Sigisbert Giossi1924 - 2000
Meins da matg - e nus eran endisai ch'il pot da Rueras en pensiun mondi puspei tier siu nevs per segidar cun el sil funs. Udiu vevan ins schon ch'ei mondi mender cul "Sigis" sco el vegneva numnaus dils da Rueras. Ch'el banduni denton schi spert nus auters veva bein negin spitgau. E sch'ins veva observau la stad varga­da ch'igl anteriur pot da Rueras fageva diever dalla canna fuva quei nuota auter che segns dalla veglia­detgna la quala sa purtar enqual grevezia.
Sigisbert Giossi ei naschius a Rueras ils 15 da fenadur 1924 sco tierz affon da Vigeli Giossi e Filomena nata Giger. El ei naschius e carschius si en la casa dalla posta veglia la quala ha surviu per quei intent bunamein 100 onns. Igl onn 1954 sespusa il pot da Rueras cun la giuvna Giuseppa Berther. Da sia letg sorteschan 3 buobas ed in buob ch'ein stai sia gronda luschezia. Oz ein els carschi si ed en bialas posiziuns. Da mintga viseta ch'ils affons fagevan ha el adina giu grond plascher.
Duront bunamein 5 onns ei il Sigisbert staus a Mustér el gimnasi per pli tard far la matura. Il fevrer 1943 miera siu bab Vigeli Giusep che fuva postenent da Rueras. La mumma persula cun tschun affons pudeva buca pli dar il damogn e far la posta persula. Bugen ni nuidis tucca ei al Sigis da terminar siu studi per serender a casa e continuar cun la lavur dil bab che muncava ussa. Zacons onns suenter ha el sez surpriu la posta e la plazza da portabrevs. Igl onn 1976 ei la posta da Selva/Tscha­mut vegnida serrada. Naven da lu ha il pot da Rueras era aunc surpriu quell'incumbensa per ils vischins dadens gl'uaul. Tgi da nus seregorda buca co el carrava cun siu "Schilter" da Rueras alla staziun da Sedrun ed entochen si Tschamut. lgl onn 1989 va el ella beinmeritada pensiun. Ussa ch'el veva temps liber en abundanza ei il Sigis buca staus lischents. Cun excepziun dils meins d'unviern vesevan ins el tier siu nevs a fagend il gidonter sil funs, ina occupaziun ch'el fageva cun grand tschaffen. Igl interess da quest mund ha denton era cudizzau il Sigis e la Seppa da far enqual viadi che han menau els dus empau per tuttas tiaras entuorn.
La savida acquistada duront ils onns da studi ei stada d'engrau en sia professiun ed era pil generalesser. Repetidamein ha ins saviu far per senn da sias habilitads sils differents secturs. Biars onns eis el s'engaschaus per il teater popular, ha translatau in tschuppel tocs, fatg il reschissur e segidaus cun uniuns e societads. Co el saveva sescaldar pil reussir dallas producziuns savessen quels che han giugau ina rolla ni l'autra sut sia reschia raquintar. Cun grond en­ gaschi ei il trapassau semess en per il provedi­ment d'aua per ils vischinadis da Rueras e Die­ni. El ei staus in dils iniziants per la fusiun dils dadens il Dutg grond cun la Corporaziun d'aua Fontauna s. Gions da Gonda e Camischolas.
Sedisch onns eis el lu staus commember dalla suprastonza dalla corporaziun d'aua e fatg cassier da quella. Ei era il temps nua ch'ins stueva tschentar quen per mintga spina e per mintga begl, quei che caschunava ina control­la immensa cumbinada cun massa lavur. Bia onns ha il Sigisbert era fatg il cassier e presi­dent dall'uniun dils postenents dalla secziun Surselva e cura che l'uniun da Lourdes ei vegnida fundada eis el danovamein staus a disposiziun per quella sco cassier.
En siu far e demanar fuva el tochen sia mort quel d'adina. Sia mort ha fatg lartg enta Rueras. Il vegl pot da Rueras ei buca pli. El ruaussi en pasch.
Tiu figliol Conrad Berther



Sias translaziuns
Cuolpa ed expiaziun 
L’oraziun dalla mumma 
Cumpogns da viadi 
Ils davos pagauns a Ruma 
Atgna cuolpa 
Il zenn cuescha
L'oraziun dalla mumma

Reschia
Crusch e steila sovieta 
L’oraziun dalla mumma
Atgna cuolpa 
 
Il niev capellmeister
Il zennet da Tarasp
Patria muntagnarda

Tecnica
Tell

 

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

37-1965.jpg