Fastitgs da S.Giachen en Tujetsch     (Pagina sco PDF)
Rueras ha la baselgia ch’ei dedicada a s. Giachen e s. Cristoffel. Sin clutger stat in zenn, dedicaus a s. Giachen. El ein vegnius culaus 1929. En baselgia muossa igl altar grond Nossadunna, s. Giachen e s. Cristoffel. Era vid il tabernachel dat ei ina statua da s. Giachen. - Fastitgs da s. Giachen ha ei era a Surrein/Tujetsch. Igl altar lateral seniester ha in maletg da s. Giachen. - Il zenn pign da 1788 a Zarcuns ei decorus denter auter era cun in maletg da s. Giachen il vegl. - A Sedrun presenta il maletg grond digl altar lateral da s. Bistgaun: s. Bistgaun, s. Placi, s. Giachen e s. Carlo Borromeus. Il zenn grond sil clutger da s.Vigeli a Sedrun ei decorus culs maletgs da s. Flurin, s. Giachen il vegl, s. Roc e la crucifigaziun ed ei culaus 1821. - A Cavorgia porta medemamein il zenn grond in maletg da s.Giachen. - En Tujetsch ei vegniu fundau 1609 ina confraternitad da s. Giachen da Compostela. All'entschatta dil 19avel tschentaner eis ella ida en muort munconza da confrars e consoras.

La Confraternitad "la bruoderschaft" da s.Giachen
El temps miez fuva ei vegniu moda da far pelegrinadi tier la fossa da s.Giachen en Spagna e fundar confraternitads en honur da quei sogn. Igl onn 1609 vegn ina tala era fundada a Sedrun per l'entira vallada. Segiramein ha la veneraziun da s. Giachen a Rueras motivau a quella uniun. Entgins Tujetschins fuvan quei onn serendi en Galizia/Spagna tier s. Giachen a Santiago di Compostela. Returnai han els fundau la confraternitad da s. Giachen. Cun l'entschatta dil 17avel tschentaner ha in moviment religius priu sia entschatta en nossa regiun. Igl ei ina cunterreacziun allas emprovas da reformar la part sisum dalla Surselva. El decuors dil 17avel vegnan construidas las suandontas capluttas e baselgias: a Cavorgia igl onn 1609 la caplutta da Sogn Leci; igl onn 1622 la caplutta da Nossadunna a Zarcuns; igl onn 1630 a Selva la caplutta/baselgia en honur da s. Gion evangelist, s. Paul e s. Valentin; entuorn igl onn 1650 la caplutta da Giuv dedicada a Sogn Bistgaun ed igl onn 1679 la caplutta en honur da Sogn Antoni a Foppas/Surrein. Tier l'erecziun da quellas tschun capluttas vegn aunc la nova erecziun dalla baselgia da Sogn Vigeli a Sedrun igl onn 1691

Egl anniversari da 1456 ein nudai ils pelegrins da Santiago. Sebastianus de Castelberg, da gliez temps plevon a Sedrun, noda 1610 egl anniversari:

VII B VII IDUS. DYONISII EPISCOPI ET SOCIORUM EIUS. TRANSLACIO SANCTI LUCII [9.Oktober]
[D-] Celebratur sub precepto. [-D]
[O-] Quando fratres sancti Jacobi scilicet à nativitate domini nostri Jesu Christi 1609 convenerunt in unum ad celebrandum hoc sacraficium primam hebdomadam post festum sancti Michaelis (29 da settember). Hoc tempore fuit plebanus in Taffeschtz Sebastianus à Castelberg, parochus Tafiez erat anno a partu virginis 1610.

