GE0347
Il sontget cuntegn quater figuras da lenn en grondezia naturala: Jesus, Maria e dus Gedius. Ellas representan la quarta staziun dalla via dalla crusch.

 GE02 GE01  GE03   GE04
Jesus Maria Gediu Pign Gediu

Ord la historia
Pli da vegl sesanflava il sontget tut isolaus dador il vitg da Sedrun spel stradun viers Mustér. Il vitg ei carschius ed il sontget ei oz ina part da quel.

1835 La historia da quel entscheiva el 19avel tschentaner cugl onn 1835. Quei onn han statalter Gion Antoni Curschellas (1814-1893) da Bugnei e Sep Antoni Caviezel da Sedrun fatg in pelegrinadi a Nossadunnaun. In pelegrinadi che vegneva frequentaus stediamein dalla part sura dalla Cadi e che menava sul Pass la Crusch. Mond els dus sur il Hacken el Cantun Sviz, vesan els ed admiran in sontget cun la quarta staziun dalla via dalla crusch. Quel, e forsa era gl’enir pelegrinadi e la ferma religiun, han fatg impressiun sin els dus ed els han priu la curaschusa decisiun da’ereger in semegliont en Tujetsch, a Sedrun.
1836 Stai anavos han els anflau en Gion Battesta Andreoli il dretg sculptur e tarmess quel en quei liug per studegiar las sculpturas e surdau ad el la lavur d’entagliar enzatgei semegliont. Denton ei Sep Antoni Caviezel morts e Gion Antoni Curschellas ha baghegiau e pagau tut persuls il sontget ed igl intent ei staus quel da far ina buna caussa.
Las statuas ha pia Gion Battesta Andreoli da Mustèr entagliau. La lenna persuenter ha el pinau a Carerra, visavi Disla. Il Placi Francestg Schmed da Faltscharidas ha gidau a tagliar il da grob culla sigir aulta, ferton che Andreoli cumandava. Il gediu pign ha il meisterentagliader tagliau ora tenor ina dunna da Funs, numnada la Buscha. Il gediu grond ei fatgs suenter la figura dil sura Placi Francestg Schmed. Finida la lavur, ein las figuras vegnidas transportadas a Sedrun. Ellas ein vegnidas tschentadas en casa dil plevon. Quella stiva ei suenter adina vegnida numnada la stiva dils Gedius.
1837 Venderdis sogn digl onn 1837 ei vegniu arranschau ina processiun. Las statuas ein vegnidas transportadas naven dalla casa pervenda tiel sontget.
?? Pli tard ha Tumaisch Curschellas (1861-1944), sutnevs dil sura Gion Antoni Curschellas (1814-1893), giu quitau dil sontget e cun 1925 han frars Soliva dil mulin a Gonda surpriu il manteniment dil sontget.
1925 SontgetGedius
  GE0474DeclaronzaSedrun Sontget vegl
Il suttascret declara da haver schenghegiau il sontget odem il vitg Sedrun, era cun cuntentientscha da sias soras, a Duri Vigeli Soliva Sedrun-Gonda, cun  la cundiziun ch'el stoppi era mantener el bein ed endretg. Quei sontget era era vegnius schenghegiaus a nus da nies aug Gion Antoni Curschellas che haveva sez fat baghegiar el aschia che quei ei ussa proprietad da Duri Vigeli Soliva.
Tumaisch Curschellas, ils 10 da mars 1925
1925 Il sontget fuva fetg pigns e consisteva mo ord il chor dad oz. Perquei eis el vegnius engrondius igl onn 1925 ed entgins bauns dattan al visitader la pusseivladad da seprofundar en oraziun. Il tetg da slondas ei vegnius remplazzaus cun in da stuors. Sur l'entrada ei in maletg che muossa Jesus suenter la mort vid la crusch.
Dumengia da palmas vegn la palma benedida avon il Sontget dils Gedius. Silsuenter suonda la processiun alla baselgia parochiala.
1928 Ils 24 da settember 1928 ha il sontget retschiert in niev zenn culla peisa da 35 kilos, cul tun cis e culaus dalla firma H. Rüetschi, Aarau. Il zenn ha custau en tut "fix und fertig montiert und zum Läuten eingerichtet" 371 frs. Quella summa ha dunna Onna Roman-Huonder, domiciliada a Mustér, pagau. Il zenn porta l’inscripziun: "S. Anna, roga per nus 1928". Il tun cis dil niev zenn ei vegnius eligius, sinaquei ch’el corrispundi cul tuchiez da Sedrun. Maria Onna Roman-Huonder, la benefactura, habitava pli daditg cun ses geniturs a Sedrun ella casa gest sper il sontget e sco vischina ed engrazieivla a Tujetsch, ha ella pagau quei zenn.
La damaun dils 24 da settember 1928 ha plevon sur Giachen Antoni Fetz, en preschientscha dalla famiglia Soliva, possessura dil sontget, benediu il zenn ch’era ornaus cun in tschupi e quei tut tgeuamein. Silsuenter ha il montader fatg sia lavur.
1999 Tochen igl onn 1999 han Pieder Deflorin-Soliva (1926-2009) (sia dunna Anna Soliva fuva feglia da Duri Vigeli Soliva) e Testi Soliva-Scherrer (1934-1997) (il bab da Testi fuva frar dil Duri Vigeli Soliva) giu quitau dil manteniment dil sontget e cun quei onn surpren la Pleiv Tujetsch la tgira dil custeivel sanctuari.
2005
El decuors dils onns 2004/05 vegnan ils mirs sanai ed avon caplutta vegn il plaz cuvretgs cun crappa entagliada. GESontget2006
2006 Las statuas fuvan era vegnidas veglias ed ils temps veva sgurdinau vid la colur. Plinavon eran ellas vegnidas cuvretgas a moda fetg cunvenziunala cun colur e cuvretg per part da niev las statuas. L’artista taliana Romina De Virgilis ha 2006 surpriu il pensum da restauraziun ed ha fatg buna lavur cun restaurar las statuas al stan original.
GErest0  GErest1  GErest2


 
 GE0331

Foto dils anno 1930, Gustav Walty (?)

GEStatuassontgeldilsgedius2

GECapluttadilsgedius viadallacruschRueras062 
 
 
 
 

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-04.jpg