1996 - 10 onns Musica da tscheiver "Ils Vagabunds"
Avon 10 onns ei vegniu fundau a Sedrun ina nova uniun - ina da tscheiver - cun il num «Ils Vagabunds». Per nossa Val ina pintga attracziun, cunquei ch'ei deva da lezs temps mo aunc in'autra musica da tscheiver en nossa regiun. Pia ei quei stau per ils fundaturs in pass curaschus el futur tscheivril. Mo entras igl interess ed engaschi dils umens dall'emprem'ura ha l'idea d'ina «gugga» saviu far buna ragisch suls cunfins dalla val ora.
Sch'ins cumpareglia «Ils Vagabunds 1996» cun «Ils Vagabunds 1987» san ins constatar in immens svilup. Ils vestgius da tscheiver ein auters, la glieud ei per gronda part nova, ils instruments ein pli conform al temps, la musica ei semidada, las localitads d'exercezi ein vegnidas transferidas naven dil Run ell'aula - mo ina caussa ei restada tuttina, numnadamein igl intent da nossa musica:

buc perfecziun musicala e cumbat da concurrenza, mobein bia
legras uras en buna cumpignia - pia tscheiver pur!

Cun quei motto ha la gruppa gudignau bia simpatia e success. Sper il program usitau (Sedrun, Mustér, Sumvitg, Trun, Tavanasa, Breil) havein nus priu part a differents tscheivers ella Bassa, sco per exempel a Gams, ad Uznach ed a Reichenburg. Ultra da quei ein «Ils Vagabunds» era stai envidai en pliras gadas a Crap Sogn Gion sco era a Laax a caschun dalla fiasta da glatsch.
Mo era ina musica da tscheiver (ni principalmein ina tala) drova mintgaton recreaziun. Aschia havein nus fatg la stad 1992 in viadi giu l'Italia spei lag da Garda.
Sco autras uniuns han era ils Vagabunds giu en lur 10 onns enqual crisa. Mo cun nies motto havein nus tochen oz dumignau tuttas situaziuns e savein sepresentar uonn en niev costum e cun vegls e novs tocs musicals e ritmics. Mo tut quei fuss buc pusseivel senza il sustegn finanzial e moral. Ord quei motiv lessen nus prender la caschun ed engraziar en emprema lingia als fundaturs dalla musica e naturalmein era a tut nos numerus benefacturs, sperond ch'els sustegnien nus era vinavon el futur.
Per igl onn da giubileum havein nus naturalmein pinau tier entginas surpresas, las qualas nus vegnin buc a palesar a Vus gia oz. Il mument stueis Vus secuntentar cun il suandont program:

Program da tscheiver dils «Vagabunds»1996
ils 27/28 da schaner: viadi a Reichenburg (SZ), nua che nus vegnin a prender part a differentas occasiuns da tscheiver
ils 3/4 da fevrer: tscheiver a Flem cun til e producziuns duront il di e la sera
ils 10 da fevrer: tscheiver a Trun
ils 11 da fevrer: di da skis en territori tuatschin
ils 15 da fevrer: tscheiver a Sedrun (mira program detagliau)
ils 16 da fevrer: tscheiver a Breil
ils 17 da fevrer: tscheiver a Mustér e producziun a Sedrun a caschun dil Bagat
ils 18 da fevrer: producziun en las ustrias a Rueras
ils 19 da fevrer: producziun en las ustrias a Sedrun
ils 21 da fevrer entochen l'auter tscheiver: gigina ed abstinenza
 
Ils Vagabunds
Program dalla gievgia grassa, 15-02-1996

13.30 - 15.00 uras Til da tscheiver cun partenza alla staziun
15.00 - 17.30 uras Concert da musicas da tscheiver (en sala da scola suenter til) Temps da concert per musica: 15 min
15.00 - 15.15 uras Tavanasa Las Latiarnas
15.15 - 15.30 uras Sedrun Ils Vagabunds
15.30 - 15.45 uras Obersaxen Schära-Tapa
15.45 - 16.00 uras Segnas Las Fiferlottas
16.00 - 16.15 uras Rueras lls Rambus
16.15 - 16.30 uras Trun Las Lieurs
16.30 - 16.45 uras Breil Las Patlaunas
16.45 - 17.00 uras Sumvitg Las Zoclas
17.00 - 17.15 uras Mustér Las Bagordas
19.00 - 20.00 uras Tscheina per tuttas musicas en sala da scola
La bar ei aviarta naven dallas 21.30 uras
Program dalla sera
20.30 - 21.00 uras Trun Las Lieurs
21.00 - 21.30 uras Tavanasa Las Latiarnas
21.30 - 22.00 uras Segnas Las Fiferlottas
22.00 - 22.30 uras Sumvitg Las Zoclas
22.30 - 23.00 uras Rueras lls Rambus
23.00 - 23.30 uras Obersaxen Schära-Tapa
23.30 - 24.00 uras Breil Las Patlaunas
24.00 - 00.30 uras Mustér Las Bagordas
00.30 - 01.30 uras Concert communabel (Monster- Konzert) e suenter disco en sala da scola (notg libra)
Bien divertiment per il tscheiver 1996 giavischan
lls Vagabunds