1. Commissari Martin de Florin
2. Cavalier Jon Liamb
3. Cavalier Martin Mon
4. Cavalier Jon pitschen
5. Statalter Gilli Genin
6. Gilli Jon de Giuff
7. Placi de Sax
8. Michael Ruom
9. Jonet Jon de Medell
10. Clau paull
11. Jacob Jon Durig
12. Jonet Jon Durig
13. Jacum de plaz
14. Jacum Durschzey
15. Jacum del Martin Jacum Liam
16. Jacum Martin Zschenss
17. Jonet Sialmb
18. Zens Martin Zenss
19. Jenet Gilli Jon de Giuff
20. Jon Reget de Giuff
21. Jacum de Camscholas sura
21. Jacum Buschs
22. Jacum de Nislas
23. Stathalter Durig Berchter
24. Stathalter Gilli Berchter
25. Salter Deg Durzei
26. Jacum Jugnett
Anniversari folio s.Giachen 

Pli tard vegn amplificau culs suandonts commembers:

Melchior Gilli Berchter
Jeri Gilli Schnider
Illi Riedi von Zimut
Stathalter Clau Jacob Biart
Jon Chusteri
Jacobus de Florin
Sigisbertus de Sancto Gallo (S.Gagl enta Medel)
Andreia da Vagliglia
Jon Thomas
Jacob da Resdar
Hans Calgier
Martin Wenzin

Sebastian von Castelberg, parochus 1612

Davos fegl digl anniversari da 1456 ch'ei tagliaus empermiez.

Commessary Martin de Florin
Stathalter Jon cawalier Liamb
Stathalter Durig Berchter Cawalier Martin Mon
Cawalier Martin Jon Pischen
Stathalter Gilli Geni[n]
Placy de Sax
Gilli Jon de Giuff
Mihaell Ruonn
Hanss Galgier
Jonedt Jon de Medell
Clau Paull
Jonedt Jon Durig
Jacum Jon Durig
Jacum de Plax
Jacum Durschey
Jacum del Martin Jacum Liam
Jacum Martin Zenss
Jonet Anselms (legibladad malsegira)

     
                
                                
Fratres S.Jacobi
 

Avon che serender en Galizia ein ils 27 pelegrins seradunai en baselgia e sepreparai pil viadi stentus cun far oraziun e prender penetenzia. Els fuvan pil solit sevestgi cul habit da pelegrin, cun stab e tastga. Entras quels mussaments da pelegrin havevan els tuts previlegis da pelegrins. Aschia stuevan els pagar negina duana e vevan dretg da star sur notg nua ch'ei giavischavan. Biars fagevan avon che semetter sin viadi il testament. Il viadi fuva stentus, liungs e prigulus e beinenqualin turnava buca anavos. Arrivai a Santiago vegneva fatg oraziun e priu penetienzia. 
Il principal fuva denton il returnar cun il mussament ch'ins seigi era veramein stai leu alla fossa da s. Giachen. A casa vegnevan els lu retschevi digl entir pievel. Per veta duronta restavan els persunas renconuschidas ed admiradas.
La finamira dalla confraternitad fuva diltuttafatg da gener religius. Urar ensemen, survetschs divins communabels e rugar per perduns. Igl onn 1769 ei la confraternitad da s. Giachen vegnida renovada entras il plevon da Sedrun sur Giachen Antoni de Gonda oriunds da Rueras. Entras sias notizias a scret ei a nus enconuschent co quella organisaziun funcziunava.

 Anniversari02 Anniversari fol. 5v

Fratres santi Jacobi 1616

1767 Cudisch nr.11
Suondan ils confrars che han seschau scriver enten quella confraternitad suenter il decret en quei onn fatg numnadamein da per satisfacziun dil lur duer, ni obligaziun encunter tala confraternitad pagar in Risculdi, lura nuota stuer lur veta ora dar auter, sonder mo esser flisis enten frequentar ils sogns uffecis e devoziuns, urar per ils defuncts confrars.

Plitard el cudisch nr. 11: Suenter il decret da pagar in Rensch per confrar, ein screttas en las sequentas consoras: 1767 ...

