Ina cronologia tscheivrila
1974 Cumpara ina Tuatschina tscheivrila; ediziun entras ils scolasts da Sedrun
1979 Emprem til da tscheiver iniziaus dils scolasts da Sedrun, 26 da fevrer
1980 La Tuatschina nr. 4, 1980:
Dankt allen, die dazu beigetragen haben, den schönen und lustigen Fastnachtsumzug zu realisieren. Die zahlreichen Gruppen haben Gäste und Einheimische sehr erfreut. (fotos Erwin Cathomas)
1981 La Tuatschina nr. 5, 1981:
fotos d'Erwin Cathomas
Gasetta da tscheiver dalla scola: Tscheiver 81
1982 Gasetta da tscheiver dalla scola: Tscheiver 82
1983 Emprema gasetta tscheivrila La Guila, nr. 01
Gasetta da tscheiver dalla scola: Tscheiver 83
La Tuatschina nr. 4, 1983:
Tujetscher Fasnachtsumzug
Auch der diesjährige Fasnachtstmug fand bei allen Zuschauern grosses Gefallen. Wir möchen es nicht unterlassen, an dieser Stelle allen Organisatoren, Helfern und Teilnehmern, die zum guten Gelingen dieser Veranstaltung beigetragen haben - vor allem auch den "z'Vieri" Lieferanten, der Metzgerei Bon Patron und der Bäckerei Schmid - ganz herzlich zu danken.
Wir hoffen gern, dass diese nette Fasnachtsveranstaltung auch in den kommenden Jahren in ähnlichem Rahmen fortgesezt wird.
(Fotos: Claudi Monn)
1984 La Guila, nr. 02
Gasetta da tscheiver dalla scola: Tscheiver 84
Gasetta da tscheiver dallas gimnastas: 1984

La Tuatschina nr. 6, 1984
Tujetscher Fasnachtsumzug
Bei idealsten äusserlichen Bedingungen - ein Prachtstag - fand am Fasnachtsmontag der beinahe schon traditionelle Fasnachtsumzug der einheimischen Schulkinder und der Gästekinder statt. Toll, was diese stattliche Anzahl von ca. 400 Kindern an lustigen Verkleidungen und Bemalungen zu bieten hatte. Die verschiedensten Themen wurden auf eine glatte Art und Weise vorgestellt. Man sah, dass hinter den zur Schau getragenen Kunstwerken viel Arbeit steckte. An Ideenreichtum der Inizianten fehlte es nicht. Besonders gefreut hat den Unterzeichnenden auch die Teilnahme der Kinder des Kinderheims "Soldanella" in Rueras. Ca. 20 Gästekinder bildeten den Abschluss dieses in jeder Beziehung gelungenen Umzuges. Bleibt nur zu hoffen, dass dieser Spektakel seine Fortsetzung findet und dass der Ideenreichtum der Verantwortlichen nie abklingt.
Herzlichen Dank allen Mitwirkenden und allen, die in irgend einer Art und Weise zum guten Gelingen dieser Fasnachtsveranstaltungen beigetragen haben. Engraziel fetg auch den z'Vieri-Lieferanten, namentlich der Bäckerei Schmid und der Metzgerei "Bon Patron".
Markus Lergier
(entginas fotos)
1985 La Guila, nr. 03
Gasetta da tscheiver dalla scola: Tscheiver 85
1986 La Guila, nr. 04
Negin til da tscheiver muort l'Uiara al Golf
Per l'emprema gada sepresentan las "Viaspras" cun lur salmira
Fundaziun dalla musica da tscheiver "Vagabunds"
1987

La Guila, nr. 05
Gruppas da salmiras "Urticlas" e "Sulazzaders"
Naven da quei onn ha il til adina giu liug la Gievgia Grassa
Fundaziun dil Comité Bagat, 28 d'october 1987

Urticlas

Il temps dad oz
La moda e maniera da far tscheiver descretta ei oz svanida per gronda part. Ins enquera il divertiment ellas ustrias e bars, nua ch'ei vegn per part era fatg mascradas. Zatgei niev ei il til dils scolars che vegn appreziaus grondamein dalla populaziun. Las scolas edeschan dapi 1981 era ina gasetta da tscheiver. Il medem fa era l’uniun da mistergners che publichescha naven da 1983 «La Guila». Naven da 1987 cooperescha ella era al til da tscheiver.
Cudisch Tujetsch 1987

La Tuatschina nr.6, 1987
Til da tscheiver
La Gievgia Grassa suentermiezdi ha giu liug il quasi tradiziunal til da tscheiver. Ils davos onns vegneva quel organisaus e realisaus dallas scolas da Tujetsch. Uonn ha per l'emprema ga l'uniun da mistergners gidau d'organisar tal ed enzacontas gruppas da differentas firmas sco era d'autras uniuns han collaborau ed aschia ei il til da tscheiver seplagaus a moda zunplascheivla e simpatica. Tut ha sedau breigia da preparar in til sco sauda, ils dalla scoletta tochen ils pli gronds ein sefatschentai dapi liung temps vid il preparar lur mascaras e vestgius, gie, era ils carschi luvravan duront las seras d'unviern per aschia saver sepresentar la gievgia grassa alla immensa raspada d'aspectaturs. Tonta glieud han ins aunc mai viu sco uonn e mintga gruppa vegneva remunerada per sia lavur cun applaus e hallos. Denteren devan gruppas da tamburs e lu naturalmein la nova musica da tscheiver "ils Vagabunds" la vera tempra e ritmus da tscheiver. In cumpliment als iniziants da quella musica! Il til ha anflau mo lauds e segiramein astga tal concuorer cun quels dallas vischnauncas vischinontas.
Era da Gievgia Grassa sco il Gliendisdis Tscheiver sera han ins fatg stediamein tscheiver e sedau tutta breigia da sepresentar a hosps ed indigens en vestgius tscheivrils e per part fetg originals.
En num da l'Uniun da cura e traffic lessel engraziar da cor ad in e scadin che ha sin ina moda ni l'autra segidau e collaborau al tscheiver 87 che vegn senz' auter a restar a biars en buna memoria. Plaunet vegn era nies pievel in tec pli tscheivrils e segiramein vegn ei els proxims onns aunc meglier. Saver far tscheiver el dretg temps e saver emblidar empauet il temps da fuolas e lavur ei nuot auter ch'endretg. L'entschatta ei dada, mo aschia vinavon in auter onn!
Norbert Vinzens
(entginas fotos)

1988 Program Bagat 1988
La Guila, nr. 06

La Tuatschina nr. 4, 1988
Il til tradiziunal da Gievgia Grassa
Dapi enzacons onns han las scolas entschiet ad organisar in til da tscheiver il di da Gievgia Grassa. Mintg'onn prendan adina era dapli gruppas da carschi part dil til. Uonn ha ei dau ina participaziun da  record. Per igl aspectatur ei il til staus fascinonts da mirar tier. El ei staus fetg originals, ton dallas ideas ch'ein vegnidas presentadas sco era dalla presentaziun da quellas. Ins sa mo s'imaginar contas uras lavur ch'ein sezuppadas davos las 32 gruppas cun ca. 480 participonts. Donn che las gruppas mavan meinsvart bunamein memia dabot ed eran era per part bunamein memia maneivla ina da l'autra, aschia ch'igl egl veva breigia da saver laguoter tut il presentau.
Ei s'auda da far in cumpliment e d'engraziar a tuts participonts naven dils scolars da scoletta, da scola, scolasts, mupis, musicas da tscheiver, entochen tier las gruppas d'uniuns, firmas e singuls e sperar che quei anim sementegni era per il futur. Plinavon sei era d'engraziar a quels ch'ein segidai davos las culissas, numnadamein alla gruppa da tscheiver ch'ei seformada uonn per l'emprema gada cun il cau dil til, scolast Ciril Monn. En quella categoria audan era las mummas ch'ein segidadas culs costums, mascras e cun il "make-up".
Suenter il til ei il pievel da tscheiver serimnaus ella sala da scola ni el contuorn. L'Uniun da cura ha offeriu ensemen cun ils dus pasterners e cun la mazlaria Kunz, paunins e ligiongiettas ed il Buffet dalla Staziun ensemen cun la Casa Strem han offeriu silsuenter a tuts caffe cun gromma. Bien engraziament. Per far in tec cassa da viadi da scola han ils affons vendiu las bunas pettas che lur mummas vevan fatg gratuit, sco era bubrondas ch'igl Emil Schmid veva furniu bienmarcau. In grond engraziament era a tuts collaboraturs e donaturs zuppai.
Gliendisdis Tscheiver
Gliendisdis tscheiver vegneva festivaus cun premiaziuns da mascas dils restaurants ed ils davos onns era cun gruppas da salmira e cun concerts da musicas da tscheiver. Uonn sei seconstituiu ord las uniuns indigenas in comité da tscheiver.
A quel han apparteniu Ciril Hendry, sco president, plinavon Guido Mathiuet, Ciril Monn, Gion Giachen Monn, Silvia Hendry-Spreiter, Annemaria Deragisch e Paulina Cathomas. Quellas persunas han organisau ina sera familiara en sala da scola a Sedrun. Sco attracziun culminonta dalla sera ei l'elecziun dil bagat stada. Ei era vegniu proponiu treis persunas, numnadamein president communal Gion Beer, deputau Vigeli Giossi e vicepresident Alfred Schmid. Ils presentaders Norbert Vinzens, Tumaisch Valier e Daniel Deragisch han fatg quei en moda originala e humoristica. La finala ei deputau Vigeli Giossi - ch'ei enconuschents cun siu saun humor tuatschin lunsch sur ils confins dalla vischnaunca ora - vegnius elegius sco bagat per igl onn 1988. El ha pia d'organisar la proxima sera familiara da tscheiver. L'elecziun ei vegnida enramada cun las sgnoccas dallas gruppas da salmira sco era cun ils concerts dallas musicas da tscheiver. Ei ha era giu liug ina premiaziun dallas mascas e gruppas da mascras. Silsuenter han ins saviu sedelectar cun la musica da sault entochen tard viaden ella notg.
Bien engraziament a tuts idealists ch'han prestau tonta lavur per il beinreussir dalla sera.
(entginas fotos)
  SALM
1989 La Guila, nr. 07
Fundaziun dalla musica da tscheiver "Rambus"
Reflecziuns sil tscheiver tuatschin 1989
sa. Il tscheiver Tuatschin 1989 ha contonschiu uonn en sia significaziun e dimensiun ina considerabla impurtonza, che basegna da far enzacontas reflexiuns. Ei secapescha buca da sesez ch'in eveniment cultural semanifestescha e seformescha enteifer paucs onns da tala maniera sco per exempel il Tscheiver Tuatschin. Ei drova per in semegliont success in immens engaschi persunal, entusiassem e motivaziun tut aparti. En scadin cass eis ei reussiu als Tuatschins da far in tscheiver da vaglia che mereta gronda renconuschientscha.
Sin l'iniziativa d'enzaconts scolasts e scolars da Sedrun han ins organisau per l'emprema ga in til da tscheiver igl onn 1979. Tochen 1986 han mo ils scolars en colaboraziun cun ils scolasts priu part dal til da tscheiver Tuatschin. Duront quels onns ha bein enqual vischin da Tujetsch fatg ses patratgs sur da quella cultura ironica e remarcabla, ed aschia purtau sias ideas en societads ed uniuns indigenas. Quei fatg stimulescha l’uniun da mistergners da Tujetsch da prender l'iniziativa ed activar il tscheiver Tuatschin era tier ils carschi, ed aschia prendan era lez part, ensemen cun ils affons da scola al til da tscheiver per l'emprema ga igl onn 1987. Il success da gliez til ei lu staus aschi gronds e sufficients ch'ins sedecida d'eleger in comite da tscheiver per amplificar, organisar e coordinar futuramein mintg'onn il tscheiver Tuatschin. Igl onn 1987 seformescha ina musica da tscheiver "lls Vagabunds", senza tala ins sa oz strusch pli meter avon il til da bagordas. Plascheivlamein ei uonn era seformau ina gruppa da ritmus tscheivril, ils schinumnai "Rambus" da Rueras, e dapi dus onns fan era las duas musicas da tscheiver da Segnas e Muster part al til da Tscheiver Tuatschin. Affons da scola e numerusas gruppas da carschi ein seformai per far part al til da bagordas cun interessants ed actuals temas. Ins savess meter oz nies tscheiver sut il motto: Tut fa cun!
Comite bagat
Mintga trochist romontsch sa ch'il bagat ei la pli hanada trocca el giug da troccas. Il bagat ei insumma ina figura extrordinaria da paregliar empau cun in harlechin.
Ord quei motiv ei il comite vegnius sin l'idea da metter il tscheiver Tuatschin sut il motto: "Bagat" ed aschia senumna era il comite: "Comite bagat". Quei comite che organisescha pia il tscheiver Tuatschin metta fetg gronda peisa sin la sera da recreaziun che vegn mintgamai menada atras il Gliendisdis Tscheiver en halla da gimnastica a Sedrun cun sault, premiaziun da mascaradas e cun l'elecziun dil bagat digl onn, il qual vegn elegius ord treis candidats sin proposta d'in laudazio.
Sut la bitgetta dil bagat fan era enzacontas ustrias ni bars premiaziuns da bagordas, e las "Viaspras" presentan els restaurants sias revistas humoristicas e salmiras.
La Guila
Gia igl onn 1983 ha l'uniun da mistergners Tujetsch mussau sia ambiziun per il tscheiver, ins ha giu l'idea da crear ina gasetta da tscheiver, ed aschia cumpara la populara gasetta da tscheiver Tujetsch "La Guila" dapi 1983 mintg'onn.
Gl'intent dalla Guila ei da prender sin la corna persunas, autoritats, societads, firmas, uniuns, ect. en moda e stil ironic e satiric. Igl ei buca adina sempel pils redacturs da redeger e construir la Guila aschia che negin vegni stridaus ni permalaus en sia identitad. Ei para denton ch'ins hagi anflau ina buna media, la critica seigi buna ed ins legia bugen la Guila.
Il til da bagordas 1989
Al grondius til da tscheiver Tuatschin 1989 che ha giu liug la gievgia grassa suenter miezdi han 28 gruppas d'affons e carschi priu part. Igl ei strusch da crer che 440 persunas hart fatg part da quei til en ina moda ni l’autra. Grazia ad in bellezia di ein las bagordas vegnidas remuneradas e sustenidas cun applaus da tschiens aspectaturs che spetgavan cun marveglias agl ur dalla via naven da Camischolas tochen a Sedrun. Cun temas actuals, sco per exempel la plazza da golf a Selva, il cass Kopp, il schurmetg digl ambient ect., han ins capiu da dar al til ina nota tut speciala, tonpli che las bagordas ein vegnidas accumpignadas ed activadas dallas diversas musicas da tscheiver. Il grond entusiassem ch’ils aspectaturs han demussau al til ei era stau engraziament e satisfacziun a tuts participonts per lur engaschi e per las numerusas uras da preparaziun per il bi til da tscheiver tuatschin 1989.
Sco tier tut quei ch’ins fa ozildi ei naturalmein era il tscheiver cumbinaus buca mo cun bia lavur e fastedis mobein era cun gronds cuosts. Sco il president dil comite bagat menziunescha stoppien ins calcular bein per ch'il recav dalla sera hilarica tonschi per cuvierer ils cuosts che seresultien ord expensas per la musica da sault, capialas da tscheiver, decoraziun dalla halla, bunamanas per las musicas da tscheiver ed auters cuosts d'organisaziun. Da l'autra vart sesprovien ins da dar tutta breigia per porscher il meglier pusseivel, onn per onn a mintga participont che ha tschaffen e vul far tscheiver.
1990 La Guila, nr. 08
La Tuatschina nr. 5, 1990
Fasnachtsumzug in Sedrun
Zum guten Gelingen des grossartigen Umzuges vom 22.2.90 möchte der Kur- und Verkehrsverein Sedrun/Tujetsch ganz herzlich danken:
- dem Bagat
- dem Organisationskomite
- und allen übrigen Teilnehmerinnen und Teilnehmern
Sie alle haben dazu beigetragen, dass dieser Donnerstag rundherum ein wunderschöner Tag wurde. Auch unsere Gäste waren begeistert.
Ein Dankeachön auch an die Lieferanten, Metzgerei Curschellas SA und Bäckerei Marcel Schmid, bei welchen der Verkehrsverein das Zvieri zu verbilligten Preisen einkaufen konnte.
Hoffen wir, dass uns auch im nächsten Jahr das Wetter so wohlgesinnt sein wird.
KUR- UND VERKERHSVEREIN SEDRUN/TUJETSCH
Roland Wyser, Kurdirektor
(entgtinas fotos)
1991 La Guila, nr. 09
La Tuatschina nr. 4, 1991
Fasnachtsumzug in Sedrun
Zum guten Gelingen des grossartigen Umzuges vom 7. Februar 1991 möchte der Kur- und Verkehrsverein Sedrun/Tujetsch ganz herzlich danken:
- dem Bagat
- dem Organisationskomite
- und allen übrigen Teilnehmerinnen und Teilnehmem
Sie alle haben dazu beigetragen, dass dieser Donnerstag bei prächtigem aber kaltem Winterwetter rundherum ein wunderschöner Tag wurde. Auch unsere Gäste waren begeistert.
Ein Dankeschön auch an die Lieferanten, Metzgerei Curschellas SA und Bäckerei Placi Monn, bei welchen der Verkehrsverein das Zvieri zu verbilligten Preisen beziehen konnte.
KUR- UND VERKEHRSVEREIN SEDRUN/TUJETSCH 
Roland Wyser, Kurdirektor
1992 La Guila, nr. 10
LA Tuatschina nr. 5, 1992
TSCHEIVER TUATSCHIN 1992
Gievgia Grassa, ils 27 da fevrer 1992, ha in oreifer e numerus pievel persequitau il til da tscheiver a Sedrun. Biabein 20 gruppas, da quei 8 musicas da tscheiver ord la regiun ein sepresentadas cun lur motivs.
Tier la medema caschun ei la la Guila 1992 vegnida vendida, en la quala bein enqual vischin ni enqual eveniment schabegiaus ein vegni tractai humoristicamein. Bein enqualin ei sesmarvegliaus! Suenter il til han ins festivau tochen ditg viaden ella notg aschia che bein enqualin fageva si ina tschera pli curiosa il di suenter.
Sonda, ils 29 da fevrer, tier la sera dil bagat, ei la bitgetta dil tscheiver vegnida surdada al niev bagat, Placi Deragisch. Segiramein vegn el ad ademplir quei post per nossa cumpleina cuntentientscha, ei el gie in um cun plein humor.
E viva il tscheiver Tuatschin.
1993 La Guila, nr. 11
La Tuatschina nr. 5, 1993
RETROSPECTIVA SIL TSCHEIVER TUATSCHIN
En sesez ei il tscheiver in usit paganil e primarmein previus per scatschar il nausch e brut unviern. Mo sco bia auter semidan era usits ed isonzas ed aschia ha il barlot tscheivril pudiu destadar e carmelar igl unviern ord siu lagugn. Basta, ins ha giu success ed enzatgi ei staus bi leds! -
En Tujetsch ei il tscheiver sefatgs detg pulit e pren plaunet ina stupenta fuorma. Ed igl ei propi ver, las scolas han debia meret, silmeins arisguard il til. La Gievgia Grassa ha in legher til, accumpignaus da 9 musicas, legrau in engrazieivel publicum. Ins sto mo smarvegliar dalla enorma fantasia e tschecca presentaziun. Aschiditg ch'ins entaupa ton engaschi ed entusiassem, specialmein tiels affons, ei ina continuaziun franc garantida.
Pressa e televisiun han rendiu tut aparti attenziun a nies tscheiver e fatg honur e plascher cun lur rapportaschas. Engraziel fetg!
La Gievgia Grassa sera han ins lu propi schau ora cups cun ritmus ed accords da tuttas sorts.
Negina autra specia da musica po tschaffar la glieud da tala moda. L'entira sala fullanada sesaulza, saulta e ballontscha el tact dalla musica. Sto esser ch'ei fa bein d'emblidar la truscha e lavur da mintga di, fagend rueida e barlot che las preits tut stremblan. 
Pil tscheiver dalla sonda sera sestenta ina gruppetta d'idealists ed els fan quei tut ord atgna inziativa. Quella cudria ha purschiu in oreifer program e delectau cun humor sault e sulaz.
Il punct culminont fuorma en tutta cass l'elecziun dil bagat. Il comité da tscheiver enquera mintgamai treis persunas che sefan zaco meriteivels per quella distincziun d'honur. Uonn han treis scolasts giu la cuida e quei oravontut per remunerar las stentas pil til. Ils treis canditats ein vegni presentai a moda zun originala, in schizun en las treis persunas da scolast, catschadur e pur. Pil pievel eis ei lu buca stau pli grev d'eleger il bagat 1993 ed els han dau lur vusch a scolast, catschadur e pur Hans Monn. Cordiala gratulaziun al 5avel bagat tuatschin ch'ei il pli ault, liung e grond dad els. Per recreaziun e risadas han las numerusas mascradas procurau e perfin demonstrau in canun da neiv. Las sis meglieras han lu obteniu il premi meritau.
Al pli premurau promotur dil tscheiver tuatschin, al Ciril Hendry, lessel exprimer in sincer engraziel fetg per tut sias stentas. El s'engascha sco schef dils Traparletgers, funcziunescha sco tgau tabla dalla sera da tscheiver e sussura lu aunc entuorn cullas Viaspras furond tscheu ni leu cun lur stuccas.
Per cletg e ventira arriva finalmein lu era la finiziun. Il gliendisdis ha il quartet dallas Viaspras lu aunc furau per tut las ustrias enturon ed ils pli endinai ein separticipai alla premiaziun da bagordas el Hotel Soliva.
Jeu hai udiu bein enqual laud e che nies tscheiver hagi survegniu ina tschecca fuorma.
Lein sperar che quei semantegni e ch'ils tscheivrils stoppien forsa buca pitir sco in vegl proverbi di:
"Legher tscheiver, tresta cureisma." 
Beni Hendry
(entginas fotos
1994 La Guila, nr. 12

