1986 Dunna Cresenzia speculeschaEi fan puspei
Teater a Rueras
N.V. Il temps da Pastgas s’avischina en prescha e dapertut preparan uniuns da dar igl usitau concert annual e porscher agl auditori ina uriala recreaziun sco era in maletg dallas seras d’exercezi duront las liungas seras d’unviern.
Era la gruppa da teater da Rueras ei semtgada cun ina cumedia en treis acts da Willi Herold en versiun romontscha dil regissur Hubert Venzin.
Il toc senumna: «Dunna Cresenzia speculescha.» L’acziun sespleiga entuorn 1950. Il regissur ha danovamein encuretg ina cumedia, quei vul dir, in toc legher cun plein rizrazs, sco quei ei savens en verdad cura ch’igl el d’artar e specular. Igl onn vargau hai jeu fatg al regissur enzacontas damondas ed uonn lessel far quei cun in giugadur: Richard Cavegn (RC) ed ina giugadura: Francisca Hitz (FH), sur da lur meinis da far teater. Els dus han giugau mintg’onn ina rolla dapi ch’il giuven Hubert Venzin ha giu la reschia.

Tgei ein ils motivs principals che Ti fas tons onns teater cun la gruppa da teater da Rueras?

FH: Il motiv principal ei ch’ins ha adina dumandau mei da far teater ed jeu haiel in bien sentiment da luvrar ensemen cun ils auters.
RC: Primo haiel jeu adina giu grond plascher da giugar teater e secundo dat quei ina variaziun en mia veta da mintgadl.

Dapi cu haveis entschiet a far emprovas da teater e contas ga ad jamna haveis Vus talas?

FH, RC: Nus havein obteniu las rollas gia il december ed havein entschiet cun las emprovas naven da miez schaner. Naven da lu havein nus giu — cun pintgas excepziuns — 3 exercezis ad jamna, e quei naven dallas 20.00-22.00 uras.

Co ein l'amicabladad e la relaziun denter giugaduras e giugadurs?

FH: Mintgin sesprova da dar il siu e vegnir ora cun tuts partenaris — ed ei vegn demussau bia bunaveglia leutier.
RC: L’amicabladad e collegialitad eifer nossa gruppa ei segiramein excellenta. Quei ei era la raschun ch’jeu sai buca propi schar star il far teater.

Co ein las relaziuns denter giugadurs ed il regissur?

FH: Quellas ein adina bunas e correctas ed jeu respecte! oravontut la premura da nies regissur.
RC: Quellas ein medemamein fetg bunas. Nies regissur ei cun tgierp ed olma vid il teater. Consequentamein lavura el mordlo vid las preparaziuns dil toc, quei che nus savein mo appreziar e schazegiar.

Audas era lauds e motivaziuns da far vinavon teater?

FH: Gie, adina puspei, autruisa havessen nus daditg calau.
RC: Segiramein, quei demuossa gie las salas fullanadas dad aspectaturs.

Cu eisi il pli engrazieivel da far teater?

FH: Cu ei ha in detg publicum che capescha igl intent dil toc.
RC: Ina sala fullanada, giugar avon ina mesa sala fuss segir fetg malengrazieivel e penibel.

Has giu plascher d'emprender il toc d'uonn?

FH: Gie, uonn haiel jeu buca aschi ina gronda rolla.
RC: Jeu haiel adina giu plascher era dad ir allas emprovas ed interessantamein vegnel jeu insumma buca unfis dad ir — malgrad ils numerus exercezis.

Quentas era che quei porschi als aspectaturs in'uriala divertiment e legria?

FH: Naturalmelin.
RC: Visavi ils tocs sundel jeu adina sceptics. Il toc dad uonn ha denton adina plaschiu a mi dalla biala entschatta meglier che biars auters.

Il cuntegn dil toc: savess’ins era cumparegliar quel cun verdads d’avon 30-40 onns cheu tier nus?