Rodel da 1769 (cudisch nr. 11 digl Archiv dalla Pleiv Tujetsch)
Rodel 1Rodel dalla ludeivla confraternitad u Bruderschaft da sogn Giachen tschentada en enten nossa Baselgia parochiala da Tujetsch dils signurs confrars pelegrins stai a s. Giachen da Galizia e cuntinuada entochen ussa dils subsequens confrars, ils quals han mintg'onn cullas lur almosnas, ed unfrendas fatg celebrar in u plirs uffecis per las olmas dils lur defuncts confrars u consoras. Ils nums dils quals ein vegni curregi ord ils rodels vegls e giuvens schi exactamein sco ei stau pusseivel e vegniu fatg in rodel dils morts confrars e perquei ch'ei resti dad els ina memoria perpetna ella faria, ed ils vivs confrars sappien era per quals els ein obligai da urar.
Il segnerfarer aber sco preses da quella confraternitad dueigi dacheudenvi flissiamein observar las reglas dalla confraternitad che vegnan cheu suenter. Sinaquei che quella buca mo vegni adina mantenida, sonder ton sco pusseivel, era carschentada da devoziun e la pietad per las olmas passadas ord questa veta mortala.

1.mo
Il tit. segnerfarer duei metter in ugau general da quella confraternitad ed uardar che quel tegni gest quen dalla pintga entrada ch'ella posseda e per quella celebrar El cun ils auters sigrs. spirituals in u plirs uffecis per onn sco ei po purtar. Agli segnerfarer ei entochen ussa vegniu pagau per uffeci R. 1. Als caplons aber bazs 9, carschend l'entrada ei era il duer dil carschentar salari per ils uffecis.
2.do
Suenter il decret fatgs gl'onn 1769 dueigi negin vegnir prius si enten la confraternitad auter che quel paghi la solita taxa d'in rensch; quellas taxas dueigien vegnir messas digl ugau ora en beins sinaquei che ord dils tscheins possien vegnir pagadas las s. messas
3.zo
Quels confrars che eran schon screts en avon ch'il decret, ston annualmein pagar 5 bluzghers, schi ditg ch'ei secumpran buca en era els cun dar il reschculdi (R).
4.to
Schi ditg che tals confrars ein aunc ella pleiv ein ei parti giu sut 4 ugadias sco cheu suenter ei da ver, numnadamein Sedrun, Camischolas e Zarcuns, Rueras e dadens igl uaul, ed ei en mintgina siu ugau.
5.
Cura enzatgi secumpra en dils schon screts en confrars sche dueien ei vegnir curregi ord il rodel e mess denter ils libers confrars, nua era quels che da niev garegian d'esser pri si, dueigien vegnir screts en.
6.to
Il farer dueigi era buca muncar da flissiamein trer ord ils rodels ils nums dils confrars che mieran e quels scriver enten il rodel dils confrars e consoras passai da questa veta mortala.
7.mo
Il rodel dils confrars vivs dueigi suenter il solit vegnir ina gada gl'onn legius dil segnerfarer giud scantschala, per ch'ils confrars seregordien da lur obligaziuns.
8.vo
Quel aber dils defuncts confrars eis ei zun il duer da mintga 5 onns, silmeins sin il di digl uffeci, enstagl dil suranumnau leger giu.

Suondan cheu ils nums dils confrars dil Bruderschaft da s. Giachen ils quals ein secumprai enten la cumpignia e consequentamein han negina obligaziun, auter che flissiamein concuorer ed urar per las olmas dils lur defuncts confrars e consoras, sinaquei che era els suenter lur mort possien era daventar participeivels dils ss. sacrifecis ed oraziuns che annualmein vegnan a vegnir adina fatgas dils vivents confrars.
Actum per me Jacobum Antonius
de Gonda es tempore
Loci parochus proside pro
huius ven. Confraternitatis
die 18. martii anno domini
1769.

Erecta vero suit hoc ven. confraternitas 
in hoc sancta Ecclesia parochia 
Anno domini Salvatoris 
1609

Ils Bein Ehrwürdige signurs spirituals
Flurin freyer
joseph Beer
Chrest de Friberg
pader Martin Biarth
Revendissim Chrest Wenzin Vicari dil capetel da Lumnezia
Vigieli Monn
Gion peder
Martin Schmid
Jacob Antony de pally
Jos. Ant. De Portas
Jacum Leinpach
Anton Taffelli 1779

Nums dils signurs ed auters confrars seculars ch’ein secumpari en:
statalter Thomasch Jos. Antoni Beer
statalter Gion Monn
statalter Gion Antoni Monn
statalter Gion Hasper Riedi
statalter Joseph Flurin Riedi
statalter Jacum Ant. Cundrau
statalter Gion Mon, il Giuven
Michel Quinter
statalter Giacum Wenzin
statalter Gion Ant. de curtins, il giuven
Joseph Bischcuolm
Martin casper peder
Gion pieder cundrau
giosep Lurentz de pelly dil Carli
Benedeig Ragisch
signur Carlo pelacini, miedi da Clavena
Casper Antoni Durschei, obyt 1772
...