La Tuatschina nr. 5, 1994
RETROSPECTIVA SlL TSCHEIVER TUATSCHIN 1994 
da Beni Hendry
Rapportar dil tscheiver pèr ella Cureisma para empau fasierli, mo gl'emprem ston las fiastas vegnir festivadas e lu suonda la bilanza. Lein sperar che tuts hagien mo bialas regurdientschas digl evenimentau e spetgien vess sil barlot proxim.
Til da tscheiver
Era uonn ei il tscheiver tuatschin sesplegaus dètg pulit ed ha salvau sia stupenta fuorma.
La Gievgia Ggrassa ha il 15avel til, cun 17 gruppas accumpignaus dad 8 musicas, legrau in engrazieivel publicum. Naven dil Mupi tochen las davosas classas tucca ei debia lavur e fantasia tochen ch'igl ei aschi lunsch. Speciala menziun meretan las duas gruppas da carschi, ils Samaritans ed ils Traperletgers. Gest la davosa gruppa ei mintg'onn stgisa da propi metter il punct sigl i. Tut en tut ein varga 500 participonts stai dalla partida e legrau in numerus publicum. Nies til vegn appreziaus zun fetg d'indigens, vischins e hosps, aschia che gnanc l'aura brutta ha pudiu stermentar. Aschiditg ch'ins senta ton sustegn ed entusiassem, ei ina continuaziun franc giustificada.
Gasetta da tscheiver
Enzatgi ha era giu debia lavur culla redacziun dalla Guila. Ina guila fora, pils ins empau ferm pils auters detg stupent! Posseder il ver sentiment e sensori per quella specia da humor ei veramein buca sempel. Empau gartegia stupent, ed endretg a tuts ston ins gie buca far en quella gasetta.
Concert dallas guggas
La Gievgia Grassa sera han ins lu pér da dretg schau ora cups cun ritmus cd accords da tuttas sorts. Quei ei propi la sera dallas musicas da tscheiver, organisada dils Vagabunds da Sedrun. Negina autra specia da musica po tschaffar la glieud da tala maniera. La sala fullanada sesaulza, saulta e ballontscha el tact dalla musica. Ei para d'esser ina terapia per emblidar ils quitaus e fastedis dil mintga di, fagend rueida e barlot che las preits tut stremblan.
Ils Rambus da Rueras cun lur musica da buots han giu success e perschuadiu. Il novum ella musica tscheivrila ha enrihiu la purschida e franc stimulau da cuntinuar culs ritmus e suns dil tscheiver dall'America dil sid. Bravo!
Sera da recreaziun
Pil tscheiver dalla sonda sera sestenta ina gruppetta d'idealists ed els fan quei tut ord atgna iniziativa. Quella cudria sut la bitgetta dil capo tscheivril Ciril, ha purschiu in oreifer program e delectau in numerus publicum cun humor, sault e sulaz. Il punct culminont fuorma en tutta cass l'elecziun dil bagat. Il comite da tscheiver enquera mintgamai treis persunas che sefan zaco meriteivlas per quella distincziun d'honur. La sala era s'emplenida bravamein e la tensiun sin schluppar! Uonn han treis ustieras giu: la cuida, la Gitti Bearth-Gamboni, la Claudia Vögtli-Schmid e la Marlis Decurtins-Bass. Las treis presentaziuns originalas dallas canditatas han delectau e fatg rir da cor. Il pli ferm applaus dil publicum ha la finala il bagat ni la bagatta Gitti retschiert. Cordiala gratulaziun al 6avel bagat tuatschin. Tujetsch ha en tutta cass rendiu honur alla unda en favur dalla dunna "Frauen Power" perfin da tscheiver!
Per recreaziun e risadas han lu las numerusas mascaradas procurau. Las sis meglieras han obteniu il premi meritau. L'originalitad, idea ed atgna creaziun dallas mascaradas e da costums stuess vegnir honorada pli ferm e lu s'augmentass forsa la participaziun e concurrenza.
Salmira
Il Gliendisdis Tscheiver ha il trio dallas Viaspras sussurau e furau per tut las ustrias entuorn dend laud ed honur als pli renomai ed enconuschents humorists ni meriteivels convischins.
A tut quels ch'ein buca vegni risguardai uonn seigi recumandau da far ina detga hopra ni stria ed els astgan quintar cullas arbagias viasprusas.
Ins ha udiu bein enqual laud e che nies tscheiver hagi survegniu ina tschecca fuorma. A mi para ch'ina coordinaziun e program unificau savessi aunc purtar empau migliur ed oravontut procurar per la reclama necessaria. Da mia vart sesprovel d'organisar ina sentupada culs responsabels da mintga gruppa tscheivrila per dar ina discurrida da quels fatgs. Ei sto buca esser dapli, sulettamein in luvrar maun en maun.
VIVA IL TSCHEIVER TUATSCHIN!
(entginas fotos)

1995 La Tutschina nr. 4, 1995
Tscheiver tuatschin 1995
Gievgia Grassa, ils 23 da fevrer 1995
13.30 uras Til da tscheiver
Staziun- Camischolas - Gonda- Sedrun (Hotel Alpsu) - Tgèsa communala 
silsuenter - musica e barlot en sala da scola Sedrun cun las musicas da tscheiver - Ustria e stiva da caffe organisau dalla 3. reala/secundara 
20.00 uras - Sera hilarica en sala da scola Sedrun
- Concert dallas musicas da tscheiver
Sonda, ils 25 da fevrer 1995
20.00 uras Sera da recreaziun "Bagat":
Sault e premiaziun da mascradas e viseta dallas 2 gruppas da tscheiver indigenas
Gliendisdis, ils 27 da fevrer 1995
Salmira dallas "Viaspras" ellas ustrias
"Ils Vagabunds" ed ils "Rambus" visetan las ustrias
- Bal da mascarads el hotel Soliva cun premiaziun allas 24.00 ura
1111 Emprema ga AVERTURA dil tscheiver tuatschin 95/96, ils 11 da november 1995 allas 11 uras.
1996

