Cudisch da Tujetsch, cumparius 1986

L'uniun dramatica da Rueras
Stat davontier. Duri Battesta Venzin-Monn da Rueras e ses gidonters ein sefatgs fetg meriteivels pil teater popular a Rueras e quei lu ual naven digl onn 1947. Las representaziuns han giu trasatras ina stupenta frequenza; ils vischins d'eifer ed ordeifer la val ein vegni ed han mirau. In fatg forsa onz pli remarcabel; igl ei oravontut stau ina gruppa mo dad umens. Pervia da quei e da tschei ein las femnas stadas sclaussas da far teater. Per cul Zennet da Tarasp dils anno 1957 han ins riscau la resca e partgiu ora rollas allas femnas.
La caussa ei stada in veniment!
Pliras gadas han ils animaturs empruau da far reviver l’uniun dramatica da Rueras. En mintga cass ei in bien spert da far teater presents; denton - rabitschar ensemen la glieud, gliez ei aschia ina caussa. Empei dall'uniun dramatica ei ina gruppa da teater sefatga, ina zun activa che dat in toc suenter l’auter e quei lu cun success. La gruppa stat sut la pertgironza da Hubert Venzin, vertider e reschissur.Ton ch'ei fuss aunc da metter vitier entginas autras uniuns e clubs ed aschia vinavon: - uniun sportiva da Rueras, navenda 1968
- uniun da catschadurs Badus, dapi 1943, ina uniun cun gronda forza e che hain bufatg num en Tujetsch
- uniun da pescadurs, dapi 1951 e che senumna Tuma Tujetsch
- uniun da tiradurs, naven digl onn 1908 (pressapauc); il tschaffen da sittarnoda ei gronds e suenter ver sittau onns ora enasi il Drun, han ins translocaula plazza da sittar giu las Rueras ed il stan ei buns
- uniun da cavacrappa
- colonna d'agid, dapi 1967 e sias acziuns ein da gronda purtada
- club da ballapei, dapi 1970 e la plazza sin Dulezi, sin la squadra dalla pervenda,e la capientscha dalla curia giu Cuera e quella dalla vischnaunca ein stadasenzatgei da num
- uniun dils seniors; ch'era ils vegls ein sereuni ei ludeivel
- uniun da Lourdes. En quei connex fuss ei da dir ch'ils Tuatschins van stediameina sogns e Lourdes ei da muntada. Carli Curschellas-Bearth ei staus davontier e ses merets per l’uniun ein considerabels
 
FontaunasGadola, Guglielm. Historia dil teater romontsch. (Tiarza perioda 1850-1960). En: Igl Ischi 1961, p. 77-113 Muossavia dramatic. 2 toms. Cuera 1947-1966
Tujetsch, la vischnaunca alla tgina dil Rein = Tujetsch, die Gemeinde an der Rheinquelle, Zürich 1985



Cant, teater e musica
La glieud da Tujetsch ha buca mo cultivau ers ed orts; nuotatonmeins han ins giu enzatgei danvonz da daditg enneu per il cant e la musica. L'impurtonza d'in chor viril ellas muntognas ei considerabla ed ei fuss buca in di da fiasta senza la musica instrumentala. Omisduas uniuns ein sefatgas en Tujetsch entuorn ils anno 1870 ed han gidau a far clar, aschia sclarend viaden ella profunditad dils sentiments.
Ed ellas, las uniuns ein aunc oz senza paregl, malgrad ils mieds electronics che inundeschan ed ein tscheu e leu enta peis.

Chor viril Sedrun
Probablamein ein ins semess a cantar avon, ditg avon la notizia che numna igl onn 1867 sco data. Lezs onns ha Sedrun aunc giu in caplon sper il plevon ed in da ses duers fuva il cant. Silsuenter ei il duer ius vi el carnet dil scolast, semplamein ina obligaziun d'uffeci.