«lls Vagabunds» 1998
Linda Giossi
«Nus sunein numera 2. Dai adag dil tempo!... 2, 3, 4.». Suenter quels plaids tuna giud tribuna in detg sunem da trumbettas e posaunas, in bumbardem da paucas, schumbers e tschinellas, in denter gl'auter d'instruments ed in ferm funs dil bass. Quei ei quei che nos auditurs ed audituras han da nossa musica da tscheiver. Per ils commembers denton vul il tscheiver dir bia dapli.
Esser commember dils Vagabunds vul dir, ir mintga sonda dallas 17.30 uras entochen las 19.30 uras ad exercezi ell'aula e quei naven dalla fin november. Per l'emprema gada havein uonn giu mo 8 exercezis, quei ch'ei cumparegliau culs auters onns fetg pauc. Uonn havein nus empriu 5 novs tocs, in dètg program.
L'entschatta dil tscheiver ei sco mintg'onn stada, ils 11-11, uonn ils 15-11-1998. Igl ei stau ina fetg biala fiastetta ensemen cun il comite Bagat. Suenter quella fiasta ha ei denton aunc vuliu dir da sunar e trenar biaras uras. Ils 17-01-1998 havein giu in camp da musica. Quei di havein sunau naven dallas 14.00 uras entochen allas 19.00 uras cun denteren cuortas pausas. Igl ei stau fetg stregn, denton era purtau a nus bia.
Suenter quei liung exercezi havein gudiu ina tscheina bein fadigiada.
Lu plaunsiu ei il ver temps da tscheiver vegnius pli e pli datier e la febra ei carschida pli e pli fetg. Emprova generala havein giu ils 25-01-1998 a Flem tier la cuorsa «Der Weisse Schuss».
Igl ei era stau la premiera da nos novs vestgius, ils quals l'Andrea, l'Olivia e la Nicolina ein stadas a cumprar a Langenthal. Cun quella caschun in engraziament ad ellas per lur breigias.
Ils 14-02-1998 ha il tscheiver sisum la Surselva entschiet, numnadamein a Trun. Il til ei staus sco mintg'onn fetg liungs! L'atmosfera dalla sera sin tribuna ed en sala ei stada fetg buna ed era la fiasta suenter las producziuns ha cuzzau tochen baul viaden ella damaun! Il di suenter, gia baul la damaun, ha ei giu num dad esser pinaus el local per ir sin pista. Enqualin ha denton buca pudiu ord letg, mo quels ch'ein stai a sunar sin pista han giu in fetg bi di ensemen.
Lu plaunsiu ei il punct culminont dils Vagabunds ruchegiaus pli e pli datier, Gievgia Grassa. La mesjamna sera essan nus serimnai per ornar la sala, pinar tier l'ustria e la bar e metter en meisas e bauns. L'auter, ils 19-02-1998 eisi stau aschi lunsch. Allas 13.30 uras essan plaunsiu semess en moviment e menau ina bargada da 28 gruppas e musicas naven dalla staziun atras il vitg da Sedrun. Ei ha fatg grond plascher da veser tons aspectaturs ed aspectaturas. Mintga gruppa ch'ei separticipada al til ha silsuenter survegniu ina ligiongia vienesa cun paun, che segir mintgin ha magliau cun grond gust! Silsuenter han ils «Rambus» da Rueras e tuttas otg musicas d'ordvart sunau en sala per ils aspectaturs pigns e per quels che han buca saviu vegnir la sera. Encunter sera ha ei dau ina fetg buna tscheina per tuts ils musicants da tuttas 10 musicas. Quella ei vegnida offerida dils Vagabunds e cuschinau ha la mazlaria Curschellas. Ad els in engraziament per ils fetg buns raviolis.
Ils visitaders dalla sera han segiramein era giu zatgei da quella tscheina; ei ferdava pulit dad agl! La sera ei stada fetg biala e legra. Nus havein forsa buca giu tonta glieud sco auters onns, denton quels ch'ein stai, han vuliu far fiasta endretg! Cun quella caschun lessel engraziar als Vagabunds per lur buna lavur duront la sera.
Il di suenter ei stau til da tscheiver a Mustér. La sera havein buca giu da sunar en sala a Mustér. Ord quei motiv essan gia vegni anen fetg baul ed i sin sala alla fiasta dil Bagat a sunar.
L'atmosfera duront quellas producziuns ei stada fetg legra e buna. Tuts han sunau e dau ton sco ei han pudiu! Als Rambus da Rueras che han uonn giubileum da 10 onns lessel en num dils Vagabunds gratular e giavischar vinavon bien success.
Ils 21/22-02-1998 havein sunau ellas ustrias da nossa val. In cordial engraziament a tuts ustiers, ch'els laian adina puspei entrar nus a sunar entgins tocs pils hosps.
Mo gia eisi iu encunter la fin ed ils 23-02-1998 havein giu las davosas producziuns dil tscheiver 1998 a Sumvitg. Tuts han aunc schau ora lur davosas forzas ed aschia ha il concert dils Vagabunds cuzzau biabein 40 minutas! Quei ei era mo stau pusseivel perquei ch'ils auditurs eran si da buna luna ed han susteniu ils musicants ed il dirigent. Cun in pér larmins els egls havein priu cumiau dil tscheiver la mesjamna dalla tschendra. Denton creiel jeu era che biars seigien leds che quei pli bi temps digl onn ei puspei vargaus.
L'auter onn va ei gie puspei vinavon cun musica, star da cumpignia e secapescha era far ina fiasta ni l'autra.
Jeu less engraziar a Vus tuts per Vies sustegn finanzial e moral, senz'il qual ei fuss buca pusseivel da mantener in'uniun sco la nossa. Principalmein era in cordial engraziament e tuts musicants e musicantas dils Vagabunds che prestan fetg bia duront il tscheiver ed insumma duront igl entir temps d'exercezi. In special engraziament a nies dirigent, il Romeo, che drova bia gnarva e pazienzia cun nus, mo che piarda mai il plascher vid il tscheiver!
Ei viva il tscheiver!
Per ils Vagabunds
Linda Giossi, actuara


2001 - 15 onns "Ils Vagabunds" 

