Il cumin da la Cadi
La tschentada da cumin dalla Cadi che ha giu ina tradiziun da varga 600 onns vegneva adina menada atras en il curtin dalla claustra da Mustér. Il circuit da la Cadi (tud. Kreis Disentis) consista ord las vischnancas da Medel, Tujetsch Sumvitg, Trun, Schlans, Breil e Mustér. La populaziun dalla Cadi ha decidiu a l'urna ils 24 da settember 2000 da dismetter quella veglia tradiziun. Cunquei ei la tschentada da cumin dils 7 da matg 2000 era stada la davosa tschentada. Las elecziuns dil mistral e dils deputai che representan la Cadi en il cussegl grond dil cantun Grischun vegnan naven da lu elegi entras votaziun a l'urna.

Stab da cumin 1931

Il stab da cumin 1931

Mistral Vigeli Berther
Mistral Vigeli Berther, Camischolas

Nies cumin dalla Cadi
Enzacontas notizias cultur-historicas da Guglielm Gadola
Dedicau a sur dr. Carli Fry
pdfNies cumin dalla Cadi


 Fatgs enconuschents e meins enconuschents

Il mistral e cumin dalla Cadi

Pader Iso Müller ha constatau che la claustra drova gia egl 8avel tschentaner colonisaturs e fumegls. Dapi lu recuoran ils avats da Mustér e lur convent adina puspei agl agid dils laics. Els engaschan umens da confidonza e dattan ad els diversas incumbensas. Tut priu dependa ei lu ed aunc oz dil medem: cattar la dretga persuna e metter ella el dretg liug.

Quei uorden hierarchic vala per las modas e manieras da viver e reger dil temps medieval, ed aunc ditg suenter. Igl avat sa buc esser dapertut. In triep survients ein siu sustegn. Igl ei ils schinumnai ministerials. Vonzei fan els vau als mistrals, ugaus, derschaders, salters. Ei mass memia lunsch da schar defilar oz tuts ufficials, il sechelmeister, scarvon ed assistent, ils mess e deputai sil Cussegl Grond. Miu tema ein mistral e cumin.

Dils ministerials al mistral
Il temps glorius dils ministerials ei il 13avel tschentaner. Els ein nobels (p. ex. ils signurs de Putnengia e de Fontana) u umens da schlatta pli mudesta, il Conradus de Summovico (gia 1203) e Guarnerius de Folcerida (Faltscharidas, 1261). Sco signurs u migiurs miran els ch'il mintgadi dils purs, berniers e marcadonts sespleighi tenor dretg e raschun.
S'entelli ch'ils ministerials vulan esser bein en mongia cugl avat; perquei sto mintga survient secumprovar: sco currier, delegau u mediatur, mo era dend perdetga ni fagend igl administratur.
Cul temps creescha igl avat in post elevau per siu district, oravon eventualmein mo per Tujetsch e Medel, silsuenter per l'entira Cadi. Quei pudess esser il nunperscrurabel primus- u capoministrealis. Num e datum mauncan. Mo per sia existenza plaida la communitas desertinensis, gia bein enfirmida ils anno 1251. Ils 9 da fevrer 1285, cu ei va per defender ils dretgs dalla claustra, metta quella cuminonza siu agen sigil silla
burgameina. Quella nova fa gizzar las ureglias, schegie ch'ella franchescha forsa nuot dapli ch'ina pratica usitada dapi decennis. Il sigil lai pilver presupponer ina communitad organisada. Senza in cau e semplas scharschas san ins buca s'imaginar ina tala.