La Tuatschina nr. 5, 1996
IMPRESSIUNS DIL TSCHEIVER TUATSCHIN 1996
En quella Tuatschina schein suandar enzacontas impressiuns dil tscheiver da Tujetsch. Lein sperar che tuts hagien mo bialas regurdientschas digl evenimentau e spetgien vess sil barlot proxim.
Til da tscheiver
Era uonn ha il tscheiver tuatschin salvau sia stupenta fuorma duront ils treis dis usitai. La gievgia grassa ha il 17avel til cun numerusas gruppas e musicas da gugga legrau in engrazieivel publicum. Speciala menziun meretan las gruppas da carschi che sepresentan cun aparti bien gust e talien. Gest ils carrs en dimensiun stravagada fan la vera pareta ed ein stgis da propi metter il punct sigl i. Tut en tut ein varga 500 participonts stai dalla partida e legrau in numerus publicum. Nies til vegn appreziaus zun fetg d'indigens, vischins e hosps ed ins auda magari ch'il til da Sedrun seigi in dils pli bials en nossa regiun.
Ils Vagabunds da Sedrun han festivau uonn lur 10avel anniversari ed ein ord quei motiv sepresentai en mondura nova. En lur butteglia da champagn ein eis franc sesenti sco vers campiuns laschond applaudir da mintga vart. Cordiala'gratulaziun e vinavon bialas uras en cumpignia da tscheiver.
Sera da recreaziun
Pil tscheiver dalla sonda sera sestenta ina gruppetta d'idealists sut la bitgetta da Ciril Hendry. Els han purschiu in oreifer program e delectau il publicum cun humor, sault e sulaz. In punct culminont fuorma en tutta cass l'elecziun dil bagat.
Uonn ein treis dunnas stadas a disposiziun per relecziun, numnadamein Annamaria Monn-Tuor, Jovita Loretz-Schmid e Renata Monn-Loretz. Las treis presentaziuns dalla canditata han delectau e fatg rir da cor. Il pli ferm applaus dil publicum ha la finala encorunau ni meglier detg "encapialau" Jovita Loretz sco bagat 1996.
Cordiala gratulaziun al 8avel bagat tuatschin.
Salmira e premiaziun da mascras
Il gliendisdis tscheiver ha il trio dallas Viaspras fatg la runda per tut las ustrias entuorn dend tscheu ni leu igl uegl als pli meriteivels convischins. Siu giubileum dad 11 onns han eis festivau cun schar crear in plascheivel pin sco regurdientscha da lur susurem. A tut quels ch'ein buca vegni risguardai uonn ella salmira seigi recumandau da seprofilar cun ina détga hopera ni stria ed els astgan quintar cullas arbagias viasprusas.
La sera ein ils narrs da mascarada vegni a quen. El hotel Soliva ed el Badus ein ils pli bials ed originals vegni premiai ed undrai. Tenor il meini da Ciril Hendry hagi regiu uonn in'atmosfera da tscheiver plitost andanta ed il ver flug sco auters onns hagi buca propi pudiu s'inflammar. Tgisa, era la constellaziun dallas steilas e glina buca propi ideala per far tscheiver? En scadin cass, il tscheiver tuatschin ha cattau ina biala fuorma e quella lein sespruar da mantener.
(entginas fotos)

1997 La Tuatschina, nr 4, 1997
Gl'ei uras da serrar giu cul tscheiver 97

da Claudi Monn
Denton eis ei segir aunc lubiu da dar entginas reflexiuns fotograficas ed impressiuns dil cunfar dils davos dis en Tujetsch.
Il tscheiver tuatschin 97 s'auda gia tiel passau ed ins astga dir che quel ei gartegiaus detg stupent. Gia la gievgia duront il til al qual buca meins che 29 gruppas han priu part, han ins saviu admirar grondas retschas d'aspectaturs agl ur dalla via denter il buffet e la casa communala. Era s. Pieder ha, mes'ura avon la partenza da quei eveniment, spurlau naven tut ils nibels che havessen forsa saviu cuvierer il cauld sulegl ch'ha ris gl'entir suentermiezdi.
Veramein, igl ei stau in gudiment per giuven e vegl.
Era allas occurrenzas dalla sera - concert dallas musicas da tscheiver la gievgia e sera dil bagat la sonda, han ils responsabels astgau mirar ina sala da scola emplenida cun simpatisants da tscheiver. Bein in bi engraziament e stimul pils organisaturs da cuntinuar vinavon il tscheiver en stil semegliont.

La Tautschina nr. 3, 1997
10 onns comite Bagat

Il comite Bagat ei seformaus igl onn 1987. L'idea da tal ei stada en emprema lingia d'organisar ina sera da tscheiver e da recreaziun en sala da scola. Il comite Bagat exsisteva all'entschatta da siat idealists da tscheiver e crescha culs onns sin il diember dad oz cun 11 persunas.
Dapi l'entschatta entochen oz han 18 persunas fatg part al comite e quei denter in e diesch onns.
Tier igl usitau program da quella sera s'audan, l'elecziun d'in Bagat, ina premiaziun da mascradas sco era sault e divertiment e producziuns da nossas musicas da tscheiver da Sedrun e Rueras.
Ultra dalla sera da tscheiver ha il comite Bagat entschiet avon treis onns ensemen cun las musicas da tscheiver indigenas ad organisar e menar atras ina avertura dil tscheiver el meins november. Ina sauna e fritgeivla collaboraziun denter quellas treis uniuns, duei pigl avegnir segirar ina buna cuntinuaziun.
Cun quei che far tscheiver ei en Tujetsch buca ina caussa tradiziunala, ei igl entusiassem persuenter carschius mo en pigns pass. Aschia ha era il comite Bagat giu da sbatter ils emprems onns surtut cun las finanzas. La devisa ei stada, buca schar stermentar, mobein cuntinuar. Eifer ils onns ha nossa idea pudiu tschaffar ragischs, oz astgein selegrar mintg'onn d'in engrazieivel pievel da tscheiver.
D'eleger onn per onn in, Bagat, ei l'intenziun da honorar persunas che sefan zaco meriteivlas per quei tetel d'honur. Premissa persuenter ei igl engaschi tier uniuns, politica, cultura e buca il davos per il tscheiver en general.
La moda e maniera da far tscheiver en Tujetsch ei tonaton sefatga. lgl ei plascheivel che tontas persunas, gruppaziuns ed uniuns han plascher giudlunder. Ei vegn zambergiau cun bien maun e gronda premura, sunau tgei ch'il gianter po vertir ed aschia delectau indigens ed jasters. Sche tut quei che ha enzacu entschiet e pigliau ragischs semantegn vinavon, sche selegra il tscheiver en Tujetsch tuttina da daventar ina tradiziun.
Igl ei ussa il temps per bia activists dil tscheiver che semova ad ina presenza da 10 onns e dapli. In cert prighel da s'unfisar ei presents. Lein buca sperar che quei che ha duvrau pulitamein perseveronza da prosperar, pegli memia spert fin e perecliteschi schizun in svilup. Per cletg han las scolas da Tujetsch giu entschiet gia avon biars onns a promover il tscheiver. Cun lantschar il til e zambergiar onn per onn bellezia motivs han tuts affons ed ils giuvenils d'oz gia experimentau avunda per il tscheiver. Segiramein in fatg che lai quintar ch'in u l'auter ha manteniu il plascher da far tscheiver.
Senza ina participaziun dallas scolas al til ei tal secapescha tradius alla mort, ei fuss donn persuenter.
En num dil comite Bagat engraziel a tut tgi che fa tscheiver activ ed a tut quels che sustegnan sin ina moda ni l'autra il reussir da mantener vinavon la cultura da tscheiver. In sincer engraziel era als aspectaturs e hosps da nossas occurrenzas.
Per il tscheiver 1997 lessel visar vi sin nies program da giubileum publicau e giavischar a tuts in bi ed emperneivel decuors dil tscheiver.
Ciril Hendry

 Til1997  Bagat10onns  VAGABUNDS1997
1998

La Tuatschina nr. 5, 1998
Impressiuns dil til da tscheiver 98 a Tujetsch
Sco usitau ei il til da tscheiver 98 vegnius menaus atras la Gievgia Grassa suenterTSCH98 miezdi cheu a Tujetsch. Temperaturas plitost da fenar che d'unviern han carmalau in detg pievel neutier che steva spalier agl ur dalla via cantunala denter ils vitgs da Camischolas e Sedrun. Era avon las ustrias gudeva la glieud in sitg da tscheiver ed il sulegl che scaldava sco da gia annunziar la primavera. Perfin in stan da vender glatsch haveva in um dalla Bassa montau e veva da far ils mauns pleins per dar il damogn als affons. Aschia ha mintgin saviu guder ed admirar las gruppas da tscheiver che havevan dau gronda breigia per presentar ils differents temas elegi. En tut ein 10 musicas e 18 gruppas da tscheiver semenadas atras las retschas dils aspectaturs.
Sco ins auda bein enqualga, san ils responsabels dil til da tscheiver da Tujetsch esser loschs cun lur acturs, pertgei tal sepresenti numnadamein onn per onn en vestgiu che vali la peina da contemplar. Era uonn eis ei buca stau auter. Segir han biars investau massa uras da lur temps liber per metter en comba in u l'autra idea ni per saver schar resunar e tunar las melodias da tscheiver sin via ed ellas ustrias. 

TSCH9801Lein sperar che quei stetti vinavon aschia ed ils idealists da cultura e sport tegnien vinavon lur tenutas positivas che dattan veta e cuminonza legreivla en nos vitgs.

La Tuatschina nr. 6, 1998
Gronda lavur al til da tscheiver da Tujetsch
Inaga dapli ei il til da tscheiver da Tujetsch sepresentaus en bellezia vestgiu da tscheiver ed ha legrau hosps ed indigens. Ils costums e las ideas ein mussament dil grond interess e plascher dalla glieud al tscheiver. Biars hosps apprezieschan quei eveniment tradiziunal. Cheutras engraziein nus als scolasts(as) per l'organisaziun exemplarica ed era allas ulteriuras gruppas e musicas da tscheiver per ils bials costums ed ideas e per la participaziun al til da tscheiver 1998
Sedrun Turissem 
Bruno Gantenbein

1999 TSCH99
2000 La Tuatschina nr. 5, 2000
TSCH00Il tscheiver da Tujetsch viva
Gia s'auda il tscheiver 2000 en nossas valladas tiel vargau. Ils ins ein bi leds ch'ei dat puspei empau ruaus, tiels auters curseschan gia novas ideas e plans pil proxim tscheiver pil tgau entuom. Quei duei esser aschia, fuss gie lungurus, havessen tuts ils medems gusts e meinis sin quest mund.
Dond in sguard anavos san ins dir ch'il tscheiver ella Val Tujetsch seigi gartegiaus detg stupent. Cun in marsch matutin «Morgenstreich» han ils Rambus da Rueras dau da saver al pievel gia Gievgia Grassa endamaun ch'ei seigi temps da far tscheiver e metter ils quitaus dad in maun. Segir han era bein enqual classa da scola priu quei clom a pèz e mess ils quens per quei avonmiezdi d'in maun. Il suentermiezdi han ei gie giu da sepresentar el til da tscheiver.
Allas 13.30 uras eran lu era tuttas musicas e gruppas da tscheiver semtgadas alla staziun pil til che ha menau tras Camischolas direcziun Sedrun. Tgi che pretenda ch'ils Tuatschins hagien buca interess pil tscheiver ei vegnius instruius d'in auter fatg quei di. Roschadas d'aspectaturs eran sepostai dretg e seniester dil stradun, quei malgrad las temperaturas ch'eran tut auter ch'emperneivlas. Era fatschas da sutsi entupavan ins en mintga cantun. Ei ha era valiu la peina. 8 musicas, pli u meins tuttas dalla Surselva, han dau la tempra agl auditori tscheivril. Ulteriuras 16 gruppas che han presentau differents temas cun lur mascras, monduras ed utensils, han legrau ils aspectaturs. Igl ei da supponer che fetg bia uras da lavur ein zuppadas davos la realisaziun d'aschia in til. Ins sa gie buca mo trer in sac da truffels sul tgau giu, cumbinar quella mondura cun in pèr calzers vegls da surcombras e sepostar si ellas retschas dil til. Tgi che ha egls vesa, che bia teilas, cartuns, mascras, peruccas etc. vegnan cumbinadas cun bia fantasia ed inschign. Cheu s'auda ei d'engraziar a quels ch'impundan lur temps liber per quei di, cunzun era allas scolas da Tujetsch. Senza lezzas gruppas fuss ei strusch pusseivel d'insumma realisar quella occurrenza, la quala legra segir era biars da nos hosps.TSCH00B 
Era las seras da tscheiver ei dapli veta per las vias ed ustrias da nossa val. Cheu dattan las musicas da tscheiver propi il dretg tef d'atmosfera tscheivrila. Ei vegn suflau ellas tibas, scadenau sils schumbers e las paucas ch'ei fa tut flug. Nuot per ureglias sensiblas. Denton quei sto esser aschia. Ed era ellas ustrias hai midau tut. Decoraziuns da tuttas colurs, glischs pli fermas, pli brauslas, autras colurs che antruras remplazzan il mobigliar da mintgadi. E mira tscheu, il vischin ch'ins vesa schiglioc mai en ina spunta, oz sesa el a meisa rodunda cun in migliel vin, ina capiala sc'in derschader ed in nas artificial ornescha siu tgau.  Quei ei tscheiver e quei ei ualti carteivel era la fascinaziun che giavina in u l'auter da bandunar ingada il mintgadi ch'ei isaus e strapazzaus mintgaton pulitamein. Perquei lein schar viver, silmeins inagada per onn il tscheiver.
2001

La Tuatschina nr. 3, 2001
Tscheiver 2001
Emprova da rumper in record
Cura ch'in onn niev pren l'entschatta, sche baul ni tard croda era il plaid tscheiver. Ins sto capir che far tscheiver, ni insumma il tscheiver ei buca per tuts in eveniment da gronda muntada. La tradiziun da far tscheiver ei buca la medema cheu en nossas regiuns, sco en loghens giu la Bassa nua che tala va anavos gia dapi tschentaners.
Tgei ei da muntada essenziala, far enzatgei, prestar enzatgei, metter enzatgei en moviment. Aschia ei il far tscheiver tuttavia: ina caussa cun ina certa impurtonza.
Encurir ideas, realisar ellas ed aunc divertir enzatgi e sedivertir sto esser motiv avunda da s'engaschar persuenter.
Ei il tscheiver en Tujetsch e surtut il til dalla Gievgia Grassa daventaus gia duront biars onns per indigens, hosps da vacanzas e dalla regiun, in di da sentupada e divertiment per pign e grond.