Gia avon biars onns existeva ella Val Tujetsch il temps da tscheiver. Denton san ins buca cumparegliar quels dis da fiasta cun il tscheiver d'ozildi. Da gliez temps fagevan ins aunc tscheiver a casa.
Ei vegneva dau troccas, fatg giugs culs affons e silsuenter vegneva saltau e stau da cumpignia. Las giuvnas sepresentavan mintgina cun in canaster emplenius cullas meglieras spisas. Ils giuvens astgavan lura magliar il bien cuntegn, da lur matta preferida.
Il Gliendisdis Tscheiver vegneva organisaus dalla Societad da musica ni dil Chor viril. Els devan in bi concert e silsuenter menava la gruppa da tscheiver si in toc humoristic. Las mascras ed il sevestgir fuvan da quei temps aunc buca en moda. Pli tard han las ustrias e bars entschiet ad engaschar musicas per il temps da tscheiver. Las mascras anflan pli e pli bia sustegn e ualti spert dat ei las premaziuns da mascras cun bials premis.
Igl onn 1979 vegnan era ils scolars e scolasts pigliai dalla febra da tscheiver. Dapi quei onn serpegia mintg'onn in liung til da tscheiver naven dalla staziun dil tren da Sedrun entochen giu vitg. Ils numerus aspectaturs muossan mintg'onn adina puspei lur grond interess e plascher vid las bialas mascras fatgas da pign e grond.
Igl onn 1986 ei ina gruppa d'amitgs dalla musica da tscheiver semess ensemen e sedecidi da fundar ina musica da tscheiver. Suenter ditg studegiar ein els sedecidi da battegiar la musica ils «Vagabunds». Il motiv dil num ei naschius ord l'idea da fundar in uniun senza pli biars daners ed aschia fuva quei num fetg adattaus.
Ualti naven dall'entschatta ei la Gievgia Grassa stada il punct culminont dil tscheiver per ils Vagabunds. Ils Vagabunds fan il tgau dil til da tscheiver e meinan tut las gruppas ed uniuns atras il vitg da Sedrun. Silsuenter ha ei num luvrar entochen ditg viaden ella damaun, seigi quei ella bar, ell'ustria ni en cuschina. Duront l'entira sera sunan entuorn 10 musicas da tscheiver e delecteschan aschia ils aspectaturs.


La Tuatschina nr. 25, 2003
Musica da tscheiver «lls Vagabunds»
Sco Vus haveis segir gia viu a caschun dall'avertura da tscheiver, havein nus, «Ils Vagabunds», cumprau novs vestgius da tscheiver. Il motiv impurtont per quella nov'investiziun ei il svilup da nossa musica da tscheiver. Da present astgein nus dumbrar 37 commembers/commembras activs/as.
En quei connex engraziein alla firma da baghegiar LORETZ SA per il sustegn finanzial appartenent la cumpra dils novs vestgius.
Per nus eis ei adina puspei in plascher da veser che la cultura giuvenila vegn respectada e sustenida.
Cordial engraziament era als ulteriurs sponsurs Giossi SA, Hotel Oberalp, Sedrun Pendicularas, Hendry SA, Banca Raiffeisen Tujetsch
Ils Vagabunds
 
Il tscheiver 2004 vegn pli e pli datier! Nus essan gia ussa cumpleinamein ellas preparativas. Aschia vulein nus animar tuts, en special las scolas e las uniuns, da gia ussa far patratgs pertuccont il til. Il til da Sedrun ei tochen dacheu adina staus in dils bials tils dalla Surselva. Era uonn vulein nus mantener quella biala tradiziun.
Prendi la peda dad embellir nies til!

Salids tscheivrils


La Tuatschina nr. 21, 2005
Giubileum da 20 onns «lls Vagabunds» Sedrun
Igl onn 1986 ein entgins Tuatschins semess ensemen ed han fundau la musica da tscheiver ils Vagabunds Sedrun.
Nus selegrein dad astgar festivar ensemen cun Vus ils 24 da fevrer 2006 a caschun da Gievgia Grassa nies remarcabel anniversari da 20 onns existenza!
Dapi la fundaziun dalla musica da tscheiver ei massa semidau, seigi quei lura instruments, melodias ni commembers. Ina caussa denton ei restada: Il tradiziunal til da tscheiver! Igl ei onn per onn in bi mirar co quella liunga siarp da mascas, musicas, carrs, affons e carschi, giuvens e vegls fa siu tur naven dalla staziun da Sedrun tochen ordadora il Drun e delectescha ils numerus aspectaturs dalla vallada sco era dils vitgs vischinonts.
Ils davos onns han deplorablamein pli e pli paucas uniuns e fatschentas priu part al til da tscheiver. Biaras uniuns e fatschentas cun lur bunas ideas da carrs colurai e decorai mauncan empau il di da Gievgia Grassa sper las bialas mascas dils affons da scola, scoletta e mupi, fatgas cun tutta breigia. Cunquei che nus havein uonn natalezi fagess ei a nus ton pli grond plascher da puspei astgar presentar al pievel in liung til cun massa novas e bunas ideas da mascas e carrs.
Ord quei motiv supplichein nus Vus tuts, singuls, uniuns e fatschentas: Prendi part al til da tscheiver e selegrei ensemen cun nus da nies anniversari da 20 onns! Nus duvrein Vies agid per crear danovamein in bi e nunemblideivel di da Gievgia Grassa. Era per Vus porscha il til ina schanza unica: La planisaziun, realisaziun e participaziun en in team promovan la motivaziun da mintga conluvrer/ra ni commember/a e rinforzan il sentiment da gruppa.
Bugen prendin nus encunter Vossas annunzias cul talun d'annunzia che suonda ella Tuatschina dils 10-02-2005.
Cordial engraziament gia ordavon! Sin stedia participaziun selegran 
Ils Vagabunds Sedrun 


