Teater a Sedrun
Lumpazivagabundus
(Corr.) La cumedia «Lumpazivagabundus» da G. Nestroy ei procurada per romontsch da mies versau e zun capavel scribent ed autur dramatic, sur Giusep Durschei. Per dar la dretga tempra alla cumedia stuein segir dilucidar quell’ovra en vesta als plaids dalla canzun: Denter il bien ed il mal va il carstgaun tras il mund...
Sut quels plaids impurtonts vegn la veta da differents carstgauns, da carstgauns cun agens e fetg divers ideals vivida e Inserat Lumpazivagabunduscumbattida. Denter la buna diala, Amarosa ed il Nauschaspert, il Lumpazi vala il pac concernent ils treis vagants: Tgi che gudogna dus da quels per sia idea, per sia finamira e siu reginavel duei survegnir il tierz suren. Amarosa sto veser cun tgei rampins ch'il Lumpazi emprova da gudignar ils treis cumpogns. En tuttas fatschas cumpara il nauschaspért per haver influenza sin igl agir dils treis vagants. El senuspescha buca d’ina stenta e breigia che savess haver success. Il Lumpazi emprova da spisgiar e cuntentar ils vagants cun beins e plaschers mundans ed ha per part fetg grond effect alla finamira per sia scoperta. Amarosa vesa quei e sa bein che alla liunga vegni ei a vegnir auter, denton sto ella constatar che Lumpazi ha grond success e quels dus onns ein spért spari. Aschia astga ella buca senuspir cun sia metoda. Ella lavura denton en autra fuorma e sa che mo la carezia e buontad per ils paupers desviai po distaccar els da lur vezis. Ella senuspescha gnanc d’engaschar la Rusina per aunc puder liberar in dils dus menders. Il scrinari ei sin buna via. Ella sto denton haver dus dils vagants per gudignar il pac. Pli e pli sto era il cusunz seperschuader dalla pura carezia da Rusina. Eis el era cuntents cun sia sort, cun sia veta da vagabund e cun siu amitg, il calger, sche han ils plaids plironts e suppliconts dalla Rusina tuccau siu cor. Ei ussa era il cusunz convertius, sche vegn il tierz tenor il pac daus suren.
Ei para in tec agen e curios da vuler declarar il problem dil bien e dil mal en quest mund cun ina tala cumedia. Denton ils treis vagants ein cun lur sorts cuntents e creien ch'ei stoppi esser aschia e da quei pugn da vesta stuein nus capir la finamira dil promotur dil toc. El viva ella realitad, gie el ughegia schizun da tractar il grond fatg e la damonda e decisiun da mintga carstgaun entras igl extrem, entras la veta da treis vagants. El tema buca da proclamar a scadin carstgaun la verdad: «Il bien victorisescha».
La versiun en nies lungatg da sur Giusep Durschei ha midau e specificau enqual caussa per dar al toc il suer romontsch e sursilvan. E segir anfla mo in versau autur ina tala expressiun en nies bi e car lungatg romontsch che viva e reviva en mintga construcziun. Pér cura ch’in ha translatau e sez scret bia dramas eis ei pusseivel da porscher agl aspectatur ed auditur ina semeglionta sera da deletg. Ils capavels e scolai giugadurs cun la stupenta scenaria porschan a mintga visitader dil renomau «Lumpazivagabundus» enzacontas legreivlas uras. A sur Giusep Durschei, sco regissur dalla cumedia, basegna grond engraziament. Ils plaids plein humor e sgnoccas ha el capiu da vestgir en acziuns capeivlas e legras. Era ils giugadurs ha el elegiu excellent per lur rollas e gronda stema ed engraziament al regissur ed als premurai ed incantai giugadurs.

Festginei d'udir la forza da nies lungatg romontsch, selegrei dallas deletgeivlas scenas humoristicas e davos tut quei patertgei: Denter il bien ed il mal, va il carstgaun tras il mund ... Ed il bien victorisescha.

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

04-1967.jpg