Teater a Rueras
Tenor il calender essan nus gia ina jamna el temps da primavera. Ils davos dis han ins denton aunc sentiu paucs simtoms da quei temps aschi desiderau. Tscheu e leu ughegia in pei-pulein schenadamein da cuchegiar ord la tiara. Lein denton nuota selamentar ed esser cuntents cun igl unviern vargau. Duront quel han las uniuns culturalas da vitgs e valladas sedau breigia da prender part d’exercezis da cant, musica ni teater per aschia saver delectar il pievel enzacontas uras el temps legreivel da Pastgas.
Il toc
Era la gruppa da teater da Rueras, ch’exista gia il quart onn, ei sepreparada dapi Daniev per porscher ina cumedia agl auditor. Il toc senumna: Ils muronzs, ina cumedia en 3 acts cun 10 maletgs da Josef da Eichendorff. Per tudestg senumna quei toc «Die Freier». Translatau il toc ha Hubert Venzin da Rueras e quel a moda sempla e bein capeivla. Sco il tetel di setracta el d'in toc legher d’amicezia e da viriveris ed alla fin va lu tut, sco quei ch’igl ei usit tier ils biars romans e films, ora en bein, pasch e legria.
Il regissur, Duri Battesta Venzin, ha buca schau per breigias da mussar la cumedia aschi originalmein sco pusseivel ed era giugaduras e giugadurs ein sestentai seras ora per emprender las rollas da vaglia e vegnan segir era a cuntentar ils aspectaturs. Dil toc sco tal vi jeu buca tradir pli bia. Lein sperar che numerus lecturs da questas lingias prendian la breigia e vegnan a Rueras e sediverteschien ina uriala.
Invit
Al regissur, translatur, teatristas e teatrists san ins giavischar tier mintga producziun ina sala fullanada, quei ch'ei franc il meglier _ mussament da renconuschientscha ed engrazieivladad per las biaras uras ch’ein vegnidas unfridas si per quel bi art. Resalvei gia oz ina sera ni in suentermiezdl per vegnir a Rueras.
Lein sperar ch’ils «Muronzs» restien a finadin en buna memoria e delecteschian in e scadin. Viva il teater romontsch!
N.V.

Muronzs 01

Teater a Rueras
(GR 8-4-1983)
Malgrad l'aura brutta e freida ein numerusas aspectaturas ed aspectaturs dalunsch e damaneivel serimnai da Pastgas-sera en la sala dalla casa da scola da Rueras per sedivertir in'uriala cun la cumedia: «Ils muronzs» da Joseph da Eichendorff. Il temps da Pastgas ei il temps da legria, levada e nova veta. Quei ei senz'auter il temps culminont en la liturgia. Uss ei era il temps che la natira sesviluppescha plaunsiu ed ils pigns verdins ughegian da cuchegiar da quei schenadamein ord la tiara. Tut che spetga vess sin quei temps da nova veta. Quei temps ei era adattaus en nos vitgs per porscher ad indigens ed jasters concerts, cumedias e dramas. Suenter il liung temps d'unviern fa ei segir bein a giuven e vegl da saver sedivertir in'uriala sin ina moda ni l'autra. Da quei han ins saviu seperschuader a Rueras da Pastgas-sera, pertgei la sala era fullanada, gie perfin els corridors eran ils plazs occupai.
Ina cumedia - zatgei dil cuntegn
La gruppa da teater da Rueras sepresenta era uonn cun ina cumedia, pia cun in toc humoristic, quei che tila forsa dapli ils aspectaturs el temps dad oz, specialmein la giuventetgna.
«Ils muronzs», ina cumedia en treis acts e 10 maletgs, ei vegnida translatada da Hubert Venzin da Rueras. L'acziun da quella cumedia succeda el 19avel tschentaner, propi il temps da conts e contessas. La contessa Adela che viveva plitost da siu persei en in casti solitari ei stada il punct culminont dalla cumedia. Dapertut vegnevan ils «muronzs» per vuler far biala tschera ed empruar da maridar la contessa. Ella cun sia maliziusa e curaschusa survienta Flora, sco era il catschadur che viveva en la vischinonza dil casti, ein denton vegni da trubistgar empau ils plans maligns da Flitt, in cumediant, ed aschia ha ei dau in schischuri en moda zun legra. Il catschadur Victor, quasi il narr dil casti, ei propi staus igl organisatur da tut ed el deva mintgamai il suer alla cumedia e quei en moda ironica e tuttina cun ina satira zun legra. Enqual actur ei arrivaus en situaziuns peniblas.
Alla fin ei denton tut sclariu si sco quei ch'igl ei il bia il cass tier in roman da carezia. Il cont Leonard ei maridaus cun la contessa, quei che era il giavisch da siu aug. Lein denton buca tradir dapli. Vegni a Rueras, admirei, sesmarvigliei e sediverti da cor! Ei vala la peina.
La translaziun
Il translatur dil toc, Hubert Venzin, ha puspei prestau lavur cumpleina. El ha capiu da dar lla cumedia il ver suer humoristic cun fetg bunas expressiuns en in lungatg sempel, denton capeivel per mintga human. Quei • che ei curdau si al publicurn ei stau l'entschatta. Cheu ein ils giugadurs vegni da sala en ed ein aschia sepresentai als aspectaturs. Quei ei in novum e segir ina idea dil translatur, mo tenor miu meini enzatgei stupent. Aschia han ins gia ll'entschatta giu in cert contact cun giugadurs, giugaduras, reschia e l'entira tecnica davos las culissas.
Era ha il translatur schau risdar igl ustier Knoll denter il romontsch enqual versiun franzosa, quei che ha dau veta e tempra al toc e quei sin moda humoristica. Al giuven Hubert seigi fatg in cumpliment per sia buna ed ordvart beingartegiada translaziun. Mo aschia vinavon Hubert, nus Romontschs duvrein pli che mai tals idealists!
Buns cumediants trasatras
La gruppa da teater da Rueras, sut la capavla reschia dil bab dil translatur, Duri Battesta Venzin, ha schau ora cups e purschiu als aspectaturs ina cumedia da vaglia. Giugaduras e giugadurs han dau lur rollas a moda meisterila. Il lungatg ei staus clars e concis, malgrad las risadas. Schibein las rollas grondas sco era las pintgas, quellas che vegnan per part buca risguardadas aschi fetg, ein vegnidas dadas bein e cun sentiment. Quei che ha disturbau forsa in tec ei stau ils biars maletgs. Quels han forsa interrut in tec fetg il fil dil toc e tratg in stel quel dapart.
Aschibein las fetg bialas culissas, la sempla mo perschuadenta sminca sco era ils costums dalla firma Möller da Turitg ein curdai en egl als aspectaturs e plaschiu stupent. Naturalmein ch'in specialist da teater savess aunc far menziuns specialas.
Auguris
Alla fin da mintga maletg han ils giugadurs saviu raccoltar in applaus frenetic, quei che ei il meglier engraziament per las biaras uras da sacrifeci per emprender il toc. Al regissur, al translatur sco a tuts giugadurs seigi gratulau per la prestaziun dada. Remunerar lur lavur san ins sulettamein entras esser fervent aspectatur d'ina tala cumedia.
Che quella remuneraziun semuossi era duront las proximas producziuns cun ina sala fullanada sco da Pastgas, san ins giavischar da cor alla gruppa da teater da Rueras.
N.V. (Norbert Vinzens)

............  



Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

04-1967.jpg