Nums dallas consoras, las qualas ein secumpradas en
la Dunna Misterlessa Ona Maria de Castelberg
la dunna Maria Margretta de Fontana
la dunna Maria Scolastica de florin
la dunna Maria catrina Elisabeth de florin
Maria Barbla Beer
la dunna Maria Veneranda de Florin 1794
Maria Julscha Quinter
Maria Barbla Quinter
Maria Barbla de Gonda
Maria Chrsitina de Salins
Maria Entengia de Curtins
Maria Victoria peder
Maria Madleina Zanetti
Onna Maria Durschei de segnias

Suondan ussa ils auters confrars e consoras dalla numnada confraternitad partius mintgin sut sia ugadia, ils quals entochen ch’ei plai da secumprar en vegnan a pagar ils solits 5 bluzchers.

Emprema ugadia                   
Confrars
statalter Pauli Monn, obyt
statalter Joseph Schmid
statalter Hans Jacob Vaglieglia, obyt
statalter Jacob Alig, obyt
statalter Martin Soliva, solvit 1771
stalater Martin felici Schmid
statalter Jos. Ant. Mucli
statalter Andriu Beer
statalter Jos. Maria Weller
statalter Vigielli Mudest Schuoler
statalter Giacum Antoni Caviezel
pieder Weller obyt
Gielli de pelly
Mathias Jagmet
Antoni genelin
Giacan Monn de Surein
Antoni Schmidt
Jacum Soliva
Gion Antoni Jagmet
Jos. Maria Zanetti, solvit
Jacum Ant. De Curtins
Gion Batesta de Gonda
Hans Jacum Soliva

Las consoras da quella ugadia
La Bein Ehrwürdige Muniessa Maria Scolastica
Angelica de florin, obyt 1769
La dunna Maria Nescha de florin
La dunna Maria Urschla Barbla Dom. Beer
Gretta Beer
Maria Barbla Soliva
Margretta de curtins
Maria Margreta Schuoler
Onna Maria Schuoler
Maria Cath. Pauldet
Catharina de Curtins
Maria Dorthè Soliva
Maria Gielgia Beer
Onna Maria Jossi
Chrsitina Wenzin
Maria Scolastica Wenzin
Onna Catharina Jagmet, obyt
Maria Chrsitina Caviezel 
Naria Urschla Jossi
Maria Lucia Wenzin, solvit 1770
Maria Madleina Soliva
Maria Elisabeth Russi
Onna Caschalk, solvit 1770
Maria Catharina Jossi de Salins
Onna Maria Quinter, solvit
Maria Arta Beer
Maria beer de Salins, obyt
Maria Margreta Berchter
Maria Julscha Beer
Maria Margareta Beer de Gonda
Maria Arta Caviezel
Onna Maria de Salins, solvit
Maria Cath. Beer de Gonda
Maria Cath. Beer de Sedrun
Maria Urschla Beer
Anna Maria de Gonda
Maria Margreta de flurin
Maria Elisabeth Wölleb
Maria Margreta Caviezel, solvit 1777
Maria Madleina Berter de Nislas

Secunda ugadia                      

Confrars
Statlter Gion Monn
statalter Jac. Ant. Beer
statalter Andriu Berchter, solvit
statalter Ant. de florin
Gieri Jacomet
Melcher Maller
Gion de Florin, obyt 1772
Gion de Gonda
Vigielli Monn

Consoras
la dunna Maria Veneranda de Florin
Onna Maria Monn
Barbla de Curtins, obyt 1775
Rosa Maculin
Cathrina de Curtins
Maria Veissian
Maria Catharina de Curtisn
Maria Dorthe Beer
Maria Margareta Caschalk, solvit
Maria Margreta Monn
Maria Chrsitina Caviezel, obyt 1788
Onna Maria Jagmet
Onna Margreta de Curtins
Quels sura numnai han pagau lur taxa anno 1788: x 30
Tiarza ugadia                          

