Teater a Rueras 

Secuglienaus 01
Acturas ed acturs
Foto: E. Cathomas, Rueras

Tenor il calender fuss ei gia in meins primavera tier nus. Scrivend quest rapport e mirond da finiastra ora ein ils segns da primavera aunc minims. Tscheu e leu sto la nevada untgir e cun plascher observ'ins ina ni l'autra fluretta che cuchegia da quei schenauet ord la tiara. Tut che spetga vess sin il bi temps primavaun. Quei temps ei fetg adattaus en nos vitgs per porscher ad jasters ed indigens concerts, cumedias e schizun dramas.
Duront uras ed uras ein ins sepreparai duront il liung temps d'unviern cun exercitar e modellar, seigi quei cun cant, musica, tocs humoristics e teaters, per aschia saver porscher al publicum interessau in per uras da recreaziun e deletg.
Premiera reussida
Da Pastgas-sera ei stau la premiera dil toc «Secuglienaus», ina cumedia da Risa Karhan. La versiun romontscha ei fatga dil regissur, Hubert Venzin, da Rueras. A bun'ura ei la sala da scola a Rueras stada fullanada tochen sin il pli davos plaz, bein il pli engrazieivel resun per ils sacrifecis duront biaras uras el temps liber. L'acziun da quella cumedia succeda sin in bein puril. Tgunschamein havess in tal agir saviu capitar avon onns era tier nus. En verdad eis ei denton stau on Baviera igl onn 1950. Duront ils treis acts ei adina il medem maletg, aschia ei gl'entir toc unics e plascheivels. Gia dalla bial'entschatta han ins saviu rir da cor. Gie, mintgaton dev'ei risadas e tgei ei pli bi che saver rir inagada ed emblidar il stress da mintgadi. Sur dil cuntegn dil toc viel jeu buca tradir pli bia. Mei stedi a Rueras e sediverti da cor!
Buns acturs trasatras
A tuts participonts dalla gruppa da teater da Rueras san ins mo far in cumpliment. Aschibein ils capoacturs sco era quels da rollas pli pintgas han dau quellas grondius. Cheu ha il regissur, che ha per l'emprema ga surpriu la reschia da siu bab, Duri Battesta Venzin, veramein anflau las persunas adattadas per mintga rolla. Quei ein naturalmein las premissas per mussar en in tal toc plein acziuns. Il regissur, Hubert Venzin, che ha era translatau e scret il toc, ha duvrau in lungatg sempel, clar ed entelgeivel. El temps d'ozildi vulan ins gie nuota memia cumplicadas caussas ed accepta pli bugen in lungatg sempel e clar cun bia acziuns. - Ils bials costums dalla firma Jäger da S. Gagl han dau ina tut speciala tempra alla veta purila dil toc.
Auguris
Alla fin da mintga maletg han ils giugadurs saviu raccoltar in applaus frenetic, quei che ei segir igl engraziament per la prestaziun. Al regissur e translatur sco era a tuts giugadurs seigi gratulau da cor per la prestaziun.
Sco ins ha saviu udir ei quei stau la megliera prestaziun che la gruppa da teater da Rueras ha purschiu ils davos onns. Quei ei era mia perschuasiun. Remunerar las bunas prestaziuns san ins denton sulettamein entras esser fervent aspectatur d'ina tala cumedia. Perquei preziai lecturs! Demussei vies interess per la musa en nos vitgs e visitei la gruppa da teater da Rueras tier ina ni l'autra da sias producziuns. Ei vala la peina!
N.V. (Norbert Vinzens)

Teater divertent a Rueras
Dapi in per onns ha il teater popular puspei dapli attracziun. Ins ei vegnius empau stuffis dalla consumaziun dalla televisiun e vul esser sez actlvs e creativs. Ils sforzs sepagan era, ein gie las salas duront las producziuns il bia pleinas.
A Rueras exista dapi 5 onns ina gruppa da teater; suenter che l’uniun dramatica haveva piars per in temps la perseveronza da far teater. Era uonn sepresenta ella cun in toc che senumna «Secuglienaus», da Risa Karhan, translataus en buna viarva romontscha da Hubert Venzin che ha era giu la reschia. Ei setracta d’ina cumedia cun ina acziun sin in bein puri, nua che differents enqueran la ventira en la carezia. Suenter entgins impediments e rampins dat ei ina buna fin. Pia, in teater tradiziunal senza pli gronds problems. Igl intent dalla cumedia ei denton da divertir, e quella finamira ademplescha ella cumpleinamein senza daventar primitiva e banala. Contribuiu leutier han: la cumedia sezza, ll giugar excellent sco era il bien lungatg genuin. Ins havess forsa saviu romontschar ils nums e costums tudestgs dils giugadurs. Era per certas expressiuns sco per exempel «mamma mia» dess ei bunas versiuns romontschas. Denton, tut en tut ei la producziun dils da Rueras ina prestaziun da vaglia. Ins senta l’experienza schibein dils giugadurs sco era dil regissur. Ins queta dad assister ad ina acziun reala e buc ad in teater.
Tgi che vul sedivertir dil bien dil bein duront duas uras serendi ad ina dallas proximas producziuns a Rueras!

............  




Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

27-1965.jpg