Il mistral - portavusch digl avat
Pil 13avel tschentaner e las duas empremas tiarzas dil 14avel ei tochen uss aunc negin amman enconuschents. Probabel porta quei premufficial all'entschatta in auter num: minister, salter u autras qualificaziuns.
Pér suenter il regiment dil sventireivel avat Giachen Buchhorn (1354-67), enconuschents en connex cun las turbulenzas pervia dall'explotaziun dallas minieras da Medel, cumpara l'emprema retscha da mistrals documentai. Il fatg ch'els san seprofilar en lur uffeci, ei senza dubi il meret dil prudent e migeivel avat Gion (1367-1401), il fundatur dalla Ligia da Glion.
Il Tuatschin Uolrich Barlott respectiv Barlotta (probabel siu surnum), marscha alla testa dalla squadra; el ei amman gia avon e buca pér suenter Pieder de Cavorgia. Fuss aunc da spitgar novas scrutaziuns e surpresas arisguard lur antecessurs. Sclaus eisi buc. (Remarca: Il document pertuccont l'aua da Londausa en Tujetsch plaida dil mistral Ulrich Barlotta e documentescha aschi igl emprem mistral dalla Cadi!)
Quei che partegn ils mistrals han ils Tujetschins viers la fin dil 14avel tschentaner la pli gronda cuida tier ils avats. En Tujetsch cattan els duront decennis lur umens da confidonza. Ei dat en egl ch'ils Gualsers sefan si e camondan las fiastas.
Ils documents da quels onns ein pil pli redigi en tudestg; leu stat ei consequentamein buca scret mistral, mobein amman. Ursera ed Uri pon haver surviu da model. Per nossas relaziuns di amman pauc. Pli bia paleisan ils plaids latins aschuntai sporadicamein al num digl ufficial: advocatus, minister, rector. Quellas apposiziuns pudessen sclarir in techet la senda anavos el zuppau.
Evidentamein ei il plaid minister sesviluppaus ad in attribut significativ, numnadamein ministralis verbalis. Era quei tetel sto esser vegls, schegie ch'el ei daus per igl onn 1408 al mistral Jacobus de Praio. Ministralis verbalis vul dir ton "porta-parole". Ei caztga cheu da far allusiun als plidaders
da nos dis, numnai en tudestg Wortführer, Mediensprecher etc.; mo quels e quellas ein beincapiu d'autra pasta e patarla ch'ils mudests survients digl avat el temps medieval.

El 14avel e lunsch viaden el 15avel tschentaner ei l'elecziun dil mistral caussa digl avat. El dessegna siu minister, naturalmein in um che corrispunda a sias imaginaziuns, in um cun duns da derschader, e ch'ins numna cul temps 'mistral'. Ins astga supponer che avat Thüring d'Attinghausen (1327-1353) ed auters avon e suenter seigien stai raschuneivels e hagien buca sfurzau si in mistral che fuss buca staus d'engrau alla glieud dalla casa da Diu.

Mistral e cumin dils 1472 ensi
Aunc avon ils 1500 van tierm da cumin ed elecziun dil mistral en ina nova epoca. L'entelgientscha fatga ils 19 da zercladur 1472 fixescha denter auter: Igl avat astga buca numnar pli persuls il mistral; el ha mo il dretg da proponer mintg'onn per Gliendisdis Tschuncheismas treis, tenor circumstanzias era quater umens respectai (honestos viros) per la mistralia.
Sil prau-cumin sut la claustra tscharnan ils electurs dallas quarter cuorts dalla Cadi ora in dils proponi, s'entelli per in onn. Quei modus d'elecziun tegn 280 onns. Mo ella pratica ha ei savens viu ora auter; el 16 avel tschentaner per exempel han plirs avats pintga influenza sin la mistralia e la politica dalla Cadi insumma.
Ella perioda menziunada vegnan ils mistrals pia eligi per in onn. Certins selain nuota nuidis confirmar inaga u dapli. Auters fan ina pausa, acquistan in uffeci ella Ligia Grischa, ellas tiaras subditas u s'avonzan al grad d'officier en survetschs jasters. Turnai ella patria, candidescha beinenqualin danovamein pil pli tschercau uffeci dalla Cadi. Cun la plema va probabel Regett Saphoia da Sumvitg, d'origin gualser, diplomat, advocat, cauderschader. El ei onns ora mistral, preferius e tscharnius digl avat avon la cesura da 1472, e silsuenter aunc eligius pliras gadas publicamein sin cumin. Siu num dat il bul alla politica dils decennis 50, 60, 70 ed 80 dil 15avel tschentaner. Pli tard, el 17avel e 18avel tschentaner va la mistralia savens als Latours, Berthers e Castelbergs; mo probabel sa buc in representant da quellas famiglias concuorer cun Regett Saphoia.
Viultas anetgas dat ei buc. E tonaton, las cumpetenzas dils mistrals semidan. Igl amman da 1390 ha dretgs limitai, grondas novaziuns spartan il Fürsprecher da 1490 e dil mistral da 1590.

