Teater a Sedrun
VenantiusLa representaziun dil drama ei gartiada stupent als Tujetschins. L’acziun ei generalmein buna, frestga, viva, la pronunzia clara e naturala, la demanonza digna da veritabels Romans. Ils acturs fan propi honur a lur mussader, signur deputau Gion Felici Monn.

Cun plascher vein nus udiu che la giuventetgna da Tujetsch representi uonn il drama „Venantius" da revendissim pader Maurus Carnot e continueschi il bi usit da dar annualmein el temps da tscheiver in drama da coc silla tribuna en casa da scola a Sedrun. Quei ei endretg: Ina recreaziun ed instrucziun per quel che fa teater e per quel che mira tier.
Il cuntegn dil drama savessen nus buca dar pli precis culs plaids culs quals sur prof. G. Cahannes introducescha sia translaziun romontscha da Venantius (Annalas 24, 1909) raquintond la legenda dil sogn: Venantius ei naschius a Camerinum en Umbra ell’Italia-miez. Dil temps dalla persecuziun da Decius (249-251) eis el vegnius tgisaus sco cristian e menaus avon il guvernatur Antiochus. El veva 15 onns. Marteris senza fin han glorificau la mort dil giuven. Ins ha duvrau malezia e rampins, mo adumbatten. Per la sbiraglia da dertgira ha el fatg nescher ina fontauna ord il sablun. Plirs schuldaus ein cheutras seconverti ed allura vegni marterisai cun Venantius. Vegnend il marter danovamein menuas avon il derschader, dat quel giu dil tribunal e miera anetgamein cun ils palids: “Il Diu da Venantius ei il ver Diu, destrui nos Dieus.” Venantius ei alla finala vegnius mazzaus culla spada. Siu tgierp ruaussa a Camerinum (Camerino) ella biala baselgia dedicada ad el. Ils 18 da matg vegn ei leu onn per onn fatg fiasta gronda.
La representaziun dil drama ei gartiada stupent als Tujetschins. L’acziun ei generalmein buna, frestga, viva, la pronunzia clara e naturala, la demanonza digna da veritabels Romans. Ils acturs fan propi honur a lur mussader, signur deputau Gion Felici Monn. Zacontas marcantas ed enconuschentas persunas denter ils acturs da Tujetsch vein nus quellaga buca anflau silla tribuna. Ellas sesevan cun nus ella sala fulenada e selegravan d’haver anflau denter la generaziun pli giuvna aschi inschignus successurs ella mimica. La costumaziun corrispunda fetg bein al temps cun excepziun d’in pign instrument inventaus pér entuorn 1300, il qual ils biars aspectaturs vegnan strusch a ver observau. Ina emperneivla variaziun porschan las bialas canzuns dil chor viril eligidas cun fin gust e cantadas cun vusch sonora sut l’egida da maestro Sep Mudest Nay e las bialas producziuns dalla musica instrumentala sut la direcziun da scolast Tumaisch Venzin. En cant e musica dattan ils dus augsegners da Domat bien sustegn (plevon sur Giachen Antoni Fetz e caplon sur Luregn Rageth); ina veseivla enzenna da buna harmonia denter pievel e plevon. En tut ina bein reussida representaziun.
Per levgiar igl access als aspectaturs da pli lunsch va dumengia proxima in tren special allas 11 ¼ da Muster a Sedrun.

Sedrun
(Comm.) Cumplein success ha la cumpignia dramatica tujetschina cun sias stupentas producziuns da “Venantius”. Era dumengia vargada ei la sala puspei stada pli che pleina, essend ch’il tren extraordinari e schletras han menau neutier fetg biars hosps, denter quels era enconuschents famus acturs, che levan probabel sez examinar, schebein il grond laud, vegnius exprimius ella Gasetta Romontscha als acturs, cantadurs e musicants, seigi era motivaus e giustificaus. Nus essan stai perdetga co tuts ein stai fetg cuntents en tuts risguards. In signur docter da Turitg ha tuccau la noda cun dir: “A Turitg vegn giugau el teater, a Sedrun vivan tuts en lur rollas, tut ei veta!” En verdad, digl emprem plaid che nies aschi natural Venanzi di cun tut sia olma, entochen il davos plaid da siu bab Marcel, il qual trai meisterilmein tuts registers dils pli differents effects: tuts han fatg stupent, tut ei stau veta. Buca per nuot havein nus observau larmas tarlischontas, quei saung dall’olma, lunsch en e lunsch ora il meglier applaus. Quei applaus havess muncau, sche mo in sulet actur havess disdiu! Perquei havein nus buca da specificar nies laud e nossa engrazievladad sin quel u tschel, nua che in e scadin ha contribuiu il siu cun bravura per il success geneal, il qual vegn franc buc a muncar allas suandontas representaziun da Sogn Venanzi a Sedrun!


Tujetsch Venantius 6

Persunas

Antiochus, guvernatur da Camerinum Barclamiu Peder, scolast 1
Paulin, siu fegl da 12 onns Aluis Schmid  
Marcellus, pretur Lucas Soliva  
Venantius, siu fegl Aluis Cavegn 14 
Justus in spiritual cristian, sils onns Alfons Berther  
Capitani dalla guardia dil palast Leci Brugger  
Dus schuldaus Giachen Giusep Gamboni
Luis Jacomet
17
19
Inspectur dalla perschun da Camerinum Giachen Martin Berther  
Aunghel che cumpara en perschun Giochin Hendry 15
Dus sacerdots pagauns, rollas mettas  - -  
Aultsacerdot pagaun Gion Antoni Venzin  
Varus, mattet Fidel Monn  
Claudius, mattet Gion Antoni Monn  
Quintus, mattet Teofil Schmid  
Julius, mattet Gion Antoni Hitz  
Silvanus, mattet Vinzenz Soliva  
Marcus, in pastur Bernard Cavegn  
Celsus, siu fegliet Ignazi Monn  
Milo, in Grec Bruno Hendry  

Il drama sepassa ils 16 e 17 da matg digl onn 250 a Camerinum/Camerino en Italia.

Ils nums ein nudai da Bernard Cavegn el cudischet VENANTIUS - Legenda dramatica da pader Maurus Carnot OSB - Per romontsch da dr. Gion Cahannes.

Tujetsch Venantius 0
Ils giugadurs cul  regissur Gion Felici Monn, Camischolas

Tujetsch Venantius 2

Tujetsch Venantius 5

Tujetsch Venantius 3
Luis Cavegn, Rueras

 

 

 

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen
Giuv Film
1816/17 - igl onn senza sulegl ed igl onn dalla fom. Mira: A la sumbriva dal tambora

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

06-1967.jpg