Ils Traperletgers
Gia per la 14avla gada separticipein nus al til da tscheiver da Sedrun. Biars e bials motivs han retschiert renconuschientscha ed adina puspei motivau nus per novas aventuras.
Era uonn vegnin a presentar in bi carr che havein creau en numerusas uras da lavur.
Cun il carr e motiv dad uonn empruein da rumper in record ch'ei impurtaus el cudisch da records «Guinness». Quei carr ni quei motiv duei esser il pli grond da quei gener dil mund. Gievgia Grassa suenter il til vegnan treis perdetgas a prender si las mesiras e las indicaziuns necessarias per far l'annunzia tier il cudisch dils records a Berlin.
Per in tec embellir quei mument porschan ils Traperletgers suenter il til, sper il carr vin cauld e musica, star empau da cumpignia e festivar quell'attracziun
Vegni e mirei, ei vala la peina! In bi tscheiver 2001 e bien divertiment 
lls Traperletgers

 TSCH01A  TSCH01B TSCH01C

La Tuatschina nr. 5, 2001
Carneval dil Bagat
Per la 14avla gada ha il comité Bagat organisau la sonda suenter gievgia grassa ina sera da barlot per la populaziun tuatschina. Uonn ha quella giu liug ils 24 da fevrer sut il moto «carneval dil Bagat».
La sera ei vegnida embellida d'in toc humoristic, premiaziun da mascras, musicas da tscheiver indigenas sco era cun musica da sault. Il toc humoristic ch'ei vegnius presentaus uonn cun il tetel «10 avon las 10» ha schau repassar il curriu e passau digl onn vargau en nossa val e contuorn. Cheu ha ei buca schau evitar ch'in ni l'auter convischin ei vegnius prius sut la marella.
Alla premiaziun da mascras han 10 gruppas priu part. Ils motivs, per part fetg originals, han bein dau da studegia ad enqualin, tgi che savess sezuppar suten. Cuort avon mesa notg eis ei lu stau aschi lunsch, las marveglias ein vegnidas cuntentadas.
lna sera da carneval senza musica da tscheiver san ins strusch pli s'imaginar.
Ellas ein quellas che dattan propi la tempra da tscheiver. Cun quella caschun lessan aunc inagada gratular als Vagabunds per lur giubileum da 15 onns. Ad eis ed era als Rambus schein in cordial engraziament per lur producziuns e la buna collaboraziun. Era engraziar lessan a tut quels che segidan cun nus a realisar quella sera, sco era a mintgin da Vus che ha dau suatientscha a nies invit.
Pia - ei vivi il tscheiver tuatschin e speronza sin seveser in auter onn! 

2002  TSCH02B    TSCH02A
2003

La Tuatschina, nr. 5, 2003
Gievgia Grassa,
ils 27-02-2003 cun til da tscheiver e sera da recreaziun en sala da scola a Sedrun cun «HAPPY HANS», ustria il suentermiezdi e la sera ustria cun bar. Happy hour las 22.30 uras!!!!!
Organisaziun:
Musica da tscheiver ils Vagabunds, Sedrun

Cuntrasts al tscheiver tujetschin 2003
Claudi Monn
Denter gruppas cul tema tunnel da basa, AlpTransit e Porta Alpina, semischeidan era persunas da nostalgia al til da tscheiver. Cuntrasts che muossan temps vargai e visiuns egl avegnir.
Sco usitau ha il til da tscheiver a Sedrun giu liug era uonn la Gievgia Grassa e la sera dil Bagat ei vegnida organisada la sonda en halla da gimnastica.
Dalla bellezia aura han ils organisaturs saviu seprofitar ed in grond diember d'aspectaturs agl ur dalla via ha astgau guder entginas bialas uras da recreaziun. Da mesa las duas ei il til semess en moviment dalla staziun encunter Camischolas e lu a Sedrun. Per gruppas cun vehichels buca ton movibels ni automatisai in pulit tschancun che pretenda in techet inschign e cundiziun.
Las scolas dalla val han per gronda part elegiu AlpTransit ni Porta Alpina sco tema da tscheiver. Ils ins manevreschan in tren emplenius cun persunas da tuts continents. Quel duess in di tener alla staziun sutterrana 800 m sut Sedrun. La regiun dalla Surselva sco center da vacanzas ni da habitar per glieud che less fugir dalla truscha dil marcau. Visiun, ni in di realitad, tgisa? Auters han giugau taxis e purtau ils turists ord la China sin barellas. Tals vegnan allura ad esser la clientella da nossa val che derasa nos cuolms sin fotografias per entir mund entuorn. Il Culmatsch remplazza il «Matterhom» sco marca da reclama per la Svizzera. La regiun vegn a prosperar en ina dimensiun immensa. Persunas da marketing ein danvonzas. Denton las illusiuns vegnan disfatgas in techet gia el til. Il scenari porta buca mo bunas caussas. La vischnaunca sto vegnir si per dustar ils cuolms da miardas e tut rufid che savess vegnir caschunaus entras quei svilup. Quei fatg demontreschan ils scuavias che suondan cun lur utensilias. Era ils nostalgichers suandonts dattan perdetga ch'il temps vargau vegn era aunc oz preziaus e laian las visiuns.
Cun il til da tscheiver ei era il tema dallas uras da parcar mess ad acta definitivamein. In auto ella marca da Ford resgiaus en dus tocs ha tschancunau l'ura da parcar bravamein. La polizia che reparta rudellas da parcar fa lu era uorden rigurus tier surpassaments.
Ulteriuras gruppas cun differents sujets han rundau si quella biala occurrenza da tscheiver. Red Bul ha schau crescher allas ad ina gruppa. La scoletta da Rueras ha scargau ina muntanera.
«Schlumpfs» in tema preferiu dils pignets eav. Ils Traperletgers han fatg ina pausa uonn. Denton dus commembers da quella gruppa han tuttina buca schau per bien lur decisiun e construiu il davos mument ina rucluna che significava l'Expo 2002. Sis gruppas da musica han procurau per l'acustica tscheivrila, forsa in diember reduciu visavi ils onns avon. Ils Rambus da Rueras han festivau lur giubileum da 15 onns e produciu lur tocs da musica sin carr annex. En tut ein 24 gruppas separticipadas al fil da tscheiver tujetschin 2003.

BAGAT2003Carneval dil Bagat
Per il carneval dil bagat exista in auter comité. Quel ha giu preparau il progam ed envidau ils Tujetschins ed auters sin la sonda sera ella halla da gimnastica a Sedrun. Denter las differentas producziuns ha ina musica da sault procurau per buna atmosfera e biars han priu la caschun da far in sault.
Toc humoristic
Il toc humoristic giavina adina puspei empau pievel alla sera dil bagat. Porta Alpina Plus, senumna il toc elegius dils acturs. In project turistic monstrus che cursescha cheu els tgaus dils responsabels dallas pendicularas. Tier ina radunonza dil cussegl d'administraziun ensemen cul cau tecnic han quels da perschuadar duas dunnas dil schurmetg digl ambient dil Cantun sur da quei fantastic project.
Il cau tecnic presenta cuortamein ils detagls. Igl ei planisau da transportar ils hosps naven dalla Porta Alpina giu Las Rueras directamein si Culmatsch.
Da leu annora traversesch'ins la Val Giuv cun in'ulteriura sutgera. Tras il Crispalt vegn furau in pulit tunnel ed aschia colligiau il Culmatsch e la Vaglieuna cun la medema suga en ina lingia horizontala. Il material che vegn luvraus ord la ruosna dil Crispalt san ins duvrar per construir in mast amiez la Val Giuv. La lunghezia da quei clutger semova en ina mesira da ca. 400 m. El ei necessaris per purtar la suga sin quella immensa lunghezia. La purschida turistica entras quei edifeci creschi en ina moda nundescrivibla, declara in cau tecnic vinavon. Il president ed in consuprastont dallas pendicularas san era mo sincerar quellas explicaziuns.
Dunna Semaderni e dunna Mazzetta scrolan mo il tgau, udend da tals projects. «Dat ei sisum la Surselva insumma mo stuornadira», fan ellas da saver. Zatgei aschia vegnin nus mai e pli mai a lubir giu Cuera. Il commember dil cussegl d'administraziun havess era mustgas da tener in techet cun las representantas digl uffeci da schurmetg. «I savess schon disturba els tgamus si co ain quai territori, e gliez fuss betga bien per nus ..... » «Sepren ensiamen collega», dat il president dalla societad immediat denteren. Cun in giena encorscha el che la strategia sto vegnida midada immediat.
El lai survir il cau tecnic in migiel vin a scadin en sala. Aschia seslucca l'atmosfera plaun a plaun ed igl effect spitgau porta fretgs. «Veramein in scharm tut aparti, sisum la Surselva», manegian tuttenina las duas dunschalas.
E cu il Sep empermetta aunc ina buna marenda da carn camutsch duront catscha sisum il Culmatsch ein las duas da Cuera cuntentas cul project. La finanziaziun ei denton aunc buca garantida.
Ulteriuras producziuns
Cun las producziuns dallas duas gruppas musicalas da Tujetsch survegn la sera lu propi tempra da tscheiver. Ils Rambus da Rueras vegnan honorai sin lur giubileum da 15 onns. Silsuenter succeda la premiaziun da mascaradas. Jovita Loretz-Schmid da Surrein obtegn las biaras vuschs per siu costum. Ella ha era giugau el toc humoristic ed ei veramein vengonza da quei premi. Silsuenter ei la sera aunc stada reservada pils saltunzs, ni per ina viseta ella bar baghegiada si dasperas. Ei fuss bi sche la participaziun, cunzun quella da mascradas prendess tier empauet. Quei adina quei che animescha ils organisaturs da cuntinuar cun da talas occurrenzas.

2004
TSCH2004B   TSCH2004  TSCH2004C

La Tuatschina nr. 5, 2004
Sera da tscheiver 2004 dil Comité Bagat
Romana Deragisch-Hendry, comité Bagat

TSCH2004DTener ils polisch e telefonar
Sonda vargada allas 19.45 uras ha il Comité Bagat aviert las portas per passentar ina biala sera da cumpignia. Sco emprem steva ei sil program da mirar Music Star e tener ils polischs pil Mario. Igl ei naturalmein stau enzatgei tut special da persequitar la show sin ina gronda tenda, atgnamein sco el kino.
Igl entir publicum era spannegiaus silla producziun dil Mario. Cu el ha sunau e cantau regeva en sala ina quietezia nundetga. E cu las lingias da telefon ein stadas libras per telefonar e votar han certins segir survegniu mal la detta da smaccar en la numera da telefon. Duront la pausa, cura che tuts savevan aunc telefonar per ils dus finalists Carmen e Mario ha la musica da tscheiver da Rueras, il Rambus surpriu la tribuna.
E lu ei la tensiun carschida aunc inagada per in techet. Tgi daventa il star da musica. Forsa il Mario? - Ei ha denton mo tunschiu pil Mario sco vice star da musica. Nos hosps en sala havessen franc pudiu cuir al Mario igl emprem plaz, denton era per la Carmen ha ei dau in applaus.
Massaschas da crappa, bogns da flucs e mascras da legums
Silsuenter havein nus schau far fiasta ils stars da musica e nus havein aviert la tenda per nos stars da wellness. La tribuna haveva bialas culissas en in tun clartgietschen, ins udeva musica ruasseivla ed il pli bugen fussel jeu era ida en quella biala atmosfera. Denton beingleiti ein ils emprems hosps dil wellness, Uschi Cavegn e Ciril Hendry vegni tier la masseusa Anna-Maria Monn e tier il profi da cosmetica e pedicura Sep-Andriu Monn. Cura ch'ils emprems hosps han entschiet a schar tractar il dies cun ina massascha da crappa e l'auter ina mascra da legums per la fatscha ein era gia ils proxims dus hosps Silvia Berther e Sep-Aluis Monn s'annunziai ella partiziun da wellness. Il Sep-Aluis ha sco emprem fatg in bogn da flucs en ina hazra canastra. La Silvia ha survegniu ina pedicura en uorden e suenter il fango. Duront quei temps ei il Ciril vegnius liberaus dil crap da curling sil dies che duess haver in dètg bien effect. La Uschi ha lu era astgau guder in bogn da flucs, ed eis flucs ha ella perfin anflau tschischeglias seccas, pia natira pura. Plinavon han ils dus specialists Anna-Maria e Sep-Andriu puppergnau ils hosps cun bunas odurs ni cun tractaments da tuttas differentas sorts. Pils aspectaturs in ver gaudi. Priu la fin ha il toc humoristic cun in gibel dalla Silvia, pertgei lezza ei vegnida surprida d'ina duscha freida e tut ils hosps ein vegni en pei. E quei mo perquei ch'il Sep-Andriu leva far serasontga ed ir a casa a marendar.
Ils acturs dil toc humoristic meretan in bravo ed in engraziament per la gronda breigia. In grond laud va als dus scribents Ciril Hendry e Sep-Aluis Monn che han giu la fantasia e las legras ideas pil toc humoristic.
Saltar, festivar e guder entochen la damaun
Tochen ussa han ils hosps dalla sera saviu star e mirar e guder las producziuns. Cun accumpignament han tut ils saltunzs e lur saltunzas saviu smenar las combas e saltar da camifo tochen la damaun. Quei ei era stau ina caschun per las numerusas-mascras che havevan anflau la via en sala da scola per sepresentar al publicum. Era uonn ha la fantasia giu negins cunfins. Tier la premiaziun da masrcas ein dus baus da cletg cun in spazzatgamin i culla plema, cugl emprem plaz. Sil secund plaz ein duas steilalvas cul slogan «la veta betg in sugus» stai ed il tierz plaz han duas divinadras gudignau. A tut las mascras lessel jeu admetter in cordial engraziament per las breigias pertgei tgei fuss ina tala sera senza mascras? Ils Vagabunds han era uonn purtau in tec tempra da musica da tscheiver en sala e divertiu igl auditori cun in per tocs da musica.
En nun dil Comité Bagat lessel jeu engraziar a tut quellas persunas che ein segidadas cun nus per realisar quella biala sera e nus sperein fermamein sin in seveser l'auter onn cura ch'ei ha puspei num sera da tscheiver dil Bagat.