La cesura dils 1751 – cumin mintga dus onns
La tschentada d'anno 1751 votescha ed approbescha da far cumin da Gliendisdis Tschuncheismas sco usitau, denton mo mintga dus onns. Priu ora in per paucas excepziuns vala quei modus duront in tschentaner.
El 18avel tschentaner han ins mess si in Uorden pil di da cumin. All'entschatta da quei stat ei scret che allas uras destinadas deigi il cusseigl de tut igl oberkeit serimnar enten la stiva della dertgira. Quei regulament ei in vademecum pil salter, in muossavia che diregia ses pass e ses plaids, che di per exempel cu el ha dad ir silla buora e co el deigi sedrizzar als statalters dallas vischnauncas per dumandar sch'els hagien schau clamar cumin.
Ils 1803, igl onn dalla creaziun dil cantun Grischun, nescha l'idea da far cumin da Mardis Tschuncheismas. Mo quella proposta ei senza success. Ils umens da cumin ein disai vid gliendisdis. Denton sefan diversas midadas sil plaun cantunal. Ellas smasan las cumpetenzas dil mistral. 1851 ha il cumin liug la secunda dumengia da matg. Guglielm Gadola scriva ch'ins hagi observau quei datum entochen ils 1875.
Cugl onn 1844 entscheiva in novum puncto cuoz dalla mistralia. Tochen da cheu remettevan ils mistrals mintgamai lur mandat suenter dus onns. A Gion Antoni Arpagaus da Sumvitg confidan ins pereneunter il manti tgietschen per in secund bienni. Dapi quell'avertura candidescha la plipart dils mistrals ina secunda gada, e cun success.
Ei tucca aunc da menziunar ina pintga midada. La lescha cantunala dils 1875 metta las elecziuns circuitalas sin l'emprema dumengia da matg. Il bienni resta aunc ditg.

Il cumin da 1991 – dil bienni al trienni
Ella votaziun dils 26 da november 1989 ha il suveran grischun decidiu il suandont: Ils commembers dil Cussegl Grond stattan treis onns en uffeei ed ein reeligibels. Secapescha che quei vala era per las dunnas. L'emprema dumengia da matg 1991 ha liug la premiera. Mistral, deputai ed ils ulteriurs ufficials vegnan eligi per treis onns. A Mustér succeda quei vinavon cun maun pli. Igl ei da supponer ch'ils mistrals dalla Cadi ed auters vegnan era dacheudenvi strusch a refusar ina secunda perioda d'uffeei.
Quei fuss enzacontas staziuns d'in svilup ch'ei sefatgs enteifer tschentaners. Ins ha mess anno 1472 in mistral per in onn. Pli tard ein dus onns stai d'engrau. E plaunsiu vegn la moda da confirmar il mistral regent per in secund bienni. Dils 1991 naven havein nus il trienni.
Quei ch'ei succediu antruras astgan ins buca mesirar cun las reglas democraticas d'ozildi. Generaziuns ein vegnidas e vargadas. Bia ei semidau: fuormas, mentalitads e manieras d'agir. Al suveran dad oz da mantener quei che ha senn e cuntegn!
Paul Tomaschett

GR dils 29 d'avrel 1994
pdfCumin Paul Tomaschet


Entgins patratgs davart il cumin dalla Cadi da Carli Candinas, tambur da cumin, Mustér/Avon il cumin da 1994

Biala tradiziun che duei semantener egl avegnir

Negliu el cantun Grischun ei la tradiziun da cumin aschi biala sco ella Cadi. Jeu havevel nov onns e habitavel cun mes geniturs e fargliuns en Casa Cumin. Gl'entir cumin essan nus stai sin finiastra cuschina e perfin ughegiau mintgaton da clamar «Si cun el ni giu cun el». Quei imposant maletg haiel jeu aunc adina avon mes egls. Sco mistral ei vegnius reeligius quei onn (1951) Gieri Vincenz da Trun. La sonda avon cumin ei sco usitau vegniu preparau la buora da cumin ed entuorn quella la seiv da lattas (segironza per quels meters quadrats prau ufficial). Sco buobs mavan nus la sonda sera avon cumin el curtgin cumin avon la buora ed empruavan tgi che seigi gl'emprem sin la buora, e lez era il mistral pign.
Ina gronda parada dalla cumpignia da mats cun ils tamburs e la societad da musica ordavon accumpignavan il mistral, dertgira, stab da cumin en curtgin cumin. Quei ei aunc oz aschia. Il mistral supplichescha igl avat dalla claustra per la benedicziun abbaziala. Imposant mument, ils umens prendan la capiala enta maun. Silsuenter suonda la canzun da cumin. Il text ei da sur dr. Carli Fry, la melodia da professer Duri Sialm.