Confrars
Statalter Gion Ant. Berchter
statalter Giacun Genin
statalter Antoni Berchter, obyt
Casper Durschei
paul de Salins
Gion Batesta Oliva
melcher de Gonda
Martin felici Durschei
Hans Jacob berchter dil Crest
Jacob Ant. De Gonda
jos. Ignazi de Gonda
Chrest Ant. Geriet

Consoras
Christian de pelly, obyt 1772
Maria Madleina Biarth
maria Dorthe Oliva
Maria Lucia Monn
Maria Elisabeth Zenset, obyt 1772
Maria Urschla Mucli
Maria Madleina Genin
Onna Cath. Berchter
Maria Elisabeth Berchter
Onna Maria de Gonda
Maria Cathrina Oliva
Da quels cheu sura vai retschiert x 56 anno 1788
Quarta ugadia                        
Confrars 
balzer de Florin obyt
Paul Ant. De florin
Consoras
Maria Christina de florin obyt
Nescha de florin
Maria victoria de florin
Maria Scolastica peder
retschiert 15 bl(uzchers)
Cudisch 12

Cudisch dalla pleiv numera 12

Cuntegn ils comemmbers da 1609 - 1800

Statistica davart ils commembers/as defuncts/as:
ca.  200 onns Confraternitad da S. Giachen
53 spirituals
7 muniessas
431 umens
601 femnas

1092 persunas en tut

Quei register cuntegn:
- Nums dil Illustrissims e reverendissims, sco era aultreveri da honur zun bein meriteivels signurs spirituals confrars screts enten la venerabla confraternitad u Bruderschaft dil glorius apiestel Sogn Giacan per las olmas dils quals ils vivents signurs confrars dueigien urar e celebrar ils solits sogns uffecis e sontgas messas (53)

- Nums dils beinmeriteivels ed undrai signurs confrars seculars defuncts ord la numnada ludeivla cumpignia, entschavend igl onn 1609 (431)

- Nums dalla consoras religiusas stadas da questa confraternitad (7)

- Nums dallas consoras screttas enten quella confraternitad u Bruoderschaft da S. Giacan per las olmas dallas qualas ei vegn era celebrau ils solits sogn sacrifecis (601)

- Introduciu quei cudisch ha sur Giachen Antoni de Gonda, plevon a Sedrun 1749–1788; caplon a Sedrun 1788–1802

Cudisch 11

Il cudisch dalla pleiv numera 11

Cuntegn indicaziuns dalla confraternitad da plirs onns. Las empremas registraziuns da commembers ein digl onn 1666, lu 1724, 1735, 1739, 1747, 1751, 1764/68, 1769 cun las "Reglas", 1801

Sco sura plaidan las reglas dalla confraternitad igl onn 1769. Avon, quei vul dir dapi l'entschatta, vegnan ellas buc ad esser semidadas da rudien.  Gia 1739 fuvan ellas vegnidas renovadas. 
La fin dil 17avel tschentaner para dad esser stada la gronda fluriziun dalla Confraternitad da s. Giachen. Tenor il cudisch 11 dumbrava quella rodund 170 commembers;
aschia 1687: 106 confratelli e 165 sorores;
            1696 confratelli 111, sorores 165 e
            1698 confratelli 122 e sorores 168.
Digl onn 1802 dat ei il davos register dils commembers/as dalla confraternitad: ella dumbrava lu 11 spirituals, 7 umens e 35 femnas, total: 53 persunas.

Ina notizia el cudisch 11 noda dus debiturs alla confraternitad. Quei ein Vigieli Quinter cun 148 R nua ch'il tscheins croda per l'emprema gada 1796 ed ei nudaus tochen 1801 cun la remarca "pagau". L'auter debitur ei anno 1800 Domenj Gieriet cun 10 R. Giudem ina pagina la notizia: Puspei hai jeu enta maun R 24. Jeu vai ussa enten maun dil Bruderschaft R 9 / R12. Prestau ora sin Vigieli Quinter. 

