Fundaziun 1988

La Tuatschina nr. 3, 1994
Co ils Rambus ein vegni tier novs instruments
"Vus essas buns, haveis denton la melodia che mauna". Contas gadas havein nus udiu quels plaids! Mo co far ord ina gruppa che consista quasi mo ord laics, silmeins quei che pertucca il sunar, e che ha mo limitadas pusseivladads d'exercitar ina musica che sa tuttenina sunar tut ils ,,himnis da tscheiver"?
Ins vess saviu cumpar entginas trumbettas e posunas. Mo lu fussen nus stai la siatavla musica da tscheiver cun instruments da stuors ella Cadi, in patratg ch'era a negin propi simpatics. Nus eran tochen dacheu ina musica in tec autra che tschellas e € levan era restar quei vinavon! Da pliras varts havevan nus gia udiu zatgei da buots d'ieli che dettien giu tuns tut specials.
L'entschatta ei quei stau in'idea denter autras, mo pfi ch'ins discussiunava e pli realisabla ch'ella vegneva. Suenter haver tratg en entginas offertas, ha la radunonza decisiva giu liug. Alla fin da liungas discussiuns ei vegniu decidiu da s'informar pli detagliau, e sche quels Steeldrums, sco quellas drums vegnan par'ei numnadas, ein veramein ils dretgs instruments per nus, da cumprar quater tocs. Detg e fatg. Ina sonda da zercladur ei la suprastonza cun ils quater commembers ch'eran sedeclarai promts d'empruar da sunar sils novs instruments serendida a Turitg. Cun grond interess havein tedlau tier al Mathias, il possessur dalla fatschenta.Il Steeldrum (schumber d'itschal) deriva dalla insla Trinidad ella Caribica. La populaziun paupra festivava gia da vegl enneu il carneval, ina tradiziun che va anavos el temps dalla sclavaria. Era els encurevan adina novas pusseivladads da far musica. L'entschatta pitgavan els sin canisters da stuors e pli tard, duront la Secunda uiara mundiala, sin buots d'ieli vitas che la schuldada americana sdermeanava pli lunsch. Aschia ei il Steeldrum naschius. Plaunsiu ha el era anflau la via ell'Europa e 1977 tochen en Svizra. Oz dat ei numerusas Steelbands en nossa tiara, principalmein els marcaus da tscheiver Basilea, Lucerna e Turitg.
Mo co sa ina buot d'ieli tuttenina dar giu tons tuns? Construir Steeldrums ei ina lavur d'experienza e mo paucs ein propi capavels da pitgar ils dretgs rens ord il stuors.
Gl'emprem vegn il funs pitgaus giuaden, en cass extrems rochen 20 cm. En quei arviul vegnan ils quadrets per ils differents rens pitgai en, e lu suonda la liunga lavur d'accordar. Il Steeldrum vegn sunaus cun dus festets cun si davon gummi. El sa vegnir pendius vid in pei ni purtaus cun ina tschenta. Nus tuts essan stai fetg faszinai da quei instrument. Mathias ha era schau empruar nus e perfin mussau da sunar in cuort toc. Cu nus havein raquintau ad el co nus veglien cumpletar nossa musica da ritmica cun 4 Steeldrums, ha el denton giu dubis. Cun quella ritmica drovien nus silmeins sis instruments. Suenter entginas ponderaziuns essan nus sedecidi d'empustar sis tocs ed entscheiver ton pli spert culs exercezis. Quei ei denton buca iu schi dabot, perquei che Mathias retila ses instruments d'in fabricant da London.
Miez uost eisi lu denton tuttina stau schi lunsch. Mathias ei arrivaus cun ils instruments e gia ha igl exercezi entschiet. Igl ei iu vinavon detg stupent, aschia che l'emprema producziun ha giu liug gia miez settember a caschun d'ina nozza. Igl applaus ha motivau da far vinavon, ed ussa tuts che spetgan cun desideri sil tscheiver, nua ch'ei vegn a semussar sche nus havein veramein elegiu ils dretgs instruments.
Quella cumpra fuss segir buca stada pusseivla senza igl agid finanzial ed era moral davart fatschentas e privats che nus astgein mintg'onn prender encunter. Perquei lessel buca tralaschar d'engraziar cordialmein per il bien sustegn. Aschia fa ei plascher da continuar.
En num dils Rambus
Pieder Berther
 