2005

La Tuatschina nr. 2,2005
BAGAT2005ASera dil Bagat cul program da LAPSUS
Comité Bagat, Romana Deragsich-Hendry

Sonda sera, ils 5 da fevrer 2005 organisescha il Comité Bagat sco mintg'onn ina sera da divertiment. Uonn havein nus in program tut special cun dus arrists da comedy che senumnan LAPSUS. Ils dus artists Christian Höhener e Peter Winkler han visitau la scola da Dimitri ad Ascona e naven da leu entschiet lur carriera. Gia dapi onns sepresentan els tier differentas occurrenzas. Era gia al festival da humor ad Arosa ni el casino a Winterthur han els divertiu il publicum cun lur differents programs. In dils puncts culminonts ei stau per els igl onn 1996 cu els han gudignau la concurrenza dils talents da show svizzers.
Ed uonn eis ei per nus dil Comité Bagat in punct culminont ch'els sepresentan sin nossa tribuna tuatschina en sala da scola a Sedrun cul program «bäumig». Ei legra nus zun fetg da saver engaschar dus profis ed aschia porscher a Vus indigens sco era a nos hosps ina sera divertenta.
Il program senumna «bäumig» e cheu ina cuorta resumaziun. Igl organisatur Theo Hitzig, in tip gnervus e siu assistent Bruno Gschwind envidan ad ina sera divertenta. Ils artists da quella sera ein dus purs che fan ensemen il sport da lutgar. Denton, cura che quels dus ein negliu per peis entscheiva la babilonia per igl organisatur Theo Hitzig.
Pér da dretg entscheiva el ussa ad organisar. In program alternativ sto immediat vegnir organisaus. Mo nua entscheiver ad encurir enzatgi? Tgi fuss pomai adattaus?
La damonda giustificada che mintgin vegn ussa a tschentar; survivan quels dus la sera? San els spindrar la presentaziun? Daventei perdetgas e vegni ils 5 da fevrer 2005 en sala da scola Sedrun a mirar nies program cun LAPSUS.
A bien seveser Comité Bagat

La Tuatschina nr. 4, 2005
Impressiuns dil tscheiver Tujetschin 2005
Claudi Monn
Cunquei che Pastgas croda uonn gia el meins da mars, numnadamein ils 27, ein era ils datums dallas occurrenzas dalla sesiun d'unviern sestuschai in sin l'auter. Strusch ei Nadal vargaus e gia essan el temps da cureisma. Denteren ein ils ins ni auters era stai a tscheiver. Uonn ha ei denton pariu ch'il pievel tujetschin hagi buca propi schau inspirar dil tscheiver e da schar dar il mintgadi d'in maun e far il barlot.
Til da tscheiver
Sco usitau ha quel giu liug la Gievgia Grassa suentermiezdi. Uonn ei la ruta vegnida prolunghida in techet. Dalla staziun sin via encunter Camischolas e suenter sin via cantunala tochen tiel hotel Oberalp ei stau in pulit tschancun per las 18 gruppas che han giu priu part al til 2005. Sco gia menziunau han paucs carschi schau inspirar da trer en clamottas da tscheiver e semussar el til.
Eis ei stau memia cuort temps da metter en pei zatgei? Forsa eis ei memia stedi da massa sorts occurrenzas? Ni ein ils Tujetschins pil mument buca si da far legher e schar il mintgadi per entginas uras d'in maun? Forsa stuess ins dumandar il harlichin da tscheiver nua la marscha schai. Basta quei dueigi midar l'auter onn, han entgins schau encorscher. L'auter onn separticipescha nies club ni nossa uniun era cun ina gruppa el til da tscheiver, ha ins udiu tscheu ni leu. Lein mirar! En mintga cass han las gruppas participontas e las scolas dau breigia e zambergiau ensemen detg bials sujets. Era las musicas da tscheiver han inspirau il pulit grond pievel ch'era serimnaus agl ur dalla via per contemplar il til. Las uras sils parcadis communals han dau da lignar duront igl onn ora ad autoritads communalas sco era al peivel. Quei fatg ha naturalmein stuiu vegnir tractaus d'ina gruppa el til da tscheiver. La polizia en mondura da «sherif» fa cuort process cun delinquents. Era il giavel ei staus presents el til 2005. Tuts schischuris digl onn passau en nossa vallada ha el instradau. In crocodil monstrus nua ch'il grond maglia il pign simbolisescha las fusiuns sigl entir mund. La nova fatschenta d'electrica da Tujetsch, «energia alpina» remplazza l'Ovra Electrica Tujetsch e vegn pli autonoma enviers la vischnaunca. Ina gruppa fa reclama gratuita pil Wellness a Sedrun ed emprova da giavinar indigens ed jasters alla nova purschida. Igl augsegner enamiez il til ei responsabels che tuts temas vegnien pri serius e buca silla schuiala leva. Las musicas da tscheiver ein bunas pigl auditori tscheivril. Tut quei ed auter han procurau ch'il til da tscheiver 2005 ei gartegiaus aunc detg stupent.
La sera dalla Gievgia Grassa ha lu giu liug il concert dallas musicas da tscheiver en halla da gimnastica a Sedrun. Cheu ei igl auditori che sesenta bein denter las «guggas» presents.
Sera dil bagat
La sonda sera dalla jamna da tscheiver ei mintgamai reservada per la fiasta da recreaziun «Bagat». Uonn ha il comité d'organisaziun vuliu far zatgei extraordinari ed ha organisau la gruppa «Lapsus» cun il teater «bäumig». Ils dus acturs comics han capiu da tener si il peivel e demonstrau sur varga in'ura e mesa differentas acziuns e situaziuns humoristicas. Las midadas da mimica integrau cun acziuns zun sportivas han dau perdetga dalla professiunalitad da quels dus sin tribuna ed il pievel ha veramein saviu rir da tut cor.

TSCH2005Suenter quels tocs humoristics ha mintgin giu la pusseivladad da far in sault. Il comité dil bagat haveva organisau in musicant che sunava tocs per giuven e vegl e scadin ha puspei saviu renovar siu stil da saltar. Encunter mesanotg ei lu vegniu fatg la premiaziun dallas gruppas mascradas presentas quella sera. Cheu ha il pievel saviu eleger dils sujets presentai. Il Baseli e la Franzisca Hitz da Rueras han gudignau igl emprem premi avon la Jovita Loretz da Surrein ed igl Albert e la Claudi Vögtli, ils pedels dalla scola da Sedrun. Era la duas guggas da Tujetsch han fatg viseta en halla cun entginas producziuns musicalas. Tut en tut ei passau entira sera zatgei per tgi che ha vuliu sedivertir entginas uras.
Ils responsabels havevan segiramein spitgau empau dapli glieud quella sera, havevan els organisau ed investau bein enqual franc pil program. Igl ei capeivel sch'els eran in techet trumpai dalla participaziun. Cunzun ils hosps ch'els havevan spitgau eran buca presents.
Pigl avegnir stuess ins forsa ponderar da sminuir tuttas acziuns da tscheiver ella val mo sin in, ni dus dis. Treis dis, ni seras tscheiver ei pulitamein bia per ina cuntrada cun ca. 1'500 habitonts e nua ch'il tscheiver ha aunc ina giuvna cultura. E tuttina in techet tscheiver ad onn lavaga negin.

2006

La Tuatschina nr. 5, 2006
Tscheiver a Tujetsch 2006, uonn mo la Gievgia grassa
Ciril Hendry/Claudi Monn 
Ils davos onns vegneva fatg tscheiver a Tujetsch mintgamai duront dus dis. La Gievgia Grassa vegneva organisau il til, la sonda sissu haveva mintganiai liug la sera dil bagat cun rangaziun da mascras en halla da gimnastica. Uonn han ils organisaturs decidiu da restrenscher tuttas occurrenzas da tscheiver sin in di.
Til da tscheiver
Sco usitau ein las gruppas da tscheiver e sepostai en collona per il til che ha puspei menau a Camischolas e da leu sin via cantunala viers il hotel Oberalp. Uonn ha in pulit diember participonts, gie datier dil record da gruppas, puspei schau inspirar da far part al til.
En tut 24 gruppas, da quels strusch la mesadad dallas scolas da Tujetsch, havevan investau bia temps e zambergiau fetg bials motivs da tscheiver. Motivs d'imitar ha ei dau detgavunda duront gl'entir onn ora. Tgi ha ins priu pli fetg sin la fuortga, auters ein vegni emblidai.
Uonn ha la musica da tscheiver «Ils Vagabunds» saviu festivar il natalezi rodund da 20 onns, quei ch'ei vegniu rapportau ellas davosas Tuatschinas. El til d'uonn eran els era gest present cun duas gruppas, ina culs veterans musicants, l'autra culs commembers activs dils Vagabunds che separticipeschan dapresent era als tils en la regiun. Per prender uonn empauet pli cumadeivel 6eguder la fiasta da natalezi han els surmontau il til sin carr.
In tema actual ei naturalmein stau la grippa d'utschals che fatschenta dapresent l'entira Europa. Quellas cheu el til da Tujetsch perdevan era pulitamein las plemas, denton per schar serrar en, eran ellas aunc memia vesclas. Cuntrari semovevan il pinguins plaun e tgeuet cun pass cuorts tras il vial, tgei cuntrast. La squadra da ballapei svizra astgava naturalmein buca muncar uonn.
Ei s'auda gie da far ad uras reclama pil tetel sco campiun mundial che vegneva gnanc mess en damonda dalla gruppa el til da tscheiver. Sur dils luvs en Surselva ei vegniu scret dabia ils davos dus onns, pigliai ein eis denton aunc buc, el til da tscheiver da Tujetsch han ins viu entgins, cul catschadur denter il rosch. Tgi che ha vuliu dar in schatg dalla purschida dalla Porta Alpina ha saviu far quei la Gievgia Grassa cun cumprar bigliets e far ina excursiunetta Sedrun-Milaun-Sedrun. Tgei prestaziuns favoreivlas, quei denton mo duront il temps da tscheiver! Ei muossa ch'igl ei in pulit diember da glieud che s'engaschan pil tscheiver e garanteschan la cuntinuitad da quei usit, era cheu en Tujetsch. Ils biars aspectaturs serimnai agl ur dalla via han schau inspirar digl affar da tscheiver e forsa era schau emblidar empauet la travaglia da mintgadi.
Igl affar da tscheiver ei vegnius cuntinuaus la sera en sala da gimnastica a Sedrun. Uonn, a caschun da lur giubileum da 20 onns, han ils Vagabunds vuliu porscher enzatgei auter la sera dalla Gievgia Grassa. lls onns vargai devan tuttas musicas da tscheiver ch'eran quei di ella val concert en sala da scola. Uonn ein mo quater sepresentadas, aschia eis ei aunc stau peda da far ina premiaziun da mascradas e saltar dapli.
Ils Rambus da Rueras e las Bagordas da Mustér han suenter lur producziuns mintgamai regalau in present als Vagabunds sin siu giubileum cun gratular ad els ed engraziar per la buna collaboraziun denter las musicas da tscheiver.
Era ils Vagabunds, ils «oldies», pia tals dall'emprema ura han schau reviver enzaconts tocs che ein aunc adina presents en las ureglias dils tscheivrils. Suenter mintga producziun han ils presents en sala saviu guder in sault ni l'auter. Cun il musicist «Happy Hans», ch'ei bein enconuschents e fa plascher cun ses tocs bein predestinai per saltar, eis ei mintgamai in gaudi. Tgi che saulta bugen sto daveras prender mintgamai la caschun ina dallas seras da tscheiver, pertgei autras caschuns dat ei mo sapocu en nossa val.
Plinavon han ins purschiu ina premiaziun da mascradas. Ina giuria da treis dels ha taxau las meglieras treis mascras tenor tschun criteris; la bellezia, il tema, l'originalitad, il sepresentar e la lavur fatga sez vid ils costums. Sin proposta dalla giuria, ha silsuenter il pievel en sala saviu sblatschar per quellas treis mascradas, quella cun il pli ault peghel, ch'ei vegnius mesiraus, ha la finala gudignau. Ellas han retschiert in premi. Deplorablamein fan adina pli paucs mascrada.
Igl ei stau ina biala sera da tscheiver en sala da scola e per tut quels che havevan ina seit speciala, era la bar oradem zuler il dretg liug, leu vegn ei stau magari tochen catschar dis.
Lein sperar ch'il tscheiver tuatschin possi semantener era sch'igl ei grev da carmalar la glieud ord stiva caulda e bandunar per ina sera ni l'autra la televisiun.

2007 TSCH2007
 

La Tuatschina nr. 5, 2007
TSCH2007BTil da tscheiver - in impurtont eveniment cultural
Norbert Berther, Camischolas
Gievgia Grassa, ils 15 da fevrer, ha la musica da tscheiver «Ils Vagabunds da Sedrun» puspei organisau il til da tscheiver. Duas guggas da Tujetsch, 5 dall'ulteriura Surselva ed 11 gruppas han fatg part da quei eveniment. Schibein la musica sco ils differents temas originals representai dallas gruppas han fascinau il numerus publicum agl ur dalla via denter Camischolas e Sedrun.
Miu intent ei da far in grond cumpliment als organisaturs e realisaturs da quei til da tscheiver. Ils temas ein vegni representai en moda legra ed originala. Quei ha dau gronda preparaziun e svegliau la creativitad dils realisaturs.
Mo ei ha valiu la peina. Tuts eran incantai. Jeu hai era udiu lauds da hosps da vacanzas. Jeu sperel che quei usit vegni mantenius vinavon e ch'il futur separticipeschien pli bia gruppas da carschi dil til.

La Tuatschina nr. 5, 2007
Il Comité Bagat di adia
Comité Bagat
Tgi che ha mirau il til da tscheiver 2007 ha saviu veser ch'igl emprem carr ha dau adia al Bagat, pia al Comité Bagat. Entschiet ha l'entira historia ils 28 d'october 1987. Culs suandonts plaids entscheiva igl emprem protocol ed aschia era la naschientscha dil Comité Bagat: Il Ciril Hendry sco president admetta a tuts presents in cordial beinvegni. El dat sclariment co nies Comité ei vegnius fundaus. La stad vargada ha signur Tumaisch Venzin, sco president dall 'Uniun da mistergners Tujetsch clamau ensemen enzaconts amitgs dil tscheiver. Quella sera vegn aunc elegiu ina suprastonza ed aschia ei nies comité vegnius fundaus.
Ils emprems commembers dil comité han rimnau ideas e vegni tier la decisiun dad organisar la Gievgia Grassa il til da tscheiver ed enzacontas uras da recreaziun la sera en sala da scola e pil Gliendisdis Tscheiver ina sera da sault cun premiaziun da mascras. Ina brava organisaziun per in comité da 7 persunas.
Duront ils onns ha ei adina dau midadas. Tgi ei vegniu, auters ein i. Il Comité Bagat ei carschius, la sera da recreaziun ei curdada sin la sonda ed il til da tscheiver ei vegnius surdaus allas scolas ed allas musicas da tscheiver.
Cun differentas ideas innovativas ha il comité adina sespruau da porscher al pievel tuatschin ina attractiva e legra sera. L'elecziun dil Bagat era en mintga cass ina impurtonta part denton era la musica da sault ha mai muncau.
Cura ch'igl ei lu stau grev d' anflar persunas che stattan a disposiziun sco candidats per l'elecziun dil Bagat ha il Comité empruau da far attractiv la sera cun in toc humoristic e quei biars onns cun success.
Denton mintg'onn mava ei pli e pli vess d'emplenir la sala e trer la glieud ord stiva casa. Bia gadas han ils organisaturs mal il tgau ed encuretg suenter il pertgei e mai anflau ina risposta. Basta, seigi ei pia sco quei ch'igl ei.
Cura che la gruppa dil toc humoristic ha lu definitivamein decidiu da calar ha il Comité encuretg ina alternativa.
Il Comité Bagat ha astgau presentar la sera dils 5 da fevrer 2005 dus artists da comedi professiunals. Denton era quella emprova ha buca purtau il success giavischau.
Ussa eis ei stau clar che quella sera ei buca pli pusseivla da menar atras cun ina sala miez pleina. Nus essan sedecidi da schar curdar quella sera per in onn e mirar co il tscheiver tuatschin sesviluppescha. Igl onn 2006 ei il tscheiver vargaus senza la sera dil Comité Bagat.
Ils 13 da matg 2006 ein ils 10 commembers dil Comité Bagat seradunai tier ina radunonza per trer ina bilanza e vegnir tier ina conclusiun co cuntinuar cul Comité Bagat. La decisiun ei stada unanima. Il Comité Bagat ei vegnius sligiaus quella sera. Ina decisiun ch'ei buca stada leva ed ha era fatg mal il cor a certins. En cassa haveva ei aunc ina tschecca summa daners ils quals nus havein repartiu e susteniu uonn las gruppas che han fatg part al til da tscheiver cun ina bunamana.
A tut las persunas ch' ein s'engaschadas pil Comité Bagat duront quels onns e possibilitau als Tuatschins bia bialas e legras seras en cumpignia lein nus admetter in cordial e stagn engraziel fetg.