La confraternitad ha entschiet a piarder la calamita da daventar commember ni commembra da quella. Entochen 1801/02 ein aunc registrai novs commembers e commembras. Il davos ei nudau Benedeig Ragisch.

1838 
ei igl urabri pil plevon, sur Giusep Antoni Hetz, vegnius tschentaus si da niev. Quei ha leventau certas damondas denter la vischnaunca/pleiv ed il sur plevon.
Aschia la questiun davart la Confraternitad da s. Giachen. Vul la vischnaunca schar satiuer ord il capital da 148 fl dalla Confraternitad da s. Giachen 5 fl tscheins per pagar igl anniversari che duei annualmein sut inspecziun dil segnerfarrer vegnir observaus, ils auters 2 fl 24 x less ella bugen salvar per la baselgia parochiala per questas raschuns:

1. Seigi quei ina confraternitad privata seligiada ensemen mo da privats persunals, che hagien fatg lur viadi e devoziun tier S. Giachen a Campostella e quella seigi dalla baselgia buca approbada e cun negins perduns graziada; tals persunals pudevien buca stabilir e formar ina tala confraternitad senza approbaziun ni dalla baselgia ni dalla vischnaunca, la quala stoppi mantener la parochiala baselgia. Ei seigi pia gest, che quels 2 fl. 24 x restien en benefeci dalla baselgia per ina resarziun dallas candeilas e paramenta.

2. Era ei all’entschatta stabiliu da tals confrars ch’ei duessi per mauns dil farrer vegnir tschentau en mintga vischinadi in ugau, 4 en tut, e quels hagien l’obligaziun da prender si scadin che vegli entrar en en questa confraternitad pagond annualmein 5 bluzghers ni il capital dad 1 flurin. Questa ordinaziun ei biars onns vegnida observada ed ils confrars stuevan era sin il di digl anniversari vegnir publicai giud scantschala. Da cheu eis ei lura derivau ch’il capital, ultra digl original, ei vegnius carschentaus per 90 fl. Bein biars onns ei quei ussa tut negligiu e perquei ei ussa era la confraternitad dils vivs schmelziada ensemen entochen sin treis ni 4 persunals e sche tala negligientscha mass vinavon, sche pudess aunc enqual caussa vegnir negligida.
Ins quitass pia ch’ei fussi pli segir e pli segir per las olmas sche quels 2 fl vegnessen renconuschi tier alla baselgia, sinaquei che quella, ni sia ugadia vess il dueivel quitau sin tals fatgs. Tonaton, la vischnaunca dependa dalla decisiun dils superiurs. 

Risposta
encunter questa pretensiun protesta il segnerfarrer cun quellas raschuns.

1 mo. En in cudisch da tala confraternitad, screts anno 1767 dil sur camerer de Gonda, stat ei scret, ch’il segnerfarrer cun ils auters spirituals dil liug dueien far in u plirs uffecis per onn sco ei possi tonscher cun il pagament. Al segnerfarrer seigi entochen da cheu vegniu pagau 1 fl ed als caplons 36 x per onn e carschend l’entrada ei era il duer da carschentar a quels lur salari per ils uffecis. Orda quei sesclarescha clar che l’intenziun dils confrars seigi buca stada quella da schar ni pauc ni bia alla baselgia, sunder ch’ei deigi vegnir fatg in ni plirs uffecis etc. Pli che in po ei aber buca tonscher, sche duei pia per ils silmeins 2 fl 24 x vegnir fatg messas ni bien per las olmas dils defuncts confrars.

2 do. Signur pader Anselm Quinter da Tujetsch di ch’el hagi legiu en in cudisch liung graschel enten la casa dalla farria screts dil sur camerer de Gonda, staus circa 40 onns farrer, ch’ils confrars dalla Confraternitad s. Giachen, seigien vegni perina da cassar en ils interess da lur confraternitad en in capital e quel metter ora en tscheins che porti annualmein 7 fl 24 x. Ord quels deigi allura vegnir fatg in anniversari per 5 fl. Per ils reminents 2 fl 24 x deigi ei vegnir fatg bien. Quei medem capital seigien ses fargliuns debiturs ed hagien adina dau il tscheins en mauns dil farrer.