La Tuatschina nr. 4, 1998
10 onns musica da tscheiver RAMBUS Rueras
Avon 10 onns, la sera da Sontgaclau, ein entgins giuvens da Rueras vegni duront far fiasta sin l'idea, ch'ins savessi fundar ina musica da tscheiver. Detg e fatg. Il Gabriel Giossi ei lu sedeclaraus promts da direger quella musica da tscheiver. Suenter entgins paucs exercezis han ins lu priu part cun batlinis sco vestgius agl emprem tscheiver. Onn per onn vegneva la musica da tscheiver pli e pli professiunala. Quella musica da tscheiver era gia avon 10 onns ina musica empau tut speciala.
Sco suletta ella Cadi havevan ils Rambus mo ritmica e negina melodia. Quei era forsa grad aunc quei che disturbava la glieud. «Vus essas buns, denton donn che vus haveis negina melodia». Quels plaids havein adina puspei stuiu udir.
Mo co far ord ina musica che consista quasi mo ord commembers che han buca empriu da sunar, e che ha mo pusseivladads limitadas d'exercitar, ina musica che sa tuttina sunar tut ils «himnis da tscheiver». Nus havessen saviu cumprar entginas trumbettas e posaunas, mo lu fussen nus stai ina musica da tscheiver denter biaras autras. Nus eran entochen da cheu ina musica in tec exota e levan era restar quei vinavon.
Da pliras varts havevan gia udiu zatgei da buots d'ieli che dettien giu tuns tut specials. L'entschatta ei quei stau in'idea denter pliras, mo pli ch'ins discussiunava e pli realisabla ch'ella vegneva. La suprastonza da gliez temps cun il dirigent han lu sclariu giu suenter liungas discussiuns sche quei seigi veramein ils adattai instruments per nossa musica. Avon 5 onns ein ins lu sedicidi da cumprar sis da quels aschi numnai «Steeldrums». Il Steeldrum (schumber d'itschal) deriva dall' nsla Trinitad ella Caribica. La populaziun paupra festivescha gia da vegl enneu il carneval. Ina tradiziun che va anavos el temps dalla sclavaria. Era els encurevan adina novas pusseivladads da far musica. Denton cunquei ch'els eran fetg paupers ed havevan nuot, pitgavan eis l'entschatta sin canisters da stuors, e pli tard, duront la Secunda uiara mundiala, sin buots d'ieli vitas che la schuldada americana sdermenava pli lunsch. Aschia ei il Steeldrum naschius. Pli tard ha el lu era anflau la via en l'Europa e 1977 han ins l'emprema gada entupau el els tipics marcaus da tscheiver sco Turitg, Basilea e Lucerna. Ils Rambus ein l'emprema musica da tscheiver el Grischun che sunan cun Steeldrums.
Cunquei ch'ins udeva ora memia pauc mo sis buots, havein stuiu ponderar da cumprar aunc entginas buots dapli. Uonn, igl onn da giubileum, essan nus tut loschs dad haver dumignau ei sin 13 schumbers d'itschal. Quella cumpra da quels instruments duront ils davos tschun onns fuss segir buca stada pusseivla, senza igl agid finanzial davart fatschentas e privats che nus astgein mintg'onn prender encunter. Perquei lessen buca tralaschar d'engraziar cordialmein per il bien sustegn. Quei dat anim e curascha da prender enta maun ils proxims diesch onns. Nus astgein finalmein festivar uonn il giubileum da 10 onns. Sin quei essan nus, crei jeu, tuts in tec loschs, e sperein dad era saver fascinar vinavon il pievel Tujetschin ad enquala occurrenza e cun entgina surpresa.
En num dalla musica da tscheiver Rambus Rueras
Reto Schmid

La Tuatschina nr. 24, 2001
Ils Rambus fan gl'emprem plaz tier gl'emprem Campiunadi mundial dils Sontgaclaus a Samnaun

