1960 Zennet 2Teater a Rueras
(Corr.) Igl atun vargau ha la vischnaunca da Tujetsch inaugurau la nova casa da scola a Rueras. Cunquei ha Rueras era survegniu ina stupenta sala nova. Quei ei stau il clom da resvegl per l'uniun dramatica suenter in liung sien da muntaniala. Immediat ei quella semessa alla lavur. E lavur ha ei dau biara: endrizzar la tribuna e preparar igl emprem toc per sala e tribuna nova. Mo ins ha fatg bugen scadina lavur e priu sin sesez gronds sacrifecis per puspei saver far teater. Pertgei ils Romontschs fan bugen teater, quei ei en nies saung, tochen sisum las vals. E la valeta d’in bien teater per nossa cultura e cultivaziun ei nundispiteivla. Ils da Rueras han bein era fatg pli baul teater. Mo stueva quei daventar en relaziuns munglusas e pli che mo semplas. Tut stueva mintgamai vegnir improvisau. E quei saveva buca cuntentar silla liunga. Mo quei ei ussa semidau il mument che nus vein survegniu ina sala nova.
Per buca schar sferdar igl anim grond da l'emprema entschatta ha l’uniun dramatica anflau per bien da buca spetgar memia ditg e vegnir gia uonn cun ina producziun. E per digna inauguraziun dalla sala nova han ins era vuliu eleger enzatgei pulit. Essend uonn 25 onns dapi la mort da pader Maurus Carnot, quei grond fautur e promotur dil teater romontsch, ei l'uniun sedecidida per il drama historic ord sia plema: «Il zennet da Tarasp».
L'uniun dramatica da Rueras vess grond plascher d’astgar beneventar biars tier sias empremas producziuns en sala nova e far in cordial beinvegni a tuts da lunsch e da maneivel

Teater a Rueras
«Il zennet da Tarasp»
Ins smarveglia forsa ch’in’uniun schi pintga e giuvna ha ughegiau da prender quei drama. Nus essan perschuadi che nus vein cargau si a nusez in brav buordi cull’elecziun da quei drama, che tschenta buca pintgas pretensiuns.
Mo cun anim e curascha, cun forzas unidas e buna veglia ei bia pusseivel. Regissur ed acturs ein buca senuspi d’ir sera per sera allas emprovas. Tut ch’ei segidaus ed ha collaborau ed ussa essan aschi lunsch che nus cartein d'astgar presentar il drama per lemprema gada da Nossadunna da candeilas. Secapescha che nus savein buca porscher enzatgei perfetg, mo nus essan cuntents sche nus contonschin igl attestat «pulit, endretg», sco il bien pader Maurus scheva schi savens en sia buontad e profunda enconuschientscha dils carstgauns. Il drama sco tal drova franc buc ulteriura recumandaziun; il num digl autur ei en quei drama recumandaziun sufficienta. Pader Maurus tractescha en quei drama il combat malvugliu dil castellan Duri de Matsch a Tarasp encunter la claustra dil cuolm da Nossadunna el Tirol. Mo «tgi che sebrischa vid candeilas sontgas, ha nauschas plagas ... strusch curablas pli». Igl ei il tema biblic: retg Achab — Naboth, che sepresenta cheu al castellan de Matsch ed igl avat dil cuolm da Nossadunna e lu era, silmeins intonaus, denter il retg dalla Frontscha e papa, mund e baselgia. In tema che di era a nus dad oz enzatgei.
Forsa po aunc in’autra caussa carmelar in ni l’auter da vegnir a Rueras: la nova casa da scola. Ins vegn cun quella caschun a ver la pusseivladad da mirar la scola era endadens. Quei sa daventar avon ni suenter las producziuns. Sclariment vegn dau alla cassa. A bien seveser a Rueras!

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

04-1967.jpg