  Ils Bagats tutaschins
- Vigeli Giossi, 1988
- Placi Deragisch, 1992
- Hans Monn, 1993
- Gitti Bearth-Gamboni, 1994
- Jovita Loretz-Schmid, 1996
- Pius Berther
- Simeon Cavegn
- Georghina Hendry-Beer
- Vigeli Hendry-Maissen
  TSCH2007Avertura
2008 La Tuatschina nr. 1, 2008
Ils Vagabunds
Patratgs pertuccont il tscheiver

TSCH2008Uonn festivein nus fetg baul tscheiver, la Gievgia Grassa ha numnadamein gia liug ils 31-01-2008.
Sco mintg'onn dumandein nus per Vies agid. Nus supplichein in e scadin da far part al tscheiver ed oravontut al til da tscheiver. Ei fuss per nus zun legreivel sche nus astgassen beneventar enqual gruppa da carschi al til. Ei drova buca gronds vehichels per far plascher al pievel. Dumandau vegn mo fantasia.
Ei astga buca mo esser l'incumbensa dils scolars e dallas scolaras da procurar per in bi til. Nus essan numnadamein dil ferm meini ch'il til da tscheiver representa l'entira Val Tujetsch anoviers e ch'il til da tscheiver ei ina buna purschida turistica. Aschia ei in bi til da tscheiver egl interess dall'entira Val Tujetsch.
Sco mintga onn organisein nus era uonn ina sera da recreaziun cun premiaziun da mascras. Il cantadur PeZi vegn a procurar per buna luna e per musica da sault.
Igl onn vargau havein nus stuiu prender enconuschientscha ch'il pievel da tscheiver vegn buca pli aschi stedi alla sera da recreaziun. Nus essan pertscharts che las ustrias en nossa val porschan bunas pusseivladads per sedivertir duront il tscheiver. Nus lein denton buca tralaschar da menziunar che nus, lls Vagabunds, procurein per las mosicas da tscheiver, organisein il til da tscheiver e purtein ils gronds cuosts en connex cun la Gievgia Grassa. Ei fuss bi sche quellas breigias vegnessen renconuschidas.
Nus lein engraziar da tut cor als scolasts ed allas scolastas per lur breigias en favur dil tscheiver tuatschin e selegrein gia ussa sin ils bials motivs dils scolars e dallas scolaras.

Ei vivi il tscheiver tuatschin.
La suprastonza dils Vagabunds.

La Tuatschina nr. 3, 2008
Til da tscheiver e sera da recreaziun a Sedrun
Claudi Monn
Dapi entgins onns ei vegniu stuschau a Tujetsch pli u meins tuttas occurrenzas tscheivrilas mo sin in di, numnadamein sin la Gievgia Grassa.
Il til da tscheiver ha giu liug sco usitau il suentermiezdi. Deplorablamein han, dano las scolas e las musicas da tscheiver paucs priu part al til 2008. Sto esser ch'ei va vess da plantar cultura tscheivrila en nossa val.
Ils participonts denton han fatg bia lavur e mussau detg bials sujets. Ils temas principals d'uonn ein stai, spargnar energia, Porta Alpina-No grazie!-prego, campiunadi europeic da ballapei 2008 en Svizra, clamadas, naturalmein la Pippi Soccaliunga che ha festivau uonn natalezi ed auters. Era agl ur dalla via fuva in pulit pievel serimnaus per contemplar il til e tedlar ils tocs musicals da tscheiver.
En tut ein 17 gruppas serimnadas, mussau lur lavurs zambergiadas e sunau sin via cantunala tras il vitg da Sedrun. En sala da scola ei vegniu organisau sera da recreaziun cun sault. Era han las guggas concertau cun lur tocs tscheivrils. A quella sera giavischassen il organisaturs empau dapli glieud era pli veglia. Biaga eis ei aschia ch'ina ni l'autra occurrenza vegn buca cuntinuada muort il pign sustegn e la participaziun. Las organisaziuns da tscheiver a Tujetsch prestan dabia lavur en in onn ora e procuran per entginas bialas occurrenzas da divertiment.

  TSCH2008A
2009

TSCH2009La Tuatschina nr. 5, 2009
Il tscheiver tujetschin, aunc buca fusionaus
Claudi Monn/Olivia Hitz/fotos Ursina Vinzens

Sco usitau ha il tscheiver a Tujetsch era giu liug uonn duront il di dalla Giegvia Grassa. Suenter dis e dis ha puspei il sulegl mussau in techet sia fatscha rienta. Quei ei naturalmein stau pli che beinvegniu pils organisaturs dil til. La participaziun da gruppas ha puspei priu tier empauet. Igl ei stau in bi til cun bia bials maletgs ed ideas. Fatgs ch'ein schabegiai el decuors dil davos temps, ni ballast ch'ils ins han vuliu discargar.
Tscheiver vi ni neu, davos ils sujets sezuppa adina puspei ina verdad che fatschenta la glieud. Ins emprova lu da dar da saver ils fatgs en fuorma cun bategls zambergiai, mascras, tablas cun texts ni cun sedepurtar leutier. Era en Tujetsch ei puspei vegniu investau bia uras per saver presentar ils divers temas. Ei pretenda debia tschaffen ed entusiassem per esser promts d'investar ton temps. Bia glieud ha denton plascher da saver admirar il til e senza quel muncass ina impurtonta occurrenza a Tujetsch. Il carstgaun sa bein buca sur onn adina mo sedar giu cun fatschentas, fastedis e problems. Mintgaton ha mintgin il desiderti da schar ora l'aria. Funcziunar sco maschinas e roboters, aschilunsch astgein nus buca schar vegnir.
Entgins temas al til
Per musica e ritmica han sco adina las guggas procurau. Ils ins ein buns musicants, auters han buna ritmica e puspei auters ein talentai da saltar tras igl areal da tscheiver. L'atmosfera ei lucca e divertenta. Era sper via ves'ins in u l'auter ch'emprova da ballantschar il tapun suenter il tact. Perfin pignets dattan il tgau vi e neu sco sch'els havessen survegniu en tgina in dun per tacts tscheivrils. La scoletta han menau in bi tren atras ils rodund 500 aspectaturs, ed ils mupis han catschau vaccas da via anora e repartiu latg da colur alla glieud. Certas fusiuns cun Mustér han vilentau bia glieud. Ei veglien fusiunar mo cun magliar en tut, schar vegnir zatgei anen, gliez detti ei buca. Il HarmoS, la nova lescha per integrar en mintga classa affons che mavan tochen oz en scola speciala ei era vegnius tratgs a strada. Naturalmein ei era la gruppa nostalgica stada sin via. La Tschuetta, il local da notg dil Drun ha obteniu reclama gratuita. Giraffas ord l'Africa han stuiu schelar tras la nevada da nossa Val. La banca UBS ha perfln rimnau daners per vegnir da dar il damogn alla crisa momentana da finanzas. Quels han lu anflau massa adherents e rimnau ina biala summa che vegn puspei investada en aczias, saunas aczias. Il campiunadi grischun da troccas ei vegnius menziunaus. Il mund, il giavel, la regina da rosas ed auters han astgau dar honur en quella gruppa. E naturalmein il mortori dalla porta alpina ha procurau per larmas als aspectaturs sper via. Tut en tut san ins veramein far in cumpliment a quels che han possibilitau quei bi til.

Sera da recreaziun en sala
La gruppa «Las Zepplas», vestgida sco strias, han fatg igl emprem plaz tier la premiaziun da mascras en sala da scola. Leu ha la musica da tscheiver «Ils Vagabunds» era uonn organisau la sera da gievgia grassa. «Las Tschuettas» han fatg il secund plaz, quei avon «Las dunnas da casa». Per la giuria ein surtut dus criteris stai impurtonts per la premiaziun da mascras, sper la creativitad era ch'ei seigi zambergiau sez. Fatg part dalla premiaziun da mascras han en tut circa diesch gruppas. Differentas musicas da tscheiver han procurau per divertiment en sala da scola e «DJ Teddy» dalla Purtenza ha saviu carmalar entginas persunas sin tribuna per saltar.

  TSCH2009Avertura
2010

La Tuatschina nr. 2, 2010
Ils Vagabunds-Tscheiver 2010
Nus essan cun tutta forza vid la preparaziun, Vus?
Il november vargau havein nus puspei aviert il tscheiver a Tujetsch.
Nos exercezis han denton entschiet gia jamnas avon. Culla Gievgia Grassa contonschin nus il punct culminont dil tscheiver tuatschin. La musica da tscheiver «lls Vagabunds» selegra gia ussa sin quei eveniment che ha liug ils 11 da fevrer 2010 a Sedrun.
Era uonn dumandein nus per Vies sustegn. Nus havessen plascher dabeneventar enquala gruppa da carschi ni uniuns el til denton era il suentermiezdi e la sera en sala da scola. Per saver participar al til drova ei buca gronds carrs. Entras la presenza da biars participonts daventa il til pli bials ed era ils aspectaturs han plascher. Pia vegni e fagei tscheiver cun nus, aschia ch'ei detti in tscheiver nunemblideivel! Sco gia menziunau organisein nus era uonn ina sera da recreaziun cun musica da sault e cun premiaziun da mascras. Era per cheu vala: la fantasia ha buca cunfins.
Bugen spitgein nus annunzias da gruppas per il til da tscheiver 2010.
Ei vivi il tscheiver tuatschin.
La suprastonza dils Vagabunds.

La Tuatschina nr. 4, 2010
Tscheiver tuatschin 2010
Claudi Monn
Sco usitau eifer ils davos onns ein il til da tscheiver e la sera da recreaziun era vegni organisai uonn a Tujetsch il di dalla Gievgia Grassa. Il suentermiezdi ei la Gugga da Sedrun «Ils Vagabunds» ida ordavon allas 17 gruppas ch'ein separticipadas e marschadas sin via cantunala da Camischolas a Sedrun.
Temperaturas pulit bassas han pretendiu empau direzia a pign e grond che han stuiu setener si entginas uras el freid. Bia glieud agl ur dalla via ha gudiu ils buns e bials sujets e schau inspirar dallas melodias tscheivrilas.
Entgins schabetgs indigens ed era politica internaziunala han muentau ils patratgs d'entgins, era en nossa regiun. Ei animescha lu in u l'auter da dar siu pareri en caussa e quei gest il temps da tscheiver. Aschia han ins era saviu persequitar in u l'auter eveniment capitaus igl onn passau. Ch'il menader revoluziunar da Lybien, Muammar al-Gaddafi viseti denton persunalmein Tujetsch, havess negin sminau. Loschs eis el marschaus tras Sedrun, davontier cun sia clicca, davostier sia truppa cun la perschun, ella quala scadin ei vegnius serraus en, mava el buca d'accord cun las ideas dil revoluzer dalla Lybia. Era ils giavalets, ina'gruppa dalla 6avla classa transportava ina perschun da gater transportabla. Cheu vegnevan ils perschuniers puppergnai empauet, pertgei la perschun movibla vegneva alzada ell'aria ed ils arrestai savevan contemplar igl affar tscheivril da surengiu. La grippa da pors ha fatschentau l' entira Europa. Era il pievel svizzer ha schau tementar taluisa ch'igl ei vegniu cumprau en medicaments encunter il virus diabolic en ina dimensiun che buca mo ils carstgauns en nossa tiara, na aunc tut ils pors havessen saviu vegnir tractai medicinal. La finfinala ha la Svizra stuiu schenghegiar a tiaras pli paupras la mischeida miraculusa per insumma dumignar naven las empustaziuns stravagadas.
Tgi ch'ei dall'opinium ch'ins sappi buca transportar in bastiment da Hamburg en nossa regiun, gie schizun sin in pass ei vegnius sclarius si claramein autramein duront il til da tscheiver e sto midar siu meini. Ahoi, loschs ha il capitani cun sia squadra manevrau lur bastiment tras nossa regiun turistica alpina. Cheu in cumpliment a Giusep Monn ch'ins anfla el til da tscheiver da Tujetsch dapi hahaias. Tgaun e gat han stuiu semischedar in cun l'auter. Ils gats ein saltai loschamein tras las retschas da glieud, ils tgauns miravan plitost trestamein ora el mund. Quei ei il destin da mintga creatura, aschia ha la scaffiziun vuliu ei.
Ils pignets da Mupi ein semussai da lur migeivla vart affonila. Els ein stai vestgi specialmein carissim, han buca priu zatgi sin la corna e repartiu sugus alla glieud sper via.
Las musicas han sunau lur tocs cun cumplein engaschi. Ils ins han dau gronda peisa sin aulta qualitad da musica, auters sin ritmica pompusa ed auters sin la cumparsa e la vestgadira da tscheiver. Las Bagordas da Mustér han astgau festivar uonn lur 25avel onn sco musica da Gugga. Il bandierel e 4 affons schumbraders han tgamunau la gruppa festivonta e fetg bi vestgida duront il til.
Il grond pievel agl ur dalla via ha puspei inagada mussau che la glieud schazegia il til da tscheiver ed ei fuss da beneventar sch'ils organisaturs vegnessen da motivar ulteriuras gruppas da separticipar a tal. A quels che han presentau uonn ils bials sujets e dau ils rens tscheivrils leutier in cumpliment, fagei aschia vinavon!

La Tuatschina nr. 4, 2010
Vagabunds - Gievgia Grassa
Roman Cavegn
Buna musica d'animaziun e las guggas procuran per ina super atmosfera.

