33
Alpsu, Crispalt, Cuolm d'Ursera

Pass alpin sin 2044 m che colligia Tujetsch cun Ursera e la Val d'Ursera. 1303-05 Crispalt, romontsch era Alpsu, tudestg Oberalppass. Il Cuolm d'Ursera colligia, ensemen cun il Pass dil Furca, las vals dil Rodan e dil Rein Anteriur. La Val d'Ursera, che s'extenda denter quellas duas vals, fuorma in center dil traffic local e dil traffic da transit sigl intschess dil Gottard. La claustra da Mustér haveva promoviu dapi il temp aultmedival l'urbarisaziun e la colonisaziun dalla Val d'Ursera, nua ch'ella possedeva dretgs suverans e numerus beins. El 12. e 13 tschentaner ein immigrai Gualsers dil Valleis e da la Val d'Uresra sur il Cuolm d'Ursera en Surselva. Entuorn 1380 ei attestada ina minoritad tudestga a Rueras ed a Tschamut (vischnaunca da Tujetsch). 1333 ha giu liug en la regiun dil Cuolm d'Ursera cumbats denter ils adherents da l'Austria, menai dalla claustra da Mustér, ed in'armada dils Quater Cantuns, alliai cun Donat de Vaz. Il contract da pasch da 1339 ha garantiu ils interess commercials interalpins en las regiuns dil Lucmagn, dil Cuolm d'Ursera, dil Gottard e dil Pass da S. Giachen. Ferton ch'ils Tujetschins fagevan mintg'onn ina processiun alla caplutta sil S. Gottard, participava la glieud dalla Val d'Ursera alla fiasta da s. Placi a Mustér (11 da fenadur). Egl ost era il Cuolm d'Ursera accessibel sur duas rutas: ina menava sur Milez, Val Val ed il Pass Tiarms, l'autra sur Tschamut e Surpalits, ruta elegida 1862-63 per la via carrabla. Il cantun Grischun haveva cediu las subvenziuns federalas al cantun Uri per construir il tschancun da via dalla vart uranesa. Igl onn 1911 han las lavurs da construcziun dalla Viafier Furca-Alpsu entschiet, ina viafier a binari stretg e per part a roda dentada. 1915 han ins tschentau ils davos binaris denter Ursera e Mustér; en consequenza dall' Emprema Uiara mundiala han ins denton pudiu metter en funcziun la viafier per 1926. Dapi l'electrificaziun, iniziada 1942, circulescha quella viafier duront gl'entir onn (gl'unviern transport da vehichels), ferton che la via d'autos resta serrada gl'unviern. La regiun da skis da l'Alpsu ei colligiada cun quella da Milez-Sedrun; 2014 cun Andermatt.
Litteratura:
L. Deplazes, Zum regionalen Handel und Verkehr an der Lukmanier- und Oberalproute im Spätmittelalter, en: Geschichte und Kultur Churrätiens, edì dad U. Brunold, L. Deplazes, 1986, 409-39; Tujetsch: igl andament da sia historia, 1987; Gas. Rom., 26-8-1994; J. Egli, Der Name des Urserentals, en: Vox Romanica, 57/1998, 16-52; O. Hungerbühler, Auf schmaler Spur: zwischen Tradition und Innovation - das Urserntal und die Eisenbahn, lic. Basilea, 2004; S. Scheuerer, Bellevue, lic. Basilea, 2004.
Jürg Simonett
Fontauna: http://www.e-lir.ch/ Lexicon istoric retic