Marina Berther
L'entira historia ha entschiet avon duas jamnas; nies president igl Ivo Deragisch ha survegniu l'informaziun ch'ei hagi liug ils in da december a Samnaun igl emprem campiunadi mundial dils Sontgaclaus. En tut 8500 frs. sappien ins gudignar. L'idea ei vegnida presentada alla musica e tuts ein stai persuenter da prender quei viadi sut ils peis.
Aschia ein 23 commembers semess sonda vargada sin via enviers Samnaun. Transportai essan nus ed ils instruments vegni cugl autocarr da Gioni Christoffel (in grond engraziament ad el!) e nus havein giu in emperneivel viadi. Enviers miezdi essan arrivai el vitget nua che nus havein retratg las combras. Beinspert essan lu semess en schala, vul dir el costum da tscheiver, ed havein absolviu in pign trenament. Suenter l'emprema canzun steva gia in team da televisiun avon nus, ina situaziun che nus havein stuiu s'endisar spert vidlunder. En l'arena vesev'ins dapertut cameras, microfons, eav. El decuors dalla sera havein stuiu dar entgina intervesta, oravontut als da Corea, che persequitavan nus l'entira sera.
Suenter il trenament essan i atras il vitg ed havein mussau tgei che nus savein. Als turists ha ei plaschiu ed aschia havein dau in pign concert en l'aria frestga. Silsuenter essan serendi en in'ustria, nua che nus havein continuau da sunar.
Allas quater han ils participonts dils giugs stuiu serender en la bar e s'informar sur las disciplinas e prender in costum e barba da Sontgaclau. En tut ein 24 gruppas da quater dels separticipai. 16 teams dalla Svizra, quater Tudestgs, dus Austriacs, in Hollandes e perfin in dalla Sid-Corea. Sut ils teams svizzers sesanflavan era dus dils RAMBUS. Cun la numera 14 Ivo Deragisch, Roland Decurtins, Flavio Loretz e Marina Berther cun il num Santa Flyers. Cun la numera 23 ed il num Wild Christmas ein Renzo Hendry, Andreas Deragisch, Rosvita Lutz e Tanja Monn separticipai.
Mesa las otg ein ils teams entrai cun bandieras e sut igl applaus dils aspectaturs en l'arena. Lu ei aunc la giuria vegnida presentada: Peter Müller, Martina Tschamer, Martin Hangl ed Oliver Furrer, pia tut persunas ch'ein schon stai ina ni pliras ga campiun mundial. E lu han ils giugs entschiet. Tier gl'emprem stuevan ins transportar sin in plat glasa cun vin cauld atras in parcur. Naturalmein mava tut sin temps aschia ch'ei ha dau ina detga purtgeria.
Dus dils Rambus han schizun priu si dies las duas petgas, nua ch'ins stueva atgnamein ir suto .... Suenter eisi iu tier il rodeo nua ch'in Sontgaclau per gruppa stueva ir a cavagl sigl elan. Il Flavio ed il Renzo ein seteni fetg bein, cumpliment! Tier quels ed ils suandonts giugs ein omisduas gruppas vegni sustenidas plein anim dils commembers dils Rambus.
Tier la tiarza disciplina era ei da stuschar (ni era purtar) ina schliusa dalla plaunca si, prender ils schenghetgs e pachetar els en ils sacs e puspei tumar engiu, accidents cumpriu en.
Suenter havein stuiu reiver d'in tgamin si e puspei engiu e quella disciplina ha, creiel jeu, caschunau las pli biaras blessuras. Il secund davos giug mussava lu si con bein ch'in team funcziunava: En quater ir sin in per skis ed ira tochen tier la plonta. Lezza han ins lu stuiu decorar cun il material che steva a disposiziun.
In participont (buc dils Rambus!) ei vegnius sin la gloriusa idea da setrer ora tochen sin las caultschas suten e da schar ornar sesez. Ils aspectaturs han engraziau e bumbardau el cun in tschuat bottas da neiv ....
Gie, e lu ei la davosa disciplina vegnida, ina presentaziun d'ina minuta. Las biaras gruppas han giu il sentiment ch'ei stoppien mussar lur «bellezia» corps al pulicum e quei ei lu spert vegniu lungurus. Ils Santa Flyers han presentau zatgei nunemblideivel, oravontut per la musculatura da rir dil rest dalla musica, jeu mondel ussa buc en detagls.
Tier ils da Wild Christmas ha Renzo purtau avon in «rap» romontsch duront che ses cumpogns han saltau en ina moda e maniera ch'enqual «rapper» savess vegnir scuidus.
La rangaziun ha giu liug directamein suenter il davos giug. Il tierz e secund plaz ein vegni clamai giu e nus devan si la speronza. E lu LA SURPRESA: «Emprem campiun mundial dils Sontgaclaus ei la gruppa .... 23!!!» E lu udev'ins mo pli grems e grius. Ils Rambus han gudignau il tetel e 5000 frs.!
«Quei ei segir il pli grond success ed eveniment en l'entira carriera dils Rambus», manegia Ivo ed endretg ha el. Ei vegn telefonau a casa ed a collegs, embratschau in l'auter, saltau e dau intervestas.
Euforia ei pli che gronda; sin ina vart savein strusch crer ei e sin l'autra vart essan nus leds da buc haver fatg per nuot quei liung viadi. E vitier havein aunc mai sentiu in aschi grond setener ensemen. Cun quella super atmosfera essan lu i en sortida ed havein festivau il tetel tochen la damaun.
Suenter haver durmiu entginas paucas uras havein priu in bien solver, pachetau las valischas, fatg in per fotas ed essan lu serendi enviers casa.
Jeu creiel che nus vegnien aunc ditg a seregurdar anavos vid quels dus dis e lessel engraziar cheu a tut quels che han susteniu tochen uss ils Rambus e vegnan era a far ei vinavon. Engrazia fetg era a tuts commembers per il super sustegn duront ils giugs.
Tgisa, l'auter onn puspei a Samnaun?