Nus essan oz cheu a cumin
Sco'ls vegls raspai en quest curtin
Nus defendein cun liber maun
De nossa val vitg ed uclaun.
Nus pertgirein sut agen tetg
La libertad e fei e dretg.
In stat per tuts e tuts per in,
il vegl cumin nus protegin.

Nus essan oz cheu a cumin
Recumandein el maun divin
Nos praus ed èrs e nossa val.
Purs e signurs e nies mistral.
E la cardientscha dils babuns
Mantegnien ferma nos patruns.
In stat per tuts e tuts per in.
il vegl cumin nus protegin.

Silsuenter ha il salter il plaid. El damonda las siat vischnauncas dalla Cadi sch'ellas hagien schau clamar cumin. Ei va suandontamein: Ha la ludeivla vischnaunca da (Tujetsch, Mustér, Sumvitg, Trun, Schlans e Breil) schau clamar cumin?
Il mistral regent fa siu plaid da rapport (ussa per treis onns). Rapport da quen dat il president dils revisurs, cun tscharna d'approbaziun. La tschentada da cumin passa tier las elecziuns. La tensiun crescha.
Certas parts dil curtgin ein pli ruasseivlas, las autras forsa empau gnervusas. Ils candidats vegnan proponi, serendend alla buora e serecumandond. In fetg vegl usit ei aunc adina semantenius: «Si i cun el ni giu cun el». Oz matei «Si cun ella ni giu cun ella».

Ussa entscheiva la gronda lavur dils siat dumbravuschs. Ils nums dils candidats (candidatas) vegnan mess en capiala. In buob ha la honur da prender ora ils nums ord la capiala. Sco emprem vegn ord la capiala .... / ussa il salter .... tgi
ch'ei dil meini d'eleger .... ei supplicaus da tener si maun. In mument silenzi.
«Ils dumbravuschs constateschan», cloma il schef dils revisurs ord finiastra dalla Casa Cumin, absolut pli... buca il
pli... nr. dus ni quater pli ferm.

Successiun dallas elecziuns
1. Elecziun dil mistral
2. Elecziun dalla dertgira e ses suppleants
3. Mediatur Sursassiala e Sutsassiala e ses suppleants
4. Ils deputai dil Cussegl grond
5. Ils suppleants dil Cussegl grond en successiun
6. La cumissiun da quens
7. Il stab da cumin
Il salter da cumin vegn buca eligius sin prau cumin, mobein entras la dertgira.

Discuors persunal cun il vegl salter da cumin Battesta Schmed, Muster/Funs
Vegl salter da cumin Battesta Schmed ei aunc enconuschents a biars ella Cadi. Cun sia sanadad da fier cumplenescha el uonn ils 88 onns.
Sia memoria ei perfetga e sia originalitad singulara. Vegn ins en discuors cun el, va ei mai ora senza in discuors sur dils cumins vargai.
Battesta Schmed ei staus 1936 capitani dalla gronda cumpignia da mats (tochen 60 pera mats tier la parada da cumin 1937). Igl onn 1937 vegn Battesta Schmed eligius dalla dertgira sco niev salter da cumin. El ha adina giu
grond plascher da quei bi ed interessant uffeci: «Jeu haiel astgau accumpignar otg mistrals en lur vischnauncas nativas. Il pli bi cumin ei staus per mei igl onn 1963, a caschun dalla elecziun da Hermann Lutz (Curaglia), sco mistral. La famiglia dil mistral avon casa retscheiva lur bab sco mistral, in impressiunont maletg.