3 do. Il segnerfarrer pretenda che quei „Stift“ ni capital seigi adual ad in testament da caussas pias ni adual ad in particular anniversari. Sco la vischnaunca ha buca dretg da disponer sur da testaments jasters, aschinavon buca sur da quest; tonpli che quei ei mai usitau, entochen avon dus onns.

Urbari da 1838
Grevezias dil farrer
Per igl uffeci dil plevon resignau segnerfarrer Jacob de Castelberg e per igl uffeci per ils confrars dalla cumpagnia da S. Giachen 2 fl. Summa 12 flurins.
Remarca da plitard: Per igl uffeci dalla cumpignia da s. Giachen tilan en ussa ils caplons sezs il lur stipendi sin ils particulars che han da pagar.

1840 (cudisch. nr. 44)
Geli Sievi veva aunc da pagar in tscheins annual da 2 fl. 12 x sin in capital ch'el era debitur. 1841 paga el quel per dus onns 4 flurins 24 rizzers.

1854
(cudisch. nr. 44)
Annuals per ils quals la baselgia parochiala retila per mintgin ed exista da quels ils 21 da mars 1854 ils suandonts:
...
Il venderdis dalla jamna dalla passiun, annual dil Bruderschaft S.Giachen, per il qual ella ha 24 x.

1864 (cudisch nr.45)
Per ils suandonts annuals ha la parochiala da retrer sco suonda:
...
Il venderdis dalla jamna dalla pissiun dil Bruderschaft S. Giachen 68 raps.

Naven da lu plaidan negins cudischs da daners e capital dalla Confraternitad da S.Giachen. Il capital ei carteivlamein ius vi senza menziun speciala alla baselgia parochiala. Forsa eis el vegnius applicaus per la restauraziun dalla baslegia parochiala dils onns 1880.

Tec a tec svanescha pia la cumpignia da s. Giachen e mo pli cudischs e gliestas dils confrars e consoras dattan perdetga d'ina gruppaziun da tempra religiusa da tschels onns.


Pader Baseli Berther, nies historiograf indigen, scriva:
La confraternitad ni uniun da s. Giachen, ch’exista buca pli, era stada fundada 1609 dils pelegrins stai a S. Giachen en Galizia ed haveva per intent da far bien per ils commembers suenter lur mort. L’uniun era partida en quater ugadias: Sedrun, Camischolas cun Zarcuns, Rueras e Dadens igl uaul (Selva e Tschamut). Mintga commember pagava tenor decret da 1767 in rensch. Il rodel dils commembers vivs vegneva legius giud scantschala inaga per onn, quel dils defuncts mintga tschun onns.
En quellas interessantas veglias scartiras (Anniversari da 1456) havein nus denter auter era anflau ina gliesta dad ina certa confraternitad da s. Giachen (Fratres sancti Jacobi), che datescha digl onn 1616 (1610).
Plinavon scriva el sur dil plevon: Degonda Giachen Antoni, Rueras; naschius ils 19 da schaner 1716; sacerdot ils 12 da mars 1740, caplon a Rueras 1741–1749 ed ha fatg atras leu la lavina dils 6 da fevrer 1749, nua che 64 persunas han anflau la mort. Plevon a Sedrun 1749–1788; caplon a Sedrun 1788–1802.  Duront sia pastoraziun sco plevon a Sedrun ha el giu 1396 battens e la populaziun da Tujetsch ei carschida duront quels onns da 700 sin varga 900 olmas. – Secretari (1762), camerari e decan dil Capetel grond dalla Surselva. Jubilat. – Sur Degonda ei morts a Sedrun dad 88 onns ils 30 da mars 1804 ed ei satraus leu en baselgia sper igl altar da s. Brida. – El ha giu reformau 1769 las statutas dalla « Confraternitad da s. Giachen », la quala era vegnida eregida ella baselgia parochiala 1609 e ch’ei sparida all’entschatta dil 19avel tschentaner.

Pagina sco PDF

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-04.jpg