La Tuatschina nr. 4, 2003 
15 onns musica da tscheiver Rambus

Igl onn 1988, la sera da Sontgaclau, ha Ivo Deragisch giu l'idea da fundar ina musica da tscheiver enta Rueras. Cun quella idea eis el ius tier Gabriel Giossi ed ensemen han els fundau ils Rambus.
All'entschatta dumbrava la musica da tscheiver biabein 20 commembers, il post dil dirigent haveva il Gabriel surpriu. Il publicum da tscheiver era surstaus mo era incantaus dalla gruppa, aschia ch'ella dumbrava adina pli u meins 20 commembers. Ils emprems sis onns possedeva ella mo instruments da ritmica (schumbers, scalins, ... ). Anno 1994 han ils Rambus lu cumprau las empremas «buots», atgnamein «steeldrums». Quei instrument deriva dalla Caribica e fa endamen ad entgin la quala cun ses tuns ....  Las canzuns vegnevan screttas suenter enconuschentas melodias ni schizun cumponi sezzas! Culs onns ei la musica da tscheiver lu carschida ed ils commembers vegnevan era pli giuvens. Momentan dumbran ils Rambus 32 commembers. Da quels sunan 17 sin las treis differentas «buots» (Melody, Second, Guitar). Ils 15 auters commembers ein part dalla ritmica. Sunau vegn oravontut il temps da tscheiver en l'entira Surselva, mo ils Rambus han era schon anflau la via en la Bassa per incantar leu il publicum. Era sunan els da nozzas, natalezis ni tier occurrenzas en la Val Tujetsch. Quei che ei forsa era da dir ei, ch'ils Rambus ein la suletta formaziun en Svizra cun «steeldrums» ed ina tala gronda ritmica! 
In grond Dieus paghi naturalmein a tut ils sponsurs e donaturs che han susteniu e vegnan era a sustener vinavon ils Rambus! Senza Vus fussen quels 15 onns Rambus segir buc stai pusseivels !
Muort quei giubileum offereschan ils Rambus a tuts in pign refrestg avon sala la sera dil Bagat. Da mesanotg vegnan ei a sunar lur entir repertoir da canzuns!!! Vegni, tedlei, gudei e festivei ........
Sin biars e biaras amitg(a)s da tscheiver speran e selegran
Ils Rambus 

Successiun dil til da tscheiver da Gievgia Grassa
1. Vagabunds
2. Mupi Tujetsch
3. Bagat
4. Rambus
5. Scoletta Rueras
6. Scoletta Sedrun
7. Mupi Trun
8. Las Bagordas
9. 1. classa
10. 2. e 3. classa
11. Gruppa giuvenils Sumvitg
12. 4. classa
13. 5. classa
14. Cots
15. 6. classa
16. Las Latiarnas
17. Uniun samaritana Tujetsch 
18. 1. reala
19. 2. reala
20. Las Patlaunas
21. Gruppa nostalgica Tujetsch 
22. 1. secundara
23. 2. secundara 
24. Las Zoclas

Rambus2013 

Tuaschina nr. 8, 2014
Has ti gust dad entrar ell'uniun dils Rambus Rueras,
d'emprender in instrument e festivar il tscheiver cun nus?

•Eis 15/16 onns (davos onn da scola) ni pli vegls/pli veglia? •
Eis ti prompts/a da s'engaschar per la musica da tscheiver en in'u l'autra fuorma ?
•
Has ti plascher vid il tscheiver?
Tier nus eis ti el dretg liug!
Annunzias prendein bugen encunter entochen ils 3 da matg 2014 per mail ni a scret.
Nus selegrein sin teit
Salids tscheivrils ils RAMBUS RUERAS



0
Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-04.jpg