Enzacontas lingias humoristicas
Tier l'arrivada dil mistral a Schlans, haveva il capitani da mats piars il plaid. Enstagl da dir, ault stimau sgr. mistral Pfister, ha el pronunziau sgr. mistral Filister.
Pli baul haveva il stab da cumin la moda da durmir ora, ed il tambur haveva mintgamai da clamar els cun dar il toc da cumin avon esch combra.
In mistral leva far si sez la tscharna per ina candidatura. Cheu di il salter: Eis Ti salter ni jeu? Il mistral rispunda: Eis Ti mistral ni jeu?
In dumbravuschs cloma ord finiastra dalla Casa Cumin: «Nr. 3 – ei tonscha». El vess stuiu dir: Nr. 3, absolut pli».

Il cumin 1994 stat avon porta
Las siat vischnauncas dalla Cadi fan sias radunonzas da cumin cun preparar las candidaturas. Il schef dil stab da cumin cun il salter organiseschan ensemen cun il mistral regent la tura dalla sonda e dil di da cumin.
Igl ei usit e tradiziun che tier la reelecziun dil mistral, vegn la tura dil stab da cumin fatga en tut ils vischinadis dalla vischnaunca nativa dil mistral. Uonn ei la tura gronda, damai che Mustér ha la cuida.

La tura sepresenta sco suonda
Rimnada dil stab da cumin, allas 12.30 uras el restaurant Furka.
Mompe/Medel: 13.00-13.30 uras
Cavardiras: 13.45-14.00 uras
Perdomat/Mademal: 14.10-14.25 uras
Disla: 14.25-14.40 uras
Faltscharidas-Chischliun-Vitg-Raveras-Gonda-casa dil mistral: 14.45-16.00 uras
Treis gadas entuorn casa dil mistral Via-Sursilvana-Via Alpsu-Clavaniev-Funs-Acletta: 17.15-18.15 uras
Mumpé/Tujetsch: 18.25-18.35 uras
Peisel-Segnas: 18.45-19.30 uras.
La dumengia da cumin, allas 08.30 uras, el center dil vitg.
La bialaura havein nus era empustau e sperein sin stedia participaziun da umens e femnas da cumin. Cordial beinvegni al cumin 1994. E viva il cumin dalla Cadi cun sia tradiziun e democrazia.

Ils mistrals dapi 1915
1915-19 Casper Latour, Breil
1919-21 Martin Bundi, Curaglia
1921-29 Gieri Cajacob, Sumvitg
1929-33 Vigeli Berther, Sedrun
1933-37 Dr. Sep Condrau, Muster
1937-41 Gion M. Pfister, Schlans
1941-45 Victor Sialm, Segnas/Mustér
1945-49 Gion Giachen Quinter, Trun
1949-53 Gieri Vincenz, Trun
1953-59 Emanuel Huonder, Muster
1959-63 Adalbert Wieland, Sumvitg
1963-67 Hermann Lutz, Curaglia
1967-71 Leo Fryberg, Danis
1971-75 Theofil Schmid, Sedrun
1975-79 Aluis Giger, Disla/Mustér
1979-83 Mathias Quinter, Trun
1983-87 Bernard Deplazes, Rabius
1987-91 Faustin Carigiet, Breil
1991-97 Heinrich Huonder, Mustér
(cumpletau)
1997- 2000 Walter Decurtins

2000-2011 Martin Quinter
2011-2015 Donat Nay

Ils salters dapi 1900
Leci Monn, Mustér
August Monn. Mustér
1937-1967 Battesta Schmed, Mustér
1967-1985 Richard Lutz, Mustér
1985-2000 Reto Lutz, Mustér

Ils pichers dapi 1910
Tumaisch Demont, Trun
Ludivic Demont, Trun
1979-2000 Robert Demont, Trun
Dapi 115 onns els mauns dalla famiglia Demont.

Ils fiffers dapi 1910
Pancrazi Tenner, Breil
Clau Tenner, Breil
Clau Cathomas, Breil
Mario Camartin, Breil

Ils tamburs dapi 1920
Battesta Hosang, Mustér
Albert Hosang, Mustér
Alfred Columberg, Cavardiras
Leonard Lutz, Curaglia
Giusep Flepp, Mustér
Othmar Monn, Rabius
Carli Candinas, Mustér
Linus Maissen, Rabius

Gasetta Romontscha dils 22 d'avrel 1994

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-02.jpg