Gasetta Romontscha, ils 26 d'uost 1994

Il Cuolm d'Ursera/Pass Alpsu

In pass da muntada plitost regiunala

fb. En cumparegliaziun cun auters pass ha il Cuolm d'Ursera giugau ina rolla mudesta; da vegl enneu ha el surviu (mo) al commerci e traffic local e regiunal.
Pintga ei la muntada dil pass stada dil temps dils Romans. Quei ei negina surpresa en vesta dil fatg, che schibein la part sura dalla Cadi sco la Val d'Ursera ein sepopuladas per el temps miez, sut il patrunadi dalla claustra el 9avel e 12avel tschentaner. Insumma ha la politica claustrala influenzau tochen alla mesadad dil 17avel tschentaner la frequenza dil pass.
Duront igl 11 e 12avel secul, dil temps nua che la claustra ha expandiu siu territori el sid, ha il Lucmagn dominau. Entuorn 1200 ei la situaziun semidada anetgamein en favur dil Cuolm d'Ursera. Ils Gualsers eran secasai ella Val d'Ursera e gest immigrai ella Surselva. Ins arva la Val Scalina ed il Munt Avellin, traversala pli sperta e cumadeivla dil sid al nord, remplazza il Lucmagn. La claustra intensivescha ils contacts culs d'Ursera e rinforza sias relaiziuns cun ils d'Uri e quels dil Valleis. Il pass d'Ursera ei impurtonts sco via da communicaziun.
Munglusas ein las indicaziuns sur dil pass dil temps dil 16avel al 18avel tschentaner. Bunas ston allura las relaziuns cul Valleis esser stadas.
Muntada pli gronda al pass ed in svilup apparti alla cuntrada ha pér la via cantunala purtau, baghegiada 1862-64. Gia gl'atun 1864 cursescha in carr da posta denter Mustér ed Andermatt. Alla fin 1915 era la reit da viafier finida, inaugurada e surdada al traffic eis ella denton vegnida per la stad 1926. Auto e viafier ein stai buns promoturs dil svilup economic e turistic.

Sin vias stretgas, sendas e trutgs
La distanza denter Mustér ed Andermatt ei da circa 35 kilometers. Il viadi fuva «stentus e fadigius», el cuzzava denter otg e diesch uras.

Da Mustér en Tujetsch
Pliras vias menavan dalla claustra encunter Cons ella via dil pass: quella muntava dretg sper la baselgia parochiala si, sulla «via Sontga Gada» all'aua d'Acletta (nua che steva pli baul il mulin dalla claustra), semenava da Gonda si ed enasiviars ella Giassa Fontauna, ina via lada, flancada dretg e seniester d'in mir. Ella sesparta ual sut il Center sportiv per ir encunter Sontga Gada e sul Lucmagn ni sur Buretsch e Mompe en Tujetsch.
Nus passein beingleiti la Giassa Cuoz, avon gnanc aschidaditg bunamein intacta, ussa demolida e per gronda part devastada. Nus traversein la val da Cuoz, mein tras Buretsch ellas Foppas e da Raviul si encunter Mompe-Tujetsch. La Giassa d'antruras ella teissa ei carschida en, selai denton localisar levamein sin fundament dallas caglias e dil cagliom.
El contuorn da Mompé-Tujetsch ei la via veglia semantenida sco mo en paucs auters loghens, specialmein dil vitg anen ellas plauncas da Cunel tochen Garmischaras. Cheu mida la via la vart dretga dalla lingia-viafier e va parallel a quella tochen Bugnei: las restonzas ein pintgas e van en decadenza. La via traversava la Val Bugnei en ina gronda storta e menava silsuenter da Niregl enagiu el vitg Sedrun.

Da Sedrun al Cuolm d'Ursera
La via mava pli baul tochen dadens Dieni sul Grep da Putnengia per leu sesparter: en ina ruta da stad sur Milez al pass Tiarms, sco ruta d'unviem per Selva e Tschamut al Cuolm d'Ursera.
Da Sedrun tochen Zarcuns va la via cantunala dad oz per gronda part per a per culla via vedra. Per traversar il Drun a Sedrun ed igl ual da Strem a Camischolas fageva quella denton in caraun ualti grond encunter mesanotg. A Sedrun mava ella gest sper il mulin dils Soliva ora.
A Zarcuns menava la via sper la caplutta da Nossadunna e la crusch commemorativa dalla lavina digl onn 1749 alla casa dils Schmeds ora directamein a Rueras. En connex cull'arrundaziun han ins fatg ir en entuorn ils 1975 la via vedra e remplazzau zatgei sura quella cun ina via da funs. Cull'arrundaziun ein era las veglias sendas svanidas, numnadamein quella che menava da Zarcuns, Flurin Sura, Cascharolas e Malamusa sin Giuf, da leu ella Rufna e da l'autra vart alla grada sper Planatsch ora e sur igl uaul Rosas en a Scharinas.
A Rueras semuossan fastitgs dalla via vedra per alla sortida dil vitg. Ins passava la Giassa (cheu stevan avon la lavina digl onn 1817 aunc pliras casas), traversava igl ual da Mila ed arrivava en lingia directa ella «planira» da Cadentschuns. Cheu stevan, da vart seniastra il «curtin», da vart dretga aunc 1749 entginas casas e tochen 1923 dus clavaus. In mir marcant e bein mantenius sur via cantunala marca la ruta dalla via veglia tochen Dieni. Cheu descenda quella seniester tier igl ual dalla Val Giuf e va enasiviars tier igl emprem nuegl sur il Grep da Putnengia dadora. Cheu sesparta la via!