La Tuatschina nr. 23, 2005
20 onns musica da tscheiver «lls Vagabunds»
Romeo Gamboni
Cura che sundel semess vid la lavur da scriver quei rapport, haiel gl'emprem studegiau tgei ch'jeu savess raquintar da mia carriera activa ella gugga. Sundel staus 16 onns activs - quei cun tgierp ed olma. Anectodas e fiastas ha ei duront quels onns dau sco sablun spella mar. Biaras historias las qualas ins munglass gl'emprem censurar. Aschia sundel sedecidius da far ina cuorta retrospectiva ord mia vesta.
Il tscheiver ei entraus en mia veta cura che frequentavel las scolas primaras.
All'entschatta dils onns 1980 saiel seregurdar che nus separticipavan als tils sco quei ch'igl ei oz aunc usit. Duront ils emprems onns era quei aunc senza guggas. Sco quei che saiel seregurdar fagevan las scolas superiuras enzatgei musica - plitost da quella da giats e fetg rudimentara. L'emprema gada cura ch'jeu hai viu ed udiu quella gruppa da tscheiver ch'era mascrada dad Arabers ni da perschuniers (cheu sundel buca segirs dalla successiun), haiel viu miu destin tscheivril avon mei. Jeu erel propi fascinaus. Enzatgei aschia level lura era far, cura ch'jeu sun in «grond». En scadin cass vesel aunc oz quella gruppa avon mei. Quei ei stau enzatgei ch'ei restau a mi.
La gugga «Ils Vagabunds» ei lura vegnida fundada per suenter la fasa dad Arabers e perschuniers, igl onn 1986.
Ord munconza da commembers eran nus giuvens per nies cletg era vegni dumandai, schebein nus veglien far part da quella gugga. Jeu seregordel aunc oz, tgei tensiun ch'ei era ell'aria cura che nus eran vegni ensemen per in pèr exercezis giul Drun ella anteriura garascha digl Alfred Monn. En cumparegliaziun cun ozildi, nua che las guggas exerciteschan gia naven digl october, era la fasa dad exercitar digl onn 1986/87 stada fetg cuorta. Quei veva denton tunschiu ed il repertuar consisteva ord tocs, ils quals jeu tituleschel cun ils tocs originals da tscheiver.
Naturalmein era quei stau per nus giuvens in grond gaudi da saver ira cun «ils gronds» a far tscheiver. Cunquei ch'jeu e mes collegas da mia annada essan lu pér vegni ord scola igl onn 1990, vevan nus halt mintgamai dad ira a casa la sera, cura ch'ei entscheveva a vegnir pli e pli legher. Aschia han ins munchentau biaras scenas legendaras da quels onns. Nus havein lura giu da prender suenter enqual fiasta naven dil mument che stuevan buca gia ira dallas 21.00 uras a casa. Quei havein lura era fatg!
Sch'ins dumandass mei, tgi ch'era da lezzas uras miu idol da tscheiver, stuess jeu buca studegiar ditg. Cun sia moda visiunara, cun sias ideas (per part halt era in tec stuornas), cun sia motivaziun da far e viver il tscheiver ei igl Alfred Monn staus il grond pionier da tscheiver. Suenter certas carplinas era el lura extraus suenter entgins onns dalla gugga. Era sche quei era lura forsa stada la megliera decisiun per il clima dalla gugga: Aschia da quellas persunalitads duvrass ei dapli da tscheiver.
Silsuenter ha lura il «Nani» surpriu il presidi e menau nus en ina nova «generaziun». Era sch'ei veva dau gronda midada da «persunal», era quei temps buca staus meins buns. Tochen igl onn 1992 haiel lura propi saviu cadenar senza pli grondas responsabladads. Quei cun la responsabladad ha lura midau igl onn 1992. Naven da lura sundel staus dirigent per siat onns. Quei cun il cadenar ei denton restaus. All'entschatta erel buca propi segirs sch'jeu vegni a saver far quei - cun 18 onns. Denton suenter cuort temps erel sevivius en en quella nova rolla detg flot. Quels siat onns ein lura la finfinala stai per mei ils megliers, absolutamein. Naturalmein ha ei buca adina mo dau rosas. Igl ei halt schon buca aschi sempel da menar ina muntanera tscheivrila saunamein e senza carplinas sur il temps da tscheiver, principalmein sch'il pastur ei era buca il pli sogn. Duront quels onns havein lura sper nies program regiunal usitau era visitau autras regiuns da tscheiver. Quei ha lura slargiau a nus in tec il horizont. Ina buna commembra da quei temps scheva adina, che quei seigi in fetg impurtont temps per emprender d'enconuscher in l'auter meglier, avon ch'il tscheiver en nossa regiun entscheivi. E con raschun ch'ella haveva mintgaga.
Il punct culminont per mei sco dirigent ei il tscheiver 1995 ad Uznach staus. Nus eran halt schon ina truppa da fiasta, senza dubi. Ina gruppa che haveva plascher dil tscheiver, denton prendeva buca adina tut aschi serius. Basta, giu Uznach eran sper nus mo aunc duas ulteriuras gruppas che havevan da sunar la sera en ina sala da fiasta. Sunar en sala ei la disciplina da retgs, la creme de la creme. Nus havevan dad ira sin tribuna duront il meglier temps.
Basta, cura ch'ils organisaturs han viu nus avon sala cuort avon nossa producziun han els giu gronds dubis. Ina/duas gervosas havevan ins halt schon giu. Ed opticamein eran nus matei era buca pli aschi frestgs sin parvenda. Ils responsabels han lura bunamein fatg in priedi da morala. Els tertgavan che nus vegnien bunamein buca da sunar pli. Quei ch'ei suandau, ei lura iu ella historia dall'uniun sco ina dallas meglieras producziuns. Jeu seregordel aunc che tuts eran sin las meisas e l'atmosfera da sunar era bombastica. La finfinala •laschavan la glieud bunamein buca ira nus pli dalla tribuna. Quei ei stau enzatgei nundetg impressiunont. Aschia sto ina gruppa da rock sesentir, cura ch'ella ha da concertar el Hallenstadion giu Turitg avon mellis aspectaturs.
Il job sco dirigent haiel adina fatg cun grond plascher. Duront il tscheiver era ei denton biaras gadas ualti stuffi dad adina stuer siglir suenter als commembers, aschia che sundel lura seretratgs da miu post igl onn 1999 per lura aunc sunar activamein, cun dus onns interrupziun, tochen igl onn 2005. Era sch'jeu haiel era sunau fetg bugen, sche ha il cor tuttina battiu aunc pli fetg per il tscheiver duront ils siat onns sco dirigent. Tochen il davos haiel fatg fetg bugen tscheiver. Ed era sch'ei curdava naven onn per onn collegas pli datier da mei, sche ein adina nova buna glieud vegnida vidlunder. Igl ei fascinont, cun conta glieud jeu hai giu da far duront quels 16 onns ella gugga.
Per mei eis ei adina stau impurtont dad esser activamein engaschaus, aschiditg ch'ei fa plascher. Jeu vess buca studegiau ina secunda dad extrar dall'uniun sch'jeu fuss buca adina staus vidlunder cun tgierp ed olma. Il plascher vid il far musica e vid il viver il tscheiver ei per mei il pli impurtont. Il secund factur che ha adina animau da far tscheiver, era la glieud che mava a tscheiver. Originals da tuttas generaziuns cun grond plascher vid il tscheiver cun tut quei che s'auda vidlunder che han contribuiu mintgin sin sia moda al success da biars onns tscheiver. Ed exactamein quei ei enzatgei che ha schau suenter tenor miu manegiar grondamein ils davos onns. Jeu sperel che quei semidi e la glieud, buca «mo» ils giuvens, mondien era puspei a tscheiver.
Sco davos s'auda ei a mi da giavischar als «Vagabunds» mo il meglier, in bi onn da giubileum, vinavon bia plascher e motivaziun. Jeu less engraziar grondamein alla uniun per quels grondius ed intensivs onns ch'jeu haiel astgau passentar cun ella.
Viva il tscheiver, viva «Ils Vagabunds»

