Jolanda la nunenconuschenta
Il temps d’Advent ei per nus in sepreparar sin la vegnida dil Segner ed in seprofundar el misteri dalla fiasta da Nadal. Nossas cuntradas muntagnardas ein per ordinari curcladas cun ina biala cozza da neiv e tut quei dat ina atmosfera festiva che selai encurir tier autras fiastas duront gl’entir onn.
Denton tier tut quella festivitad religiusa emprova era il carstgaun da vegl enneu dad embellir cun ses duns dai dal Scaffider quei temps da neiv e cufla. Igl ei in bi usit en nos vites muntagnards da sepreparar duront il temps d’Advent sin seras da recreaziun. Quei daventa normalmein en fuorma dramatica. La giuventegna e buca meins dapli las annadas pli veglias egl jester, che vegnan sur ils dis da Nadal e Daniev en lur patria apprezieschan quella lavur da lur amitgs ni anteriurs conscolars. In ni l'auter sesmarveglia segiramein dils capavels talents.
Inserat JolandaLas societads reunidas dalla Val Tujetsch ein era buca stadas lischentas el meins da december.
Entras dira lavur han ins studegiau en il toc dramatic «Jolanda la nunenconuschenta». Ei setracta d'in drama en tschun acts che deriva da Paul Appenzeller. La versiun romontscha ei ina plascheivla lavur da sur Giachen Berther, da pia memoria. Il toc tractescha problems actuals e po naven digl emprem mument tschaffar il publicum. Quei ei buca da sesmarvegliar, sch'ins sa ch’ei capitescha gia en quei emprem act ina disgrazia. Tgei misteri stat davos quei trest eveniment? Pertgei sto Jolanda restar nunenconuschenta? Quellas damondas fatschenteschan nus entochen la fin. Denton tier tut quellas enzennas da damonda han ins nuota emblidau il humor, ch’ei en mintga toc dramatic in «zucher» beinvegnius! Ei dat biars scarpetschs e stortas avon ch'ils misteris entuorn Jolanda vegnan scuvretg., La moda e maniera co quei daventa po puspei tschaffar nus entiramein.

Als acturs astgan ins senza dubi far in compliment per lur buna e gartegiada lavur. La reschia vegn menada oreifer da Placi Deragisch, era ad el in grond Dieus paghi, e quei surtut per sias nundumbreivlas stentas e siu s’offrir onn per onn al survetsch per la caussa dil teater. Ils giugadurs ein elegi stupentamein e fan lur caussa stupent. Mintga cass ei quei stau la«sentenzia» da giuven e vegl suenter l’emprema representaziun. Perquei astgel recumandar quei toc dramatic dublamein a Voss’attenziun. Igl ei la valeta da viagiar a Sedrun! Sin bien seveser e buna recreaziun.

...d ...d

JOLANDA a Sedrun
Tgi che ha assistiu al teater Jolanda a Sedrun, ha senz’auter retschiert ina fetg buna impressiun da quei giug popular, che influenzescha in e scadin tier ils vers sentiments da buna educaziun ed instrucziun. Beinsavens patratga la giuventetgna ded oz anzi pauc, tgei ventira igl ei da posseder buns geniturs. Ord il teater «Jolanda» emprendein nus, co in jerfen desiderescha da saver tonscher il maun a bab e munma. Con grev eisi da batter il cumbat dalla veta senza geniturs. Jolanda, la nunenconuschenta batta quei combat heroicamein.
Il toc sut la capavla e cumprovada reschia da sgr. Placi Deragisch ei vegnius daus dals acturs oreifer. En num dallas societads reunidas engraziein nus cordialmein al regissur sco a tut ils acturs per lur lavur e lur stupentas prestaziuns. Nus beneventein bugen dumengia sera aunc in grond diember d’aspectaturs.
TS

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

37-1965.jpg