Gievgia Grassa - Suenter in bi til da tscheiver la gievgia suentermiezdi ha il tscheiver cuntinuau tradiziunalmein cun ina sera da divertiment ella bein decorada halla da scola a Sedrun. Allas 22.30 uras ha l'emprema gugga «Ils Rambus» da Rueras dau lur producziuns. El ritmus da biabein in'ura ein las differentas guggas dalla Surselva sepresentadas sin tribuna. Cun biala musica da sault procura il «Duo Desertina» per ina bun'atmosfera ed ademplescha aschia era ils giavischs dalla glieud giuvna sco era veglia ch' ei stada presenta quella sera sin halla.
Cuort suenter ch'ils «Vagabunds» da Sedrun han saviu divertir la glieud ha giu liug la premiaziun dallas numerusas gruppas mascradas. Sper duas gruppas da pliras persunas sil secund e tierz plaz ha il «skiunz da Vancouver» sco singula persuna gudignau l'occurrenza.
Uonn han duas musicas da tscheiver aunc saviu festivar lur giubileum da 25 respectivamein 20 onns. Numnadamein las «Bagordas» da Mustér e las «Patlaunas» da Breil. Las «Zoclas» da Sumvitg han lu aunc mndau giu la biala sera da tscheiver tuatschina cun lur differentas producziuns tscheivrilas.
Igl ei stau ina biala sera cun success per la gugga «Ils Vagabunds». Aschia fa ei anim e plascher da l'auter onn puspei astgar organisar quella zun biala ed impurtonta tradiziun a Tujetsch. Pils «Vagabunds» da Sedrun in onn festiv, perquei ch'ella vegn a saver planisar la Gievgia Grassa gia per la 25avla gada.

Ils «Vagabunds» da Sedrun

2011

La Tuatschina nr. 5, 2011
Til da tscheiver a Sedrun cun buna participaziun e bia aspectaturs
Claudi Monn
La Gievgia Grassa suentermiezdi ha giu liug, sco usitau, il til da tscheiver a Tujetsch, uonn pér el meins da mars cunquei che Pastgas croda en fetg tard. Ils "Vagabunds", la gugga indigena che ha saviu festivar giubileum da 25 onns ha dau l'entschatta dil til cun in diember da 20 gruppas.
Ordvart bia glieud agl ur dalla via ha observau ils bials sujets e tedlau la musica tscheivrila ed aschia era schau inspirar tiegl affar da tscheiver. A Tujetsch san ins adina puspei contemplar sujets zambergiai cun bia premura e fantasia. Quei ei era stau uonn aschia.
In losch temps d'existenza d'in quart tschentaner astgan ils Vagabunds notar. Bein enqual Tuatschin seregorda aunc dall'entschatta da quella truppa hilarica, nua ch'ei vegneva schumbrau e fatg musica en mondura da sacs da truffels. Oz astgan els esser loschs da saver mussar ora tala liunga cuntinuaziun da sia uniun.
Segiramein buca mo divertiment, mobein era bia lavur davos las culissas.
Cordiala gratulaziun! La gruppa «Las Vanzadiras» ein entgins commembers avanzai da gruppas tscheivrilas d'avon onns. Cun lur carr al til han els vuliu gratular als Vagabunds sin siu anniversari.
La gruppa da mupi presenta Barbapapa, figuras ord cudischs e films per affons dils anno 1960 a Paris.
Era la scoletta da Sedrun ha elegiu in motiv ord la praula da Grimm, «Retg rauna». Sujets engrazieivels per tuts pignets, forsa era per pli gronds che han aunc buca piars diltuttafatg la fantasia affonila. La scoletta da Rueras ha fatg viadi en l'Engiadina. Els presentan il «Tgalanda mars», in usit che vegn praticaus onn per onn d'affons da nos vischins ladins.
L'emprema e la secunda classa han construiu la tuor monstrusa transportada el decuors dalla stad vargada si l'Alpsu. Cheu setracta ei da neginas praulas ni sgnoccas da tscheiver. Responsabels ord politica e turissem han veramein realisau l'idea monstrusa e translocau la tuor da signals da Rotterdato sil pass che sparta il Grischun dil Cantun Uri. Il clutger tgietschen ha lu era procurau per tgaus cotschens tier l'organisaziun ecologica dils verds.
Tgisa sch'ina gruppa da tscheiver sa imitar ils proxims onns il bastiment dalla Hollandia che duess era anflar da niev patria sin l'Alpsu? Aspectaturs dubius ein vegni pigliai e serrai en senza gronda dertgira. Ils Avanzai han transportau perschun ed ils guardians dalla lescha han Iigiau ed arrestau delinquents che setenevan si agl ur dalla via.
Naturalmein che la gronda truscha dalla Neat eifer ils davos onns cun la fiasta dil tschentaner a Tuejtsch ha buca astgau munchentar. La tiarza classa ed ils scolars dil scalem ault han luvrau al tunnel da basa cun diversas maschinas da furar sin carrs al til da tscheiver denter Mira e Sedrun.
La finiziun ei vegnida termidada cun la fiasta dalla perforaziun. Ils scolars han furau, cavau e finalmein festivau cun lur sault pil gartetg da quella ovra monstrusa. Era la quarta classa ha aunc vuliu motivar il pievel tujetschin da buca dar si l'idea dalla Porta Alpina. Eis han zambergiau il bi tren che duess cursar e schar scumiar hosps alla staziun 800 m sut Sedrun.
Il project dil laghet a Claus ha veramein viu il giavel tochen che la decisiun definitiva ei stada en turchet.
Ils ins han tratg pil sughet anen, ils auters anora. Ussa han ils scolars dalla 5-avla classa bein demonstrau el til con bi il far bogn el laghet sut Surrein sa daventar. Pia motivaziun avunda da semetter alias lavurs da construcziun.
Grischun Turissem sepresenta gia daditg sco liug da vacanzas cun igl animal tipic grischunes, il capricorn.
Denton aschi bialas cornas d'argien che glischavan sco quellas dils capricorns construi dalla sisavla classa han ei aunc mai saviu presentar. Sto esser ch'ils scolars han propi vuliu dar breigia e far in plascher a lur scolast ch'ei sepresentaus per la davosa gada el til da tscheiver.
Il Club da slondas da Sedrun festivescha uonn siu anniversari da 25 onns.
Igl ei vegniu presentau la moda varionta da skis eifer quels onns, colurs e taglsTSCH2011 da vestgadira ch'han caztgau da rir. Per trer l'attenziun dils aspectaturs sin sia gruppa ei vegniu sittau «confettis» cun canun, aschiditg che la muniziun ha tunschiu.
L'uniun da gimnastica da senioras ei sepresentada en vestgius «Nus da plé baud» e demonstrau ch'ellas ein eis megliers onns e saudan aunc ditg buca tier il tier veder.
Il til da tscheiver ei vegnius accumpignaus da 7 musicas da tscheiver, tuttas ord la regiun.
Quellas han lu era procurau pils divers concerts en ustrias e la sera en halla da gimnastica a Sedrun. Senza tala musica ensemen culs schumbraders muncass il sal da tscheiver ed entira occurrenza havess negina veta.
Pia da tscheiver sto ei tunar empau pli dad ault e buca tuts tuns ston adina esser perfetgs. Gest quei ei forsa in dils facturs che laian batter il cor cun dapli frequenza a bia adherents.
Perquei a tuts quels che presentan onn per onn bia lavur als bials sujets ni als numerus exercecis da musica, in cumpliment, fagei aschia vinavon!

2012

La Tuatschina nr. 5, 2012
Gievigia Grassa, di da tscheiver a Tujetsch
Claudi Monn, fotos René Rohrer
Dapi entgins onns vegn il tscheiver a Tujetsch fixaus pli u meins sulettamein sin la Gievgia Grassa, quei il til sco era la sera da guggas en halla da scola a Sedrun. Quei ei succediu ils onns cura ch'ins ha terminau cun la sera dil bagat (2005 la davosa ga), la quala haveva liug la sonda sera. Era sche Tujetsch ei buca ina vischnaunca cun veglia tradiziun da tscheiver, biars fan bia lavur e porschan aschia ina biala occurrenza cun tempra tscheivrila en nossa Val.
Il til da tscheiver
Sco usitau serimnan las gruppas da tscheiver e las guggas per la partenza allas 13.30 uras. Il til meina sin via cantunala da Camischolas encunter Sedrun. Sin quei tschancun serimna in pulit diember d'aspectaturs, hosps ed indigens. Ils ins ein spannegiai sils motivs zambergiai, auters han ils tuns tscheivrils dallas guggas che laian pulsar il saung pli intensiv tras las aveinas e biars lessen semplamein sentupar cun glieud per in discuors ni star ensemen da cumpignia. Pia il tschiever ei buca in temps nua ch'ei vegn fatg mo canera senza senn. El sa schizun haver ina funcziun sociala e culturala. Affons e carschi serimnan e laian empauet d'in maun la truscha ed ils quitaus da mintgadi. En sesez zatgei bi.
L'entschatta dil til ha la gugga indigena, ils Vagabunds dau. Sch'ins  sfeglia egl internet san ins leger ch'ils Vagabunds ein dapi sia fundaziun igl onn 1986 adina stai presents al tscheiver tuatschin. Pia in liung temps, segiramein cun bia engaschi e lavur davos las culissas.
Tgei fuss il til da tscheiver senza ils bials motivs zambergiai da nossas classas da scola. Ils propi giuvens al til, ils mupis ein marschai sco papagagls e pirats. Tier tala nevada ha forsa enqualin saviu semiar con bi ei fuss dapresent sin ina caulda insla nua quels bials utschals sgolan entuorn.
Ils baus da cletg suondan e lu puspei ina gugga, las Patlaunas. Per viva discussiun ella Val Tujetsch haveva il lag da Claus e la plazza da campar a Rueras procurau el decuors digl onn vargau. «Ei regia buca unitad», manegia ina gruppa da tscheiver.
Ils scolars tujetschins dallas classas aultas havevan eligiu il tema «Flower Power». «La Tgina dil Rein s'auda definitivamein als Tujetschins, cheu dat ei nuot da sestrer, igl ei aschia e basta». Quei han ils affons dalla 6avla classa demonstrau claramein.
Ina gruppa ha buca saviu magunar che l'equipa da ballapei svizra ei buca qualificada per il campiunadi da ballapei europeic. Ina biala cumparsa el til da tschiever han era ils capricorns grischunes fatg. Quels ein dapresent renomai lunsch sur ils cunfins ora, seigi quei entras la reclama da Grischun Turissem ni cuorts films ch'ins sa cargar giu digl intemet.
Ulteriurs bials maletgs e carrs han decorau il til da tscheiver a Tujetsch ed era la bial'aura ha procurau che quella occurrenza ei gartegiada detg stupent.

2013

La Tuatschina nr. 4, 2013
Tscheiver 2013 a Tujetsch
Claudi Monn, fotos René Rohrer e Claudi Monn
Ils 07-02-2013 ha giu liug il til da tscheiver a Sedrun, sco adina la Gievgia Grassa. Uonn ei il tscheiver curdaus en fetg baul cunquei che Pastgas ei gia il davos mars. Duront il til ha l'aura era fatg honur a quei baul temps, ei ha regiu temperaturas freidas. Cun in nausch suffel dil nord han participonts ed aspectaturs giu da batter. Tuttina ha in pulit diember da 20 gruppas fatg part al til da tscheiver d'uonn.
Las musicas e las gruppas pil til da tscheiver ein serimnadas allas 13.30 sin la staziun e semessas en moviment encunter Camischolas e sil stradun cantunal viers Sedrun. Agl ur dalla via ha in considerabel diember d'aspectaturs buca schau stermentar dall'aura e gudiu ils tuns tscheivrils ed ils motivs zambergiai dallas gruppas. 7 guggas e 13 formaziuns da tscheiver ein stadas presentas.
Ils Rambus da Rueras han saviu festivar uonn 25 onns. All'entschatta, pia igl onn 1988 suenter la fundaziun ha quella gruppa, cun entgins giuvenils da Rueras, produciu mo cun instruments da ritmica. Suenter 5 onns, pia igl onn 1993 ein ins lu sedicidi da cumprar buots d'ieli, aschinumnai «steeldrums». Il schumber ei d'itschal e deriva dalla Caribica, tuna denton buca sco in schumber mobein producescha in agen tun musical.
Ils Rambus ch'ein aschia gia daditg enconuschents per lur atgna musica sin tals schumbers ei sepresentada la Gievgia Grassa sin carr annex tras il vitg.
Igl ei da star sil tgau, da quei meini ei la 5avla classa da Sedrun e demonstrescha ei visualmein. Tuts scolars da quella classa ein marschai dalla staziun tochen a Sedrun cul tgau engiu, ni era forsa mo la vestgadira viulta? En scadin cass, en lur cumparsa comica ed ils fegls reparti han els demonstrau tgei ch'ha muentau entgins Tujetschins il temps passau.

Igl ei da star sil tgau: In gerau ha abdicau dapertut tschercau gnanc in pal anflau.

Igl ei da star sil tgau: Port'Alpina sparida, caverna finida, visiun restada, en scaffa cavigliada.

Igl ei da star sil tgau: Skiunzs valan nuot, gudognan buc huz, campiunadi ei prest per nus aschi trest.

Igl ei da star sil tgau: Sut canzlia figura stria, mast horribel, ornament terribel.

Igl ei da star sil tgau: Dadens igl uaul la via slargau, traffic stuppau e bia botschas dau.

Igl ei da star sil tgau: Buca Vegelin fa colaps a finadin mo pil Pierin hai dau in marenghin.

Il mast da tensiun aulta sut Dulezi ha buca anflau mo adherents, quei demonstreschan duas gruppas da tscheiver cun lur sujets. Per ils cuacs ed ignivs da nos utschals bein baghegiaus, pil turissem ed il maletg da nossa val plitost disgraziaus. Quei manegian Las Vanzadiras cun lur model da tier monstrus. Ils «Fabriziechels» van aunc pli lunsch e fan schizun la proposta da schluppentar ell'aria tal, a moda Camenisch d'avon biars onns. Per cletg mo in votum tscheivril.
Ils da Mupi han dau bia breigia e sepresentai sco bialas tschittas. Las differentas colurs dallas alas cun il costum ner devan in bi contrast cun la neiv el contuom. La scolarets dalla scoletta ein seteni si sco cavaliers e dunschalas avon lur casti. Sin carr annex ein eis sepresentai dil temps d'antruras. In ulteriura classa ha zambergiau in pompus tren nua ch'els han saviu spargnar il viadi dil til a pei. Eis carrs dil tren han eis gudiu la vesta ord finiastra e saviu salidar ils ses sper via.
Profils da baghegiar en tuts encardens dalla Val. Malsegirtad e tut ch'emprova d'aunc saver plazzar tals avon che la lescha dall'iniziativa dil da Basilea va en vigur. Ils scolars dalla 4. classa sco profiladers sin via.
Las elecziuns dil president dall'America ei caussa fatga, denton la politica da tal pils proxims onns ei aunc buca cuschinada. In tema che fatschenta entir mund, perfin ils affons sisum la Surselva. Giu Cuera, si encunter il Calanda han dapi entgin temps luvs drizzau en lur dacasa. Per ils ins el Cantun in legreivel schabetg, per auters ina pintga catastrofa.
Ina gronda teila falien, semtgau da Spider Man e Girl ei seruschnada tras igl areal dil til. Utschals che prefereschan normal tiaras pli cauldas han l'emprema e secunda classa zambergiau. Loschamein han ei presentau las bialas colurs da quels animals.
In bi sujet cun segiramein massa lavur davostier. Scolars dil scalem ault ein sepresentai sco saltunzas e saltunzs. Els ein gie quels che ston buca spitgar ditg e lu san eis semussar libramein o el mund. Da Mustér eran ils «Rojals» en mondura da pinc arrivai. Cun eleganza salidan els il pievel rimnau e fan tutta honur alla «queen».
E tgei fuss in til da tscheiver senza las guggas. Da differents loghens ein pliras serdendidas a Sedrun e schau resunar las melodias tscheivrilas, mintgina tenor siu agen stil. Quellas ein silsuenter era sepresentadas en las ustrias e dau concert.