 

La Tuatschina nr. 23, 2005
20 onns musica da tscheiver «lls Vagabunds»
Ignazi Monn
L'emprema mondura
La musica da tscheiver «ils Vagabunds» exista gia dapi 20 onns. Musica da tscheiver en Tujetsch dat ei gia entgins onns avon. In per iniziants han giu l'idea da far in tec musica da tscheiver. Cun in zeiver da stuors fabricaus ensemen cun fildiroms etc. uviarchels da cazzettas havein nus entschiet a far musica e quei segir treis onns.
Silsuenter essan nus stai dil meini da fundar ina endretga musica da tscheiver e quei cunzun per far il til. Mo era las seras ellas ustrias havein nus sunau stediamein. Suenter dus onns musica, ina gada sco perschuniers e l'autra gada sco Arabers havein nus decidiu da fundar ina uniun da musica da tscheiver. «lls Vagabunds» duei ella senumnar.
Mo gia suenter la fundaziun entscheivan ils emprems problems. Tgei mondura lein trer en? Daners da cumprar havein nus nuot, mo enzatgei sto neu.
Suenter liunga ponderaziun essan nus sedecidi da cumprar sacs da caffè e lu schar construir ina mondura da quels. Per trer en in per daners essan nus sedecidi da schar far medaglias. Aschia essan nus vegni tier nossa emprema mondura dils Vagabunds. Treis onns havein nus duvrau quella.
In eveniment special (anecdota) partenent mondura da sacs
Nossa mondura da sacs ei secumprovada detg stupent, entochen tier in til da tscheiver a Mustér. Duront il til ha ei suflau e draccau. Era nossas monduras han pitiu giudlunder e vegnidas tut bletschas. Pli schetgas ch'ellas vegnevan e pli fetg ch'ei tuffavan. Nus e cunzun la glieud che stuevan star entuorn nus pigliavan bunamein la daguota.
Mo nus havein buca schau muentar, havein sunau e cantau e fatg ina detga fiasta entochen baul la damaun e per il rest dil tscheiver havein nus tuttina duvrau vinavon nossa mondura. Igl onn sissura havein nus stuiu cumprar ina nova. Ella haveva pitiu ualti fetg la plievgia.
Igl ei tuttina stau ina super mondura.


La Tuatschina nr. 23, 2005
20 onns musica da tscheiver «lls Vagabunds»
Tee alias Robert Beer
Ina historia dil tscheiver
Tgei savessel raquintar ord il temps da mia «carriera» activa ella musica da tscheiver? Quei ei gnanc aschi lev, pertgei ch'ei dess veramein enqual caussa da raquintar:
- Forsa dad in da nos viadis ella Bassa, savess vegnir in tec persunal per enqualin.
- Ni eventual dallas radunonzas generalas, che anflavan mai ina fin? Gliez tress quei artechel bia memia fetg ella liunga.
- Da vestgius da tscheiver? Forsa quels da stria, dils quals ins anflava tochen aunc ditg suenter il tscheiver pil vitg entuorn ....
- Dil di sin pista, atras stempraus da neiv nua ch'ils instruments da stuors schelavan en?
- Enqual caussa dess ei era da raquintar dils exercezis. Tgei nauschas egliadas che tuccavan ins ed adina puspei priedis sur da disciplina dil dirigent! Lessel buca purtar cheu suenter caussas.
Vus vesis, igl ei nuota aschi sempel. Mo suenter ditg studegiar suenter, lessel raquintar dad ina anectoda pli speciala che muossa, tgei dinamica che sa nescher per ina «buna» caussa. Per buca numnar nums lessel duvrar cheu ils surnums!
Nus scrivin il 20avel tschentaner, jeu schess entuorn igl onn 1992. In unviern da grondas ferdaglias. Nus eran sin via egl «exteriur» cun il pensum da sunar duront il til da tscheiver e la sera divertir il pievel da Mustér cun lur hosps. Suenter in til, che haveva bunamein mai fin, havein la sera scurlau, cun la davosa energia, in pér tocs ord nos instruments. Finalmein astgavan era nus seruassar e guder la sera. En nossa runda eran commembers sco il Pier, Buliu, Pini ed il Brüno (Seregordel nuota propi vida tuts. Perdunei sche haiel emblidau enzatgi.). Havein discutau e politicau tochen ditg ella notg. Tuttenina essan nus vegni pertscharts, che duront che nus eran leu el cauld, piteschan ordadora milliuns da «fossilias» la ferdaglia...
E da quella tard'ura ei naschius in moviment per il salvament dallas fossilias. Cun banderola ni sco nus schevan «baclini» essan tratgs atras la sala tochen ch'il sulegl cuchegiava. Cul tren anavos a Sedrun havein lu continuau nossa missiun. Zacu essan lu setschentai si Cungieri. Per quels da vus che pon aunc seregurdar, da gliez temps existeva ina sutgera si leu. Mo da quella havein mo saviu far diever per il viadi ensi. Arrivai si Cungieri ha l'aura midau ed ei ha entschiet a cuflar. Sulet vestgi cun la mondura da tscheiver ed il «baclini» essan turnai anavos ella civilisaziun. Tochen alla fin da quei tscheiver essan stai fideivels da nossa missiun.
Jeu sun pertscharts, che nus havein segir buca muentau bia sin quei mund cun nossa iniziativa. Mo nos cors vegnan adina a dar in tec pli spert, cu nus seregurdein da quei temps.
En quei senn: «Salvei las fossilias!» 
PS: Encuretg vegn il «baclini», ch'ei vegnius numnaus en quei text. Suandontas marcas ein enconuschentas: Colur teoretica: alv, colur effectiva: ualti tuts tuns da colurs enconuschents; scret: en tgietschen, text: emblidau, grondezia: aschi grond sc'in «baclini» ei, fried: buca per mintga nas, pusseivels dievers dil relict: ideal sco cozza da meisa...
Per il anflader dil «baclini» spetga ina anfladira ella summa da 4 fossilias!