La via da stad: Dieni-Milez-Tiarms
La varianta nord menava tut alla grada da Sudada si tochen Milez. Ella cuntrada bein veseivels ei il tschancun teis da Sudada ed in toc via gest sut il mises da Milez.
Naven da Milez mava la via veglia entochen entadem Scharinas sco quella dad oz, lu entochen las «Petgas» zatgei settentriunal per sevolver en Val Val sper il tschaler silla vart dretga e sestender ulivamein al pei dil Calmot si e sper la tegia da Tiarms ora tochen als cunfins cantunals, marcai cun dus craps signai. La via semenava da leu naven al pei dil Pez Tiarms giu encunter la gallaria e seuneva cuort avon la sbuccada dallas auas dalla Vagliauna el lag dall'Alpsu culla ruta da stad si da Tschamut.
La traversa dil cuolm si Tiarms numnav'ins pli baul Crispalt Mons, Crispaltenberg ni era Bergli.

La via d'unviern: Selva-Tschamut-Cuolm d'Ursera
Dalla spartida a Putnengia menava la via veglia sur terren oz surbaghegiaus (mirs da sustegn ein als cunfins dallas singulas parcellas aunc bein veseivels) mava directamein encunter igl uaul da Tschuppina e s'avanzava denter la lingia dalla viafier ed il stradun sur Sumsassi vi e per a per cul stradun tochen Sontga Brida. Cheu prendeva ella direcziun en cunter ils praus da Carmihut, passava las teissas dallas Vals per arrivar sulla planira da Tgavitg per liung d'in mir el vitg Selva. La via veglia ei devastada fetg e las Vals san ins traversar mo en prighel da veta.
Avon l'arrundaziun fuvan las planiras da Selva palius e la via teneva silla spunda encunter mesanotg per suenter circa 300 meters semenar anetgamein encunter Tschamut, dalla schinumnada «Giassa stretga» si, oz surcarschida da massa cagliom. Ella entra cuninaga seniester dalla caplutta da Sontga Clau el vitg da Tschamut.
La via veglia menass oz directamein tras la cuschina dil hotel. Ella mava dretg dil stradun, quei sin rodund 200 meters, per allura sevolver giuaden ella confluenza dallas auas dalla Val Val cul Rein. Oz aunc muossa in mir fetg bein mantenius la direcziun.
Prau Mulins senumna la planira che dat perdetga dils vegls mulins alas rivas dallas auas. Il davos prau porta il num «prau dil Gottard» e marca il liug nua ch'ins serimnava agl appel per la processiun dil Gottard, ch'ei vegnida tenida mintgamai il meins da zercladur dil 14avel tschentaner tochen 1827.
Gl'access al pass, in toc che fageva speciala sgarschur, menava da Surpalits suenter il cuors dall'aua sur Muschaneras si al Cuolm d'Ursera, numnaus cheu «Krizli». El seuneva silsuenter cun la ruta da stad. Cheu entscheveva la descensiun encunter Andermatt.

Sin terren uranes!
La via veglia suandava la riva dretga dil lag e sesbassava ualti alla grada encunter Andenmatt. Tochen Nätschen aunc in sempel trutg, seslargia la via ussa veseivlamein e cuntinuescha, mantenida en bien stan, tochen Andenmatt. Leu varga ella la caplutta da Sogn Vendelin ed arriva al «Hotel drei Könige und Post». Quei toc vala oz per via ufficiala pils turists e vegn mantenida a moda exemplarica dalla vischnaunca.

