1993 Cognac 

Teater a Rueras
Memia bia cognac per nies minister

D’ina cumedia criminala pretenda igl aspectatur deletg, tensiun ed in divertiment che oblighescha tier nuot. Cun la farsa «Memia bia cognac per nies minister» da Carel Zitterbart quintein nus saver ademplir quels giavischs.
Hermina Flisch ei cleptomana, siu mariu Nicodemus ei derschader e smina secapescha nuot dils surpassaments da sia dunna; l’amitga da Hermina, la Cleopatra Meier pren part da mintga trend era sche quel ei aunc aschi banals; Bianca Bianchi ei massadra, va cun motor e posseda la tschenta nera en carate. Cura ch’igl aug da Hermina, il cumissari da polizia en pensiun Otto De-Bazzell, annunzia sia viseta survegn ella in curios sentiment el magun. Secapescha ch’ella vegn nervusa cura ch’il detectiv privat Dumeni Ott dat d’entellir ch’el enconuschi siu discus criminal e cura che la cara Cleo hipnotisescha aunc siu Gioni en in profund sien vegn ella en gronda panica.
A tuts dalunsch e damaneivel fagein nus in cordial beinvegni. Cun quella caschun vulein nus admetter inaga in sincer «engrazia fetg» a nos fideivels aspectaturs che prendan adina puspei peda per assister a nossas cumedias.
Memia bia cognac per nies minister, vegn representaus tschun ga en sala da scola a Rueras, numnadamein ils 11, 16, 18, 23 ed ils 24 d'avrel 1992 mintgamai allas 20.00 uras. 
Cumpignia da teater Rueras

MEMIA BIA COGNAC PER NIES MINISTER
(Tuatschina) Uonn havein nus preferiu ina bubronda pli distinguida ed ils buns cussegls dalla veglia Culastia havein nus schau d’ina vart. Pia, nus havein buiu cognac e uarda cheu, il schani ha fullau via e secasaus. Gl'emprem ha el, il virus infectau nossa Bianca e lu daus a dies alla Hermina cun febra e mal il venter. Da quei curios eis el s‘approximaus al detectiv privat e sfurzau quel cun sferdurs enta letg. Era il minister ha stuiu crer giudlunder, aulta febra e bronchitis han spussau el, ti mordio. La Cleolina cun sias ideas spiritisticas carteva da saver hipnotisar naven la grippa cun jummmmmms e hummmmmms. Mo tuttas stentas ein stadas per dominum clavella, pertgei sco siu fegl, il Gabriel ha sincerau a nus, seigi la mumma stada dus dis enta letg e fatg ,,betga vanc’. Era nies aug Otto, il signur De Bazzell sgnuflava pli savens che antruras. Sulettamein il Gioni (mo el fa la fin finala da bia sport) ha la gnagna schau cumbien. Ils ins han lu tuttina empruau cun in u l'auter cussegl dalla buna Culastia, han buiu bia te da froslas e fatg cumpressas. Denton per ils auters, ils grev malsauns ei mo pli igl antibiotic staus la vera medischina.
Mo ils davos dis essan nus, senz’auter aunc empau spussai, semess sinsé e luvrau e barhau. Ed aschia legra ei nus ton pli d’astgar beneventar Vus tier ina u l’autra representaziun da nossa cumedia criminala. Igl ei ina farsa en treis acts da Carel Zitterbart. Memia bia cognac per nies minister vul surtut tener si Vus da frestg, denton tgi che vul anfla senz'auter era tscheu e leu bein enqual verdad.
Cordialmein envida, la cumpignia da teater Rueras

............  
Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

37-1965.jpg