La Tuatschina nr. 2, 2006
20 onns musica da tscheiver «lls Vagabunds»
Miriam Cavegn, Sabrina Hendry
Grrrrrr .... Grrrrrr .... Grrrrr .... Igl ei las otg. Uras da levar. Suenter ina liunga e hilarica sera buca gest ils pli bials muments. Sco responsablas pil smincar ha ei num desister sin durmir ina mes'ura pli ditg. En quella mes'ura s'auda ei da pinar tier las pistolas (buca quellas da sittar), mischedar colurs, mira ch'il cumpressur funcziuneschi, studegiar ora tgei musters prender ord nies grond sortiment. Quei sortiment vegn rimnaus duront igl onn ora. Nus rimnein ideas ord igl internet, ord cudischs, ni dein era in'egliada sin la sminca dallas autras guggas. Ei vegn malegiau e midau giu tochen ch'igl ei «perfect» (suenter nos gusts). Allura vegnan ils musters malegiai sin «tetrapak» e tagliai ora.
Mes'ura pli tard, pinau tier tut, denton negins objects per colurar (manegiau ein cheu ils commembers). Plaun a plaun entran fatschas staunclas, miez coluradas ed entginas pli u meins frestgas. Sco emprem vegn la colur da funs sprizzada si. Gia cheu vegn fiers nauschas egliadas sin las responsablas. U che la colur ei memia freida, la sprezza tschentada en memia ferm, endretg ei nuot.
Denton cul temps s'endisan ins. Cunquei che buca tuts commembers ein gia arrivai, stuein nus plaunet midar colur. Ei vegn numnadamein colurau cun pliras colurs e sch'ins spitgass tochen tuts commembers fussen colurai cun la colur da funs, fuss il til gia finius. Aschia midein enteifer quellas 2-3 uras enqualga colur. Zatgei ei aunc da menziunar, tochen dacheu era mintga commember smincaus sil til.
Il pli divertent vid nossa lavur ei da contemplar las differentas grimassas ch'ils commembers tilan duront ch'els vegnan colurai. Ed il pli pretensius ei dad ademplir ils specials giavischs da nies dirigent da Bugnei. Ussa saveis era daco ch'el ei adina smincaus auters ch'il rest. Aschia eis ei vegniu empau tier ina disa che plirs commembers han lur giavischs specials. E nus enconuschin plaunet ils giavischs individuals. Gest quei fa era speciala nossa gugga. Ils Vagabunds ein enconuschents per lur originalitad. Seigi ei cul smincar, culs assesoirs, culla musica ni era cun la show sin tribuna.
Da Gievgia Grassa haveis Vus era la pusseivladad da schar smincar vus il suentermiezdi en halla da scola. Vegni e mirei tgei quei vul dir schar colurar la fatscha. Giavischs specials empruein d'ademplir
A tuts Vagabunds, fanatichers da tscheiver, lecturs dalla Tuatschina, giavischein nus in bi e legreivel tscheiver 2006. Fuss bi da seveser cun in ni l'auter a caschun da nies giubileum da 20 onns.


La Tuatschina nr. 3, 2006
Gievgia Grassa, ils 23 da fevrer 2006
Fiasta da 20 onns
Las davosas jamnas haveis Vus saviu leger ed endriescher bia dils Vagabunds.
Nossa seria ella Tuatschina va oz denton a fin. La Gievgia Grassa ed aschia era nossa fiasta da 20 onns vegnan pli e pli datier. Tgei ei lu aschi special vid la fiasta da 20 onns? Daco renda ei da vegnir e sedivertir da Gievgia Grassa? Tgei ei niev?
Cunquei ch'il tscheiver tuatschin ei ils davos onns ius anavos ualti fetg, havein nus studegiau ditg e bein tgei mesiras prender en egl per midar quella situaziun. Gl'emprem pass ei staus quel che nus havein tschintschau bia cun ils indigens per saver endriescher tgei che stuess vegnir midau. Da biaras varts havein nus survegniu la critica che la sera da tscheiver seigi drizzada ora memia fetg sin la giuventetgna. Il secund punct decisiv seigi la circumstanzia ch'ei detti duas seras da tscheiver ella Val Tujetsch. Per l'ina nossa Gievgia Grassa e per l'autra la sera dil Bagat dalla sonda. Biars han menziunau ch'ei mondien u alla sera dalla Gievgia Grassa ni alla sera dil Bagat, denton duas gadas seigi damemia.
Las novaziuns dalla Gievgia Grassa
Sco entgins da Vus han segiramein gia udiu, ha il comité Bagat decidiu da far in paus cun l'organisaziun dalla sera dalla sonda. Aschia dat ei sulettamein mo pli ina sera da tscheiver ella val.
Per nus eis ei ussa aunc stau bia pli impurtont dad offerir a tuts - seigi quei giuven ni vegl - ina emperneivla e legra fiasta. Quei ha naturalmein era procurau per entginas midadas. La sera da recreaziun sin sala entscheiva uonn gia allas 20.30 uras cun la musica da sault da «Happy Hans». Sulettamein tschun musicas da tscheiver vegnan a divertir ils aspectaturs. Niev ei era che nus organisein ina premiaziun da mascras. Ina giuria da treis persunas vegn sco emprem ad eleger las treis pli bialas mascras tenor certs criteris sco originalitad, bellezia ed auter. Silsuenter vegn il victur eligius entras il publicum. Quella mascra che survegn il pli grond applaus gudogna. Ei dat bials premis da gudignar. Per tuts mascrai e commembers passivs (mussar la carta da passivs) dat ei in bon per nies drink da giubileum. Da mesanotg vegnin nus, ils Vagabunds, a dar nies concert da giubileum. Era cheu spetga ina pintga surpresa sin Vus.
Il til da tscheiver
Naturalmein consista la Gievgia Grassa buca mo ord la sera da sault. Il til da tscheiver da Tujetsch s'auda tier in dils bials tils ella Surselva. Denton ei era quel sesminuius ils davos onns. Aschia havein nus scret a mintga fatschenta e mintg'uniun ina brev da motivaziun.
Gia oz savein nus annunziar che buca mo las scolas cun lur bellezia mascras e musicas da tscheiver vegnan a sepresentar al til, mobein era entginas gruppas da carschi. Aschia renda ei segiramein da vegnir e contemplar il til da tscheiver, il qual entscheiva allas 13.30 uras. Silsuenter ha il suentermiezdi da divertiment per grond e pign liug sin sala da scola. En tut vegnan cheu siat musicas da tscheiver a presentar lur vast program da musica. Ella davosa Tuatschina havein nus rapportau da nies sistem da colurar nossas fatschas. Il suentermiezdi dalla Gievgia Grassa han tut ils interessents, pign e grond, la pusseivladad da schar colurar lur fatschas sin sala da scola. Ei fagess a nus grond plascher da saver smincar Vus.
Vus vesis, ei dat entira massa novaziuns da Gievgia Grassa ed ina viseta renda segir. Nus selegrein gia oz dad astgar beneventar Vus, caras lecturas e lecturs, a nossa fiasta da giubileum.
In grond viva sil tscheiver tuatschin
Cordial engraziament
Nus vulein buca tralaschar dad engraziar a tut quels che procuran che nus astgein passentar ina nunemblideivla fiasta da 20 onns. Sco emprem engraziein nus grondamein al pedel Albert Vögtli per la fetg buna collaboraziun duront gl'entir onn. Vinavon vulein nus era engraziar fermamein allas scolastas ed als scolasts, sco era a tuttas scolaras e tuts scolars ed auters participonts per las bialas mascras che embelleschan onn per onn nies til. Sco davos vulein nus engraziar da tut cor a nos sponsurs e commembers passivs per lur sustegn finanzial. Senza quel fuss ei buca pusseivel dad organisar nossa fiasta da giubileum.
Grond engraziament!
Sche Vus vuleis aunc endriescher pli bia da nus e contemplar entginas fotos dil tscheiver, lu saveis far quei sut: www.vagabunds.ch 

