Musica1918
(Cudisch da Tujetsch 1987) Dalla biala entschatta enneu ha la societad da musica Sedrun giu ina mira decisiva, numnadamein d'embellir las fiastas, oravontut quellas dalla baselgia. Igl intent ei culs onns vegnius onz pli gronds ed ils musicants han sunau a caschun da fiastas profanas. Igl origin dalla societad ei singulars; scolast e forester Stiafen Schmed ei semess en cun entgins giuvens spir premura, sco per exempel cul grond da mulin (Sep Antoni Venzin) e Vigeli Biart epi culs treis students MM085Giachen Martin e Tumaisch Giusep Berther da Dieni ed il Paul Schmed da Camischolas. Ulteriurs ein scochemai semess a per; ton ch'ils musicants han entschiet cun lur exercezis ils anno 1875, entschiet a sepinar per la primizia da sur Tumaisch Giusep Beer che ha giu liug ils 5 d'uost 1877.
La cumpra da siat instruments muossa ora detgavunda; 430. - francs ei in tschuat e tgi che camonda paga. Per otg onns suenter dat la vischnaunca in subsidi da 180. - frs. e la convenziun dils 19 da mars digl onn 1883 cul president Gion Antoni Soliva ei particulara; ils musicants hagien da guvernar e conservar ils instruments che seigien denton
proprietad dalla vischnaunca. -
La vart finanziala ei stada trasatras in buordi per la societad;cun da tuttas uisas, cun fiastas d'uaul e seras da recreaziun, cun tombolas e giugs ein ins sespruai da setener sur l'aua vi. Cun las autras uniuns han ins e fatg teater ed aschia e las entradas ein savens stadas pli che mo falombras.
Nuotatonmeins ein ils musicants seduvrai. La fiasta da musica dils 1899 ei stada in success ed il dirigent dalla musica da Tujetsch (Gion Antoni Deragisch) ha dirigiu il toc general. - In fatg tuttavia ei enta maun; enaquella che la musica ha buca giu in dirigent cun la duida instrucziun, ei forester Gion Antoni Monn siglius els fiars, ual sco tier il chor viril, nua ch'el ei semegliontamein staus davontier. S'entelli ch'el ha giu in bien dun, auncallura ina promtezia nundetga.
Fiastas da parada senza la musica ein semplamein buca stadas da s'imaginar. Ch'ins patratgi mo dalla glieud dils uclauns che vevan da lezzas uras veramein lidinuot; ella selegrava dalla producziun e dil marsch da quels umens. E co quels tocs tunavan mintgamai en baselgia enamiez las bandieras e giudapeis als altars. - Tgi che teidla capescha ils plaids che sur Murezi Elvedi ha detg 1915 en siu plaid da suentermiezdi a Rueras, numnadamein ch'el seigi vegnius vegn onns pli giuvens, il mument ch'el hagi udiu da Sumsassi anora la musica che marschavi encunter Rueras. Ch'ins bein sappi, el vevi fatg il quen senza, cu tons umens seigien sils confins. Ed ussa seigi ei da far fiasta scosauda.
MM088Igl onn 1917 ei scolast Tumaisch Venzin sebrattaus giu cul forester Gion Antoni Monn; el, il Tumaisch ual frestgs e d'in spert interprendent. Speras las fiastas religiusas ein ils musicants era aunc in tec sedai ora, sco per semeglia ein els i a magliar groma, els mises anenasi, sin Scharinas e Milez ed a Mulinatsch. In tierm da num ei la sentupada a Scharinas. Sep Mudest Nay ha descret igl eveniment en bellezia bials vers e mess els ella Romontscha dils 7 da fenadur 1921.
Secapescha da sesez che la musica da Sedrun ha era exercitau per fiastas da pag ordeifer la val. Star a per ad enzatgi ha adina in tec calamita. Dalla fiasta da musica districtuala a Mustér (1929) ei la musica turnada ledamein a casa; ils musicants vevan fatg ina prima nota. Silsuenter han ins priu stediamein art e part dallas fiastas da pag, tuttavia sut l'egida da scolast Theophil Schmid. Ton che las occurrenzas da musica d'ordeifer han dau catsch ed ils musicants ein vegni en voga, tondanavon ch'ins ha mess il pindel da colur silla capiala d'ina vart ed ha tratg en ina uniforma. Quella parada el
niev vestgiu dils 24 da matg 1951 ei daveras stada enzatgei da num. En pressapauc
diesch onns han ins lu puspei midau la mondura ed il gatti ei carschius.
Eifer las stagias da Tujetsch ein las fiastas ecclesiasticas adina stadas sidavon, oravontut las messas nuvialas, era sch'ellas vegnan pli e pli scartas. - Ulteriurs dis da fiasta numna ins auncallura bugen, sco per exempel:
1950 la fiasta sil Calmut a caschun dalla radunonza generala dalla uniun alpestra svizra
1967 l'inauguraziun dil lag artificial a Curnera
1971 beneventaziun dil mistral dalla Cadi, dil commember d'honur Theophil Schmid

Tamburs001L'explotaziun dallas auas ha insumma purtau dabia impuls ella val. Igl onn 1961 ha Josef Bünter fundau ina uniun da tamburs; quei ei stau ina particularitad ed il sinzur ei staus gronds. Diesch onns pli tard ei l'uniun da tamburs da Tujetsch vegnida incorporada ella societad da musica.
La musica Sedrun (enteifer ils onns ein era plirs commembers dils ulteriurs vischinadis sefatgs) ha plirs veterans federals ed in entir rosch veterans cantunals. Lur commembradi ei ina caussa da num e mereta laud. Pervia dalla survesta suondan ils nums dils dirigents:

Stiafen Schmed 1875-1890
Vigeli Venzin e Adolf Cavegn 1890-1894
Gion Antoni Deragisch 1894-1904
Giachen Antoni Pally 1904-1909
Gion Antoni Monn e Luis Beer (Mustér) 1909-1917
Tumaisch Venzin 1917-1939
Theophil Schmid 1939-1964
Vinzens Pally 1964-1968
Stiafen Berther 1968-1973
Benedetg Hendry 1973-
   
Emil Schmid (tamburs) 1971
Igl onn 1950 vegn festivau il giubileum da 75 onns Societad da musica Sedrun. Sur Giusep Durschei ei igl autur dalla cronica. 25 onns pli tard vegn festivau il 100 e quei cun ina fiasta pompusa. Toni Berther ha fatg l'empunida tochen al 100avel. pdfCronica 100 onns Societad da musica Sedrun.pdf
Musica001

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-05.jpg