FH: Quel tracta d'i'‘artada. Quellas ein adina stadas craps da scarpetsch per la carezla proximala — oz ed avon onns.
RC: Cura ch’igl el iu per artar crei jeu ch’ei hagi adina dau certs incaps.

Tgei toc has Ti giugau il pli bugen sut la reschia da Hubert Venzin?

FH: «ll valser dalla carezia».
RC: ll toc d’avon dus onns: «Secuglienaus".

Pertgei giugheis ils davos onns plitost cumedias, q.v.d. tocs da tempra legra?

FH: Trest sentin ed udin nus ozildi detgavunda -— e far emblidar in mument ils quitaus el era ina bun’ovra.
Quei basegn’ei oz pli che mai.
RC: Nus havein stuiu constatar che las cumedias anflan tier il publicum megliera accoglientscha. Principalmein, sche nus vulein trer la giuventetgna, ein las cumedias plitost preferidas.

Co vesas Ti igl avegnir per la gruppa da teater da Rueras?

FH: Sche la bunaveglia ei cheu, vegn quella societad a marschar vinavon — e quei ei segir era il giavisch dils giugadurs.
RC: Quel ei grev da dir. Sch’ins patratga denton ch’ei ha dau difficultads da rabitschar ensemen quellas diesch persunas per il toc d'uonn, sche ston ins bunamein far patratgs sur da quella damonda. Quei che jeu giavischass denton il pli davos fuss che nossa gruppa da teater stuess ceder ord motivs da giugadurs ni era auters.

Jeu engraziel a Vus per las rispostas.

Sco Vus saveis seperschuader drova el dabia sacrifecis e premura per saver realisar in tal toc. Jeu dubetel buca ch'ins sappi era sedivertir uonn ina uriala a Rueras, rir da cor e secumblidar in tec da tut stress e fuolas. Lein sperar che la gruppa da teater sappi presentar siu toc avon salas fullanadas tier mintga producziun ed aschia raccoltar il duiu engraziament per la lavur prestada.
Viva nossa cultura romontscha!

Teater a Rueras
Ei fan grondius
Da Pastgas-sera, enten ir viers la sala dalla casa da scola a Rueras, entupav'ins glieud che vegnevan engiu, pia eran ils plazs gia occupai dil taliter. Prest han ins saviu seperschuader d’ina sala fullanada; perfin ils corridors d’entrada eran empleni da bauns e supias. Ins ha viu fatschas enconuschentas indigenas ed jastras, aspectaturas ed aspectaturs da tutta vegliadetgna, denton bia giuventetgna. Bein il resultat dils leghers tocs dils onns vargai.
Era uonn ein ins buca staus setrumpaus dil giugar dalla gruppa da teater da Rueras. Risadas naven dall'entschatta tochen la fin. La translaziun da Hubert Venzin ei gartegiada oreifer. Cun in lungatg capeivel — e per part tuttina ironic e verdeivel — ha la cumedia giu il ver suer trasatras. Sur dil cuntegn sco tal vi jeu buca tradir pli bia. Zatgei ei segir: Scadina giugadura e giugadur ha dau sia rolla per cumpleina cuntentientscha dils aspectaturs. Il regissur Hubert ha gia empau experientscha ed aschia era anflau per mintga rolla igl adattau giugadur, resp. giugadura. Con bi ch’igl ei stau da sedelectar in'uriala cun veramein saver rir da cor. Tgei risadas, gie quellas eran per urialas aschi grondas ch’il text mava bunamein a piarder. Tier ina tala cumedia ein las acziuns medemamein da gronda impurtonza e quellas han lu nuota muncau. Tut priu ina grondiusa prestaziun. Alla gruppa da teater da Rueras san ins mo far in cumpliments e gratular per la prestaziun dada cun il toc: Dunna Cresenza speculescha.
Sche vus speculeis da veser quel toc, ei vossa speculaziun buca stada vana, ei vala segir la peina.
In fideivel participont

............  

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

27-1965.jpg