Viadis plein pitgiras
Tschels onns han probablamein paucs traversau il Cuolm d'Ursera ord spir plascher. Ei fuva marcadonts cun rauba e biestga, paders, umens da missiun politica, scienziai e professers. Pretensiuns d'in'aulta frequenza ein surfatgas. Ei fuva in viadi stentus, da nevadas, malaura e brentina era prigulus.
Viagiaturs e viandonts declaran la via per «mal baghegiada ora». Carrabla fuva ella pulitamein tochen Rueras e silsuenter mo cun stenta tochen Tschamut. Giusep Steiner, scolast a Selva ils onns 1867-72, deseriva la via da Selva a Rueras: «Via stretga, carpusa, uiarscha; baul mav'ei agradsi, baul agradgiu, baul in pultaun e lozza, ch'ins pudeva strusch atras».
Naven da Tschamut ed ella Val Val dev'ei mo sendas graschlas e trutgs. La communicaziun denter Uri e Grischun «survarghi scadin maletg, era il pli horribel» manegia Karl Kasthofer (1822) e sa buca capir pertgei igl avat ha buca schau baghegiar ina via sul pass. Era Placidus a Spescha deplorescha la munconza d'ina via carrabla, segira e cumadeivla sul pass.
Era cul provediment stev'ei buca dil meglier. Il hotel a Tschamut ei vegnius baghegiaus pér 1866. Pader Placidus a Spescha menziunescha zuar l'existenza d'ina casa d'albiert sur il Casti a Putnengia e d'in hospezi a Tschamut, dat denton il bien cussegl da spluntar tier plevons e caplons per esser bein survius.

Mantener il pauc aunc restont
L'activitad da baghegiar surfatga dils davos onns e las arrundaziuns han fatg svanir spert grondas parts dalla via veglia. Quel che ha senn per historia e tradiziun persequitescha cun dolur il svilup. Pilver, ei fuss ner temps da spindrar e mantener quei pauc che exista aunc!
Ina buna caschun leutier han ils responsabels da Mustér. Quella vischnaunca posseda sco strusch in'autra aunc Giassas da mir schetg, dallas qualas ins stuess haver bien quitau. La sligiaziun ella Giassa Fontauna en connex cull'engrondida dil Center sportiv sa strusch valer per bien exempel. Aunc mender stat ei culla Giassa Cuoz, la quala la gruppa regiunala grischuna pigl inventari da vias historicas haveva taxau per «object da protecziun cun valeta silmeins regiunala» e recumandau per il il toc enamiez «in schurmetg integral». Cun pauc ni negin success!
Forsa han ins dapli cletg e capientscha per las restonzas bein mantenidas a Mompe-Tujetsch, dado Dieni, sper Selva e si Tschamut. Bia temps han ins buca pli. Igl autur Thomas Berthenr spera «che las autoritads communalas d'Ursea, da Tujetsch e da Mustér renconuschien la valeta historica dils paucs mussaments dalla via vedra aunc existents e che quellas stettien en per lur schurmetg e manteniment».

Tons passan oz il Cuolm d'Ursera (il Crispaltenberg, il Crispalt Mons, il Bündnerberg da pli baul ni igl «Alpsu» oz) levamein culla viafier ni spertamein en auto sin via cantunala. Co fuva ei avon 1860 silla via veglia da Mustér ad Ursera, numnada via vedra, vietta ni (stravagau dil ridischen) via imperiala u romana?
Nus suandein en nossa descripziun ina perscrutaziun scientifica scretta e publicada da Thomas Berther, Rueras/Sursee, in document ufficial ellas publicaziuns digl «Inventari dallas vias historicas en Svizra». Sin fundament da cartas, da descripziuns, maletgs e fotografias da pli baul ed observaziuns el liug ha igl autur renconstruiu ils principals passadis ed entginas variantas. El ha plinavon intercuretg la muntada dil pass e registrau cun acribia restonzas dalla via veglia aunc ussa veseivlas. Igl autur presenta mintgamai en in cuort resumau historic era ils vitgs ed uclauns agl ur dalla via. Il cudisch ha 183 paginas e cuntegn 113 fotografias e 39 cartas per pari coluradas.

pdfPass Alpsu

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-03.jpg