E senza sustener e promover il cant, vess il scolast muncau a sias obligaziuns. A per cul cant han ins fatg cumedia; els han fatg da cor bugen teater, ils Tuatschins.
Ton ch'in rosch giuvens a Sedrun han schau perreger da cantar; sur Gion Antoni Casanova ha priu enta maun. Tenor dir dils vegls veva il chor da lezzas uras plirs stupents cantadurs, sco per semeglia il «Grond Madlainer» (Gion Antoni Monn), il Bruno ed il Giachen Antoni Soliva ed il Stiafen Beer. Il sur caplon ei staus mals avunda; el ha scochemai viu che ses cantadurs levan far teater. Ella casa da scola sin cadruvi fuss ei buca iu. Perquei han ils giugadurs retratg la remisa dalla Cruna ed enzatgi ha detg ch'ei seigi stau legher. Dil reminent - remisa ei simtomatic; la sala da teater ella scola nova dils anno 1886 a Sontget ei buca stada bia dapli ch'ina remisa. Giugadurs e regissurs savessen raschunar dil con, sco per exempel dallas seras freidas, cura ch'ei ha piztgau las unglas duront las emprovas da teater. - Auncallura han ins ora ed ora fatg teater e biars e biars ein vegni a teater, la glieud da Tujetsch en mintga cass e dad ordeifer entiras cudrias.

Buca mo ils cantadurs, era la societad da musica e la cumpignia da mats ein segidadas cun las cumedias, aschia alternativamein. Igl onn 1867 han ins entschiet cul toc « Il fabricant dell'aura» e biars dramas ein suandai, sco per semeglia:

- Il zenn miraculus (senza indicaziun)
- Paulinus de Nola (pader Baseli Berther)
- Igl aunghel della pasch (Maurus Carnot, translatau da Gion Felici Monn)
- Sogn Willibald (translatau da Giachen Giusep Tomaschett, arranschau per la

tribuna da pader Baseli Berther)
- La mort de Garcia Morena (vertiu libramein da Gion Felici Monn)
- La mort della garda svizzera (Franz Heinrich Achermann, translatau da

Sep Mudest Nay)
- Ils heroxs da Nidwalda (Franz Heinrich Achermann, vertiu da Sep Mudest Nay)
- La cameriera da Robespierre (Franz Heinrich Achermann, vertiu da Toni Hendry) - Ils frars Taverna (Max Hansen, translatau da Riget Bertogg e Felici Hendry)
- Sontga Genoveva (original tudestg, vertiu da Carli Fry) La crusch zuppada 
(Giusep Durschei)

La gliesta ei tuttavia buca cumpleina e la lavur dils participonts ei ludeivla, buca il davos quella dils reschissurs, oravontut Gion Felici Monn, Toni Hendry, Giusep Durschei, e silsuenter Sigisbert Giossi, Duri Battesta Venzin e Hubert Venzin.

Dils auturs e translataders cunvegn ei da prender ora ils nums suandonts e numnar silmeins entgins da lur tocs, sco per exempel:

Deragisch, Placi, 1913, Sedrun (plitost scenas humoristicas, originalas): - Igl aug Casper vegn d'engrau
- Il giubileum da 25 onns maridaglia
- Il siemi dellas auas
- las auas sutterranas ni Sabotadi ellas cavernas - La veta de schuldau
- Onda Mengia
- Dus metschafadigias

Giossi, Sigisbert, 1924, Rueras, translaziuns - Cuolpa ed expiaziun da Johann Radermacher - Cumpogn da viadi, drama en 5 acts

Hendry, Felici, 1919, Cavorgia, autur - Pievel, salva tia dignitad
- Il tat da Nacla

- La sort d'in affon, tenor la novella cont Frideric d'Eichenfels da Christoffel Schmid e canzuns da Giusep Huonder

translatau
- Lavinas e carplinas (da J. Muff)
- Tuts rampins han lur confins (da A. Brühwiler) - Ils frars Taveran (Da Max Hansen)

(menader dalla truppa da teater Culissa sursilvana)

Hendry, Toni, 1905-1982, vertiu
- La cameriera da Robespierre Milsanavon ha Toni Hendry translatau ensemblamein cun Gion Felici Monn hitorias da Jeremias Gotthelf; el ha e scret il cudischet «Il vischinadi da Cavorgia»

Hendry, Vic, 1920 (autur da scenas radiofonicas) - Serada tuatschina
- Sin las ruinas da Putnengia

Monn, Gion Felici, 1876-1954, Camischolas, translatader - Igl aunghel della pasch da pader Maurus Carnot
- La mort de Garcia Morena
Pliras versiuns ed adattaziuns neu dil tudestg

Venzin, Hubert, 1957, Rueras, sco autur
- Psalm 43 (tenor il roman da E. Dreisbach) cumediettas - Mal ils dents
- Pli vegls e pli stuorns
- Il lader dils laders vertiu
- Survetsch a Golgota da Dornier
- Il valser dalla carezia (Thorton Wilder)
- Il prau dil barlot (Arnold Schwengler)

 

 
 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Alpsu 64A
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

37-1965.jpg