 

La Tuatschina nr. 4, 2007
Emanzipaziun e treis tschinellas cun in nas ault
Historias ord igl intern d'ina musica da tscheiver
D'in commember dils Vagabunds
Suenter in liung temps cun biaras emprovas ha il tscheiver finalmein entschiet. Nus havein gia sunau en treis loghens e giu in bi temps ensemen. Denton ha nossa unitad survegniu in per sfendaglias enteifer las davosas duas jamnas: 
Treis commembers, duas tschinellas ed ina «stifta tschinella», han procurau per enqual malruasseivladad. Ord motivs nundeclarabels ein quels treis dil meini, ch'els vegnien buca honorai avunda entras il rest dalla musica. Aschia ein els semess sin via tier autras musicas ed han schau far offertas, cun las qualas els lessen sfurzar in alzament da lur atgna paga. Nus Vagabunds schein denton nuota irritar da talas acziuns ed essan da nossa vart vidlunder dad encurir novs tschinellists. Tgi che vess interess da s'annunziar tier nus. Engaschi naven dad immediat.
Tuppamein ha quei exempel fatg scola. Mo quellaga ga ha ina gruppa cun pli bia influenza che quellas stoda tschinellas fatg encunter al rest: nossas femnas. Ellas ein s'emanzipadas e pretendan dapli dretgs. Il punct culminont ei staus la sonda. En ina acziun da notg han ellas creau in niev logo per ils Vagabunds e pretendan ussa era da midar il num «Ils Vagabunds» en «Las Vagabundas» Tgei garmaschia!
Pli bia sur da nossas carplinas (secapescha mo da legher) saveis Vus leger en nies cudisch da visetas sin www.vagabunds.ch.
Leu saveis Vus era mirar, con ch'in tschinellist fadigia tier autras musicas da tscheiver.
PS Ord tema da repressalias davart dallas femnas Vagabundas ni dallas tschinellas vegn il num digl autur da quei text buca numllaus.

