Chiozza 01

Teater a Rueras
Il temps da Pastgas ei il temps da legria, levada, nova veta. Segir in dils puncts culminonts en la liturgia. Quel ei il temps che era la natira sesviluppescha danovamein ed ils pigns verdins cuchegian schenadamein ord la tiara. Quel temps ei era fetg adattaus en nos vitgs per porscher ad jasters ed indigens concerts ni era teaters. Duront uras ed uras ein ins sepreparai cun exercitar e modullar, seigi quei en cant, musica, tocs humoristics e teaters, per aschia saver porscher al publicum interessau in per uras da recreaziun e deletg. Suenter il liung temps d’unviern fa quei segir bein ad in e scadin.
La cumedia — zatgei dil cuntegn
La gruppa da teater da Rueras ha era entschiet avon entgin temps ad emprender teater, quei vul dir ina cumedia. Il toc senumna: «Bia canera a Chiozza». Igi ei ina cumedia en 3 acts cun 9 maletgs da Carlo Goldoni translatau en romontsch da Hubert Venzin, Rueras. Las cumedias da Goldoni ein enconuschentas entras numerusas presentaziuns alla televisiun. El capescha da dar neu il pievel ch’el elegia els tocs a moda sempla, denton cun ina certa ironia ed era satirica.
L’acziun da quella cumedia succeda a Chiozza en l'Italia e quei el 18avel tschentaner. Ei setracta d’in pievel da pescadurs da Chiozza. Duront che quels ein silla mar per pescar lur preda ein lur dunnas, soras e feglias a casa, occupadas cun lavurs a maun. Cheu vegn ei tier ina dispeta. La cascnun da quella ei ina zétga, enzatgel aschi pauc, ch’ins ha schizun emblidau il davos. Quella dispeta meina lu tier rizraz. Tier |’arrivada dils pescadurs dat ei lu mo surpresas, viriveris e carplinas. Il lungatg ei cungius cun teccas e nauschas ualti satiricas, denton sco fatgs per in tal pievel. Tut las scenas ein variaziuns da temas humans
— carezla ed odi
— rivalitad ed amicezla
— sinceradad e malezia
— tuppadad e prudientscha
— separaziun e reunlun
— Carplina e reconciliaziun
Lein denton buca tradir dapli, vegni, admirei, sesmarvegliei e sediverti da cor.
La translaziun
Il translatur dil toc, Hubert Venzin, ha capiu oreifer da dar al toc il ver suer ed era anflau fetg bunas expressiuns romontschas e tuttina per in e scadin fetg capeivlas. Ad el seigi da cheu anora fatg in compliment per sia buna ed ordvart bein gartegiada lavur. Cun schar risdar in giugadur schizun il lungatg tuatschin, ha el segir vuliu mussar che era si en nossas valladas sappien ins aunc mantener cultura e dueigi salvar il lungatg dils babuns. Entras il lungatg da quei pescadur ha gl’entir toc survegniu variaziun.
Dattan stupent lur rollas 
La gruppa da teater da Rueras, sut la capavla reschia dil bab dil translatur, Duri Battesta Venzin, ha schau ora cups e purschiu als aspectaturs ina cumedia da vaglia. Ins ha saviu seperschuader ch’ei ha aunc buns talents da far teater a Rueras. Giugaduras e giugadurs han dau lur rollas stupent. Il toc sco tal ha fetg biaras acziuns ed igl ei nuota schi lev da far cuser quellas in’en l’autra senza incaps. Gi’entir toc ei staus cungius cun tuccas e teccas a moda fetg humoristica. Entras las risadas dils aspectaturs va il text forsa tscheu e leu empau a piarder. En general ei la pronunzia stada clara e capeivla. Quei che ei curdau si agl aspectatur alla bial’entschatta ein ils bellezia costums dalla firma Möller da Turitg stai. Entras quels savevan ins seviver en el 18avel tschentaner nua ch’ins deva gronda peisa sin resti niebel, denton tuttina sempel. Era las bialas culissas e la sempla sminca han fatg impressiun als presents. Tut priu astg’ins duvrar il superlativ tier quella cumedia.
Prestaziun da vaglia
Da Pastgas-sera ei la sala stada fulLanada. Far menziun lessel jeu era che massa giuventetgna ha anflau peda per la musa ed assistiu a quella cumedia. La disciplina ei stada fetg buna. Trasatras han ins saviu rir da cor, quel che fa segir bein ad in e scadin, oravontut ozildi, el temps da fuolas e stress. Alla fin da mintga maletg han ils giugadurs saviu raccoltar in applaus frenetic, quei che ei il meglier engraziament per las biaras uras e sacrifecis d’emprender en ina tala cumedia.
Al regissur, al translatur sco a tuts giugadurs e giugaduras, san ins mo gratular per la buna prestaziun. Remunerar lur lavur san ins sulettamein entras esser fervent aspectatur d’ina tala cumedia. Che quella remuneraziun semuossi era duront las proximas producziuns cun ina sala fullanada, san ins giavischar da cor alla gruppa da teater da Rueras.
N. V. 

............  
Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

06-1967.jpg