Sera da tscheiver en sala da scola a Sedrun
(Marc Berther)
Suenter il bi til da tscheiver atras il vitg da Sedrun, ein ils biars semess sin via el cauld. Nossas musicas da tscheiver han lu procurau per ina atmosfera tscheivrila per pign e grond en sala. Silsuenter ein las guggas idas a tscheina, duront che nus, Ils Vagabunds havein pinau tier la sala per la sera da tscheiver.
Alias 21:00 uras havein nus lu aviert las portas dalla sala. All' entschatta pareva ei da vegnir ina magra sera.
Mo strusch che l'emprema gugga ha entschiet en a sunar, ha era la sala entschiet a vegnir pli pleina. Denter las guggas en, ha il Duo Dreilagig procurau per ina buna atmosfera da saltar. Da mesa las dudisch han ils Rambus da Rueras dau lur concert da giubileum. Eis han astgau festivar uonn lur 25avel anniversari. Sper las musicas da tscheiver han era bialas mascradas ornau quella sera nossa sala. Aschia eisi buc stau sempel per nossa giuria, da decider tgi che gudogni la premaziun da mascras. Nus engraziein allas mascradas per la participaziun e gratulein aunc inaga allas gaglinas che han gudignau la premiaziun.
Il tscheiver 2013 s'auda gia tiel vargau, aschia lein nus ils Vagabunds aunc inaga engraziar a tut ils participonts dil til, a tuttas mascradas duront igl entir di da tscheiver e naturalmein era allas musicas da tscheiver per lur bialas producziuns. Vinavon engraziein nus a nos sponsurs ed a nos commembers passsivs che sustegnan adina puspei nus.
Engraziel fetg!

2014 35avel Til da tscheiver, il 27 da fevrer
La Tuatschina nr. 6, 2014
Gievgia grassa, il di da tscheiver a Tujetsch

Claudi Monn/fotos René Rohrer

Tard viaden el fevrer ei il tscheiver curdaus uonn. D'ina vart ei quei d'avantatg, ins sa sperar sin temperaturas emperneivlas. Igl ei era stau aschia, participonts al til, sco era ils aspectaturs, han saviu guder la Gievgia Grassa il tscheiver tuatschin senza schelar. 19 gruppas e musicas ein participadas e procurau per atmosfera tscheivrila.

Quei che sgarta la glieud regn alla glisch
8 musicas da tschiever ed 11 gruppas han priu part al til da tscheiver, sunau, schumbrau e demonstrau caussas, ch'ei vulevan fax da saver alla glieud.
Al tscheiver sa numnadamein mintgin purtar schabetgs che sgratan zanua sil puppen, sche tut stat en rama responsabla. A Sedrun ei puspei vegniu presentau bials sujets che han dau a zatgi bia lavur.

La musica da tscheiver indigena, ils Vagabunds han aviert il til. La gruppa ch'exista dapi 1986 ei enconuschenta sco musica che dat en il tun plitost ella ritmica. Pia ina tipica musica da tscheiver cun concentraziun silla battaria. La gruppa da Rueras ei sepresentada uonn plitost cun paucs commembers. Ils participonts dils Rambus han denton sunau fetg bein.
Cun lur buots d'ieli, ils «steeldrums» ein eis ils sutets lunsch entuorn che procuran per tala unica melodia. Ins po mo cuir ch'els vegnien puspei a saver recrutar novs commembers per saver garantir l'existenza vinavon.

Entgins maletgs dallas gruppas da tscheiver
Ins sto esser sincers, senza nos scolarets, scolars e lur scolastas e scolasts fuss il til da tscheiver da Tujetsch mo miez til. Gia dabi 35 onns ein eis activs al til da tschiever. Igl onn 1979 hart entgins scolasts iniziau igl emprem til da tscheiver, da gliez temps aunc senza guggas.

Era uonn ei vegniu zambergiau cun bia premura e bia bunas ideas. Las mussadras da scoletta han striunau lur scolarets en carinas lieurs che cuchegiavan ord cilenders. L'emprema e la secunda classa han giugau miurs alvas, grischas e neras.
Encurir gerau - in maunca adina, quei han ils scolars dalla 3. classa demonstrau. Cun lupas surdimensiunalas encurevan els geraus, cussegliers e commembers pil cussegl da scola.
Tier la 4. classa vegn ei dumandau sche nus essan veramein unics, nus Romontschs. Siu sujet: Nus essan unics. Cun marschar, all'entschatta en retscha, pli tard tier empau schischuri han ei demonstrau ch'els ein cheu d'in auter meini. Naven da culiez engiu eran els units, denton ils tgaus eran unics.
NSA-nus savein tut da tei. Quei maletg han ils Americans catschau els tgaus dalla glieud sinentir mund. Ils affons dalla 5. classa ein stai parti si en duas gruppas. La mesadad dalla classa ein spiuns che teidlan e tschercan informaziuns dil publicum. Da l'autra vart ein ils politichers e prominents.
Senza tgau. Ei vegn fatg bia, senza studegiar. Cun ils proxims versets datta la 5. classa perdetga da quei fatg. Macaber marschavan els cun gronds egliers per las vias, naturalmein senza tgau. Cheu lur versets:

Senza tgau
Laghegiau - sittau ed in luv tuccau.
Senza tgau
La SVP ha manegiau jasters duein ir danunder ch'els ein vegni quei havessen ei meglier schau
Senza tgau
Han buc studegiau ed igl asil a Mustér surdau
Senza tgau
Grecs han tertgau luvrein buca pli sas con bi uss han ei I'EU ruinau
Senza tgau
Obama ha spiunau mo Merkel ha traplau
Senza tgau
Benedict ha surdau sia plazza a Franzestg Ratzinger ei gnanc pli uestg perfin siu vestgiu ha el relaschau
Senza tgau
A Köln ei carrau in camiun el lag cun ina carga tubac e quei tubac ha buca calau da flessegiar eil' aua ch'ei buc pli blaua plitost ner - hai jeu manegiau
Senza tgau
President Hollanda ha anflau ina nov'e biala matta cun in'autra fatscha mo quellas duas van buc a prau
Senza tgau
Ils Svizzeers han votau encunter jasters giudicau a Dario e Juri sei engraziau che per la Svizra medaglias han gudignau
Senza tgau
Snowden ha tertgau jeu ditgel era ora tgei che quels fan leu ora en Russia eis el sezuppaus
Senza tgau
Ei han baghegiau a Sotchi l'olimpiada magari nevada e lu dracca bia ei gartegiau e tgi ha quei tut pagau?
Senza tgau
Eis han baghegiau a Sotchi in marcau
Senza tgau
In niev augsegner arrivaus l'auter nus ha bandunau e nus havein «hurra» clamau
Senza tgau
ha l'America spiunau e cheutras tuts vilentau.

Tgi fa tgei.
Il scalem ault ha demonstrau la pretensiun: Il scolast fa tuttina nuot! Ils scolasts fan pauc ni nuot! Eis gaudan las vacanzas e beiban mo caffè. Ils paupers scolars han da purtar il detg buordi e luvrar il tgil plein.

Gloria TV, in fatg ch'ha fatschentau igl onn passau la glieud d'entira Val e lunsch suls cunfins ei aunc presents a tuts e vegnius tematisaus al til da tscheiver. In carrun ha transportau baselgia ed acturs tras il vitg. Era ils luvs han dau bia lavur al niev guardiacatscha ch'ha giu da carrar stediamein cun siu vehichelun tras la val.
Era en casa s.Vigeli ei vegniu fatg tscheiver
Il persunal dalla casa da tgira a Sedrun ha buca munchentau d'era festivar il tscheiver cun lur cussadentas e cussadents. En costums tscheivrils  ein ins s'entupai en la sala da magliar e gudiu entginas uras da legher. Gie mintgaton stuev'ins contemplar duas gadas, tgei cussadent sezuppi davos ina perucca, egliers, ni sut la capiala da tscheiver. Ei caztgava veramein da rir co nos seniors gudevan quella atmosfera. Il Gion Giachen da Rueras ha lu aunc procurau per musica divertenta. Tier in lotto cun cartas surdimensiunalas han ils cussadents saviu prender part e schizun gudignar in u l'auter premi.

Aschia ei era puspei vegniu fatg tscheiver 2014 a Tujetsch era sche quella cultura ei aunc buca veglia.

2015 TSCH2015 02  Tsch2015 01
 

La Tuatschina, nr. 2, 2015
Til da tscheiver a Tujetsch
Claudi Monn/fotos Renè Rohrer e Mario Hitz
Sent'ins ch'ils dis d'unviern creschan, va ei encunter il temps da tscheiver. Uonn ei la Gievgia grassa curdada gia baul el fevrer e tuttina han las temperaturas aultas gia dau da sentir ch'il sulegl entscheiva plaunet a scaldar. La glieud ha saviu guder agl ur dil stradun ils tuns dallas musicas da tscheiver ed ils sujets dallas gruppas participontas.
Aunc viva il tscheiver a Tujetsch Sco dapertut en nos vitgs e valladas sto ins esser engrazieivels e tgirar mintga instituziun ed uniun cun lur participonts che sedattan breigia da metter ina u l'autra caussa en pei, seigi quei tier occurrenzas politicas, religiusas, da cultura, sport ni auter pli. Aschia eis ei era cun il til da tscheiver. Igl ei in'occurrenza che mereta da vegnir sustenida, seigi ei cun separticipar activamein ni esser presents sco aspectatur la Gievgia grassa. Uonn ha puspei in stupent diember da 21 gruppas fatg part activamein al til. 7 guggas e 14 gruppas han sunau, schumbrau e sepresentadas cun lur maletgs ed aschia procurau per entgins bials muments tscheivrils.
A Sedrun ei puspei vegniu presentau bials sujets che han procurau per bia lavur ad in u l'auter. Deplorablamein ein ils Rambus da Rueras buca pli stai presents. Muort munconza da musicants han eis stuiu desister da lur presenza. Cun lur buots d'ieli, ils «steeldrums» eran eis ils sulets lunsch entuorn che procuran per tala melodia unica.
Entgins temas al tscheiver
Ils Vagabunds, la musica indigena ha dau l'entschatta ed aschia aviert il tscheiver. La gruppa ch'exista dapi 1986 ei enconuschenta sco musica che dat en il tun plitost ella ritmica, pia ina tipica musica da tscheiver cun concentraziun silla battaria.
Autras musicas han astgau festivar uonn lur giubileum, las Bagordas da Mustér 30 onns, las Patlaunas da Breil 25 onns existenza.

Ils pli pigns, ils mupis eran sevestgi sco clowns en tuttas colurs variontas e colurai leusuenter. Fatschas curteseivlas e rientas dils pignets e lur cumparsa naturala. - Era la scoletta ha mussau grond contrast da colur. Ils elefants vegnevan tancai cun «confettis», ils quals ei havevan da sgnuflar ord lur tromba d'elefant. In pensum buca aschi lev che pretendeva bien flad. - Duas classas han imitau scenas ord films renomai ch'ein vegni mussai il davos temps. - La tscherca d'in president da vischnaunca ha aunc buca fin. Entgins vulan far, vegnan denton buca proponi. Auters fussen favorits, han denton negin tschaffen da surprender aschia «jobs» buca gest favorisai. Tgei far, sedamondan entgins scolars. - Cun la construcziun dil tunnel da colligiaziun denter Dieni e Caschinutta ein nos politichers engaschai. - Duas gruppas ein sepresentadas sco strias che fan naturalmein il barlot. Adina puspei in tema da tscheiver preferiu. Per part han quellas lu era demonstrau ch'ei seigi empau striegn cun la surdada dalla casa da tgira e la casa da habitaziuns per glieud els onns a Sedrun ni Mustér. Gie il tscheiver tracta buca adina mo pulaccas. - Ils Royals ein sefatschentai cul cavar aur, in tema che lai ruaus ni als da Mustér, ni als Medelins. - Novas ideas per reglas da scola neschan onn per onn eis tgaus dils studigiai. Strusch ei ina lescha en vigur, vegn tala puspei surluvrada ni messa el stan d'antruras. Tgi vul aunc cheu anflar in sistem da cuoz, sedamonda ina gruppa da scolars el til da tscheiver. - Plievgia ed aunc inagada plievgia. L'emprema e secunda reala/secundara marschan sco schuldada cun lur parisols sil stradun. - La pasterneria Adula ha elegiu il motto «Orangenschlacht» e parta ora oranschas alla glieud che stattan agl ur dil stradun.

Tut en tut astg'ins dir ch'igl ei stau in bi til da tscheiver.

Ei fuss denton da beneventar sche pliras gruppas fagessen part a tal ed aschia rundar si il grond engaschi da nos scolars tujetschins.

2016  
2017 38avel Til da tscheiver tuatschin, ils 24 da fevrer
TSCH2017
Program da tscheiver 2017

La Tuatschina nr. 5, 2017
Entginas impressiuns dil til da tscheiver 2017

Claudi Monn/fotos René Rohrer, Claudi Monn
Denter Camischolas e Sedrun ha giu liug il til da tscheiver 2017, sil tschancun sco ils davos onns. Uonn ha la glieud giu la cuida da guder in suentermiezdi tut special. Temperaturas ordvart aultas, in til cun bellezia sujets e stans da proviantaziun en mintga cantun han possibilitau als presents da star ensemen da cumpignia tochen viaden ella sera. Ina impressiun:

20170308 135748
   

  

0
Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-05.jpg