Tscheiver 2006/07 ils Vagabunds
Historias davos las culissas, impressiuns, decisiuns, maletgs e cumplicaziuns, incl. risposta sigl artechel «emancipaziun e treis tschinellas cun in nas ault»
1. part
Il tscheiver 2007 ei alla fin. Era pils «Vagabunds». Per cumpletar e dar risposta al text ch'ei cumparius ella davosa Tuatschina d'in commember dils Vagaunds, il num digl autur vegnel el decuors dil text aunc a numnar, vegnel a prender in sguard anavos all'entschatta entochen alla fin d'in nunemblideivel tscheiver che resta segir a mintgin en buna memoria. Per ch 'ei vegni denton in tec pli interessant pils lecturs, vi jeu buca tralaschar e raquintar a Vus, preziai Tuatschins, tgei ch'ei propi passau davos las culissas els differents loghens da tscheiver e quei era commentar cun empau fotas pli legras...
11-11. In'entschatta cun consequenzas ...
Il tscheiver 2006/07 ha pils «Vagabunds» per propi entschiet ils 11-11-2006. La renomada e tradiziunala entschatta dil tscheiver a Sedrun. In'entschatta cun consequenzas...! La sonda allas 11:11 uras han ils Rambus embelliu l'entschatta dil tscheiver cun enqual producziun. Pli tard han lu era ils Vagabunds dau lur producziuns. Mo tgei ei schabegiau suenter? El temps hber, il suntermiezdi entochen la sera? Leu nua ch'ils aspectaturs han buca la pusseivladad da veser ed udir tut, schinumnau davos las culissas! Bugen vi jeu dar cheu sclariment: Pli u meins schabegia ei buca schi bia, ei vegn paterlau in tec sur da «Gott und die Welt». Tier quei vegn ei aunc buiu ina, duas gervosas. Quei ch'ei era vegniu fatg uonn! Mo uonn ha enqual vagabund giu l'idea d'inventar in text, in tec in pli «hanau». Dil cuntegn dil text, il qual ei ironics e setracta sur digl «ischi da Trun», vi jeu buca ir en detagl. In cuort extract ord il cuntegn vi jeu tuttina buca retener e publicar cheu:
Project «Ischi» scret dils «Vagabunds Sedrun» ils 11-11-2006 ord il cudischet: Das Buch Projekt «Ischi»
Anna 0020 ils antenats da Trun on celebrau, in ischi ani planisau.
Cun l'idea d'enqual bratsch, 
ani plantau in brav ischi el tratsch.
In ischi plein splendur,
pils da Trun, - o tgei honur! 
eav.
In text cun consequenzas. Mo daco? La risposta retscheveis Vus el decuors dil leger. Essas spannegiai? En mintga cass han ils iniziants dil text duvrau enqual ura - gie igl entir suentermiezdi - per inventar quei legher e zun interessant text. Dil reminent essan nus stai fetg cuntents cul text. Mo co han ils da Trun reagau?
Cuntinuaziun suonda...
Tscheiver Degen
Il cassier fuss staus happy.
Gl'emprem grond tscheiver ei lu staus enta Degen. Degen ei ella Lumnezia! Aschia che stuevan schon baul seradunar cul tren viers Lumnezia. Gie, las producziuns ein - sco nies dirigent Pieder Hendry ha menziunau - stadas grondiusas. Quei che segir era mintgin da Vus sa s'imaginar. Mo era cheu eis ei lubiu da sedumandar: Tgei ei schabegiau duront ir cun tren sco era avon e suenter las producziuns? Naturalmein han ils iniziants dil text buca tralaschau da far copias, aschia ch'igl ei stau fetg divertent da suenter biabein 2 meins puspei udir inagada quel el tren viers Degen. Cun legras discussiuns e cantems essan lu anävai a Degen.
Setschentai essan en ina pintga halla cun bia glieud. Suenter quei stentus viadi havein naturalmein giu seit ed aschia essan seradurtai viers la cassa, nua ch'ei ha dau bons per da beiber entochen frs. 50.00. Las cassas eran propi occupadas cun duas bialas giuvnas dalla Lunmezia, las qualas ils Tuatschins hart naturalmein enconuschiu. Profundas discussiuns ein vegnidas menadas! Aschia ha in commember priu la caschun e tschappau in pugn plein bons. Giebein bons da frs. 50.00, ca. 200-300 dils quals ils Tuatschins han buca schau irretar da quei schabetg e paterlau vinavon cun las duas cassieras, las qualas han sefatg en da tut quei nuot.
Nies cassier Toni Giossi ei staus fetg surstaus, denton buca reteniu da midar ils bons en daners. Quei che vess influenzau nossa cassa considerabel! Nossa buna cunscienzia ha denton buca schau tier quei, aschia che havein turnau allas cassieras tut ils bons. Cun fetg grond levgiament han las duas giuvnas priu encunter nos bons. E nus, sco gia scret sura, cun satisfacziun havein dau ina producziun sco aunc mai. E nies cassier? Era lez ha posaunau sin tribuna quei che mava.
Quei fuss stau l'emprema part. Jeu sperel che haveies giu empau legras minutas duront leger. Dapli historias davos las culissas ella proxima Tuatschina culs suandonts temas:
- Guggatreff 2007 Trun sereiscuda...
- Tscheiver Medelin  Las «tschinellas» - cun dapli pussonza? 
- Tscheiver Trun Rebelliun dallas «Vagabundas»
Salids tscheivrils 
René, la tschinella

 

Tscheiver 2006/07 ils Vagabunds
René Epp
Historias davos las culissas, impressiuns, decisiuns, maletgs e cumplicaziuns incl. risposta sigl artechel «emancipaziun e treis tschinellas cun in nas ault»
2. part
Davos las culissas dils Vagabunds. Era en questa Tuatschina. Ell'emprema part eis ei setractau pli u meins dall'entschatta dil tscheiver, dil text «Project Ischi », dil cassier che ha giu in bien cor e schiglioc aunc empau legras scenas ord la veta dalla gugga «Ils Vagabunds»... En questa Tuatschina, preziai lecturs, vi jeu buca tralaschar da raquintar a Vus co ils da Trun han reagau sil «text Ischi», co las tschinellas han survegniu dapli pussonza e co la rebelliun dallas Vagabundas ha priu siu decuors...
Emprema part, cuorta revista
In'entschatta cun consequenzas ei stau igl emprem tetel. Cheu ina cuorta resumaziun dil pli reminent: Enqual commember dils Vagabunds ha inventau in text humoristic ed ironic sur dil «Project Ischi». En mtta amicezia culs da Trun, mo quei text ei en mt ils graus gartegiaus als Vagabunds! Co la reacziun dils da Trun ei curdada, saveis Vus leger el decuors da quei text. Il secund tetel ei stau «tscheiver Degen». Il cassier fuss staus happy, resumau en ina construcziun. Grazia al cassier per la turnada dils bons ella valeta da rodund frs. 15'000.00 san ils commembers dils Vagabunds puspei durmir senza haver schliata cunscienzia viers ils organisaturs dil tscheiver a Degen... Merci Toni! Pli bia detagls ella davosa Tuatschina.
Mo ussa vi jeu buca pli scriver dil passau, mobein mirar anavon ella secunda part culs suandonts temas.
Guggatreff 2007 Trun seriscuda
Il tradizinal Guggatreff 2007 sut il slogan «Trun seriscuda». Il Guggatreff ei schon pliras gadas vegnius organisaus sillas pistas dallas pendicularas Sedrun. Sco mintg' onn ston las differentas guggas traversar las pistas cun lur instruments per sunar ellas differentas ustrias. La ruta dils Vagabunds ei stada fetg cuntenteivla, aschia ch'els han mo stuiu sunar giu Diei, si Milez ed ell'ustria Planatsch. Mo ei quei veramein stau il pli interessant, saver discuorer in tec sur dalla routa dils Vagabunds. Na! Quei ch'ei schabegiau davos las culissas quei di sin pista ei stau da gronda impurtonza! Mo sco emprem ina cuort'impres-siun dil bellezia di sillas pistas da Sedrun:
Ha ei dau neiv a Sedrun?
Mo ussa tiegl interessant... Ils iniziants dil «Project Ischi» han buca tralaschau dad era far cheu empau copias dil text! Cun consequenzas... Nies bien dirigent Pieder Hendry alias «Uspuff» ei staus dil meini ch'ils da Trun duessen era haver in sguard sin quei pupi. Aschia eis el semess suenter che essan stai eil' ustria Planatsch viers in da Trun. Igl ei buca mo stau in da Trun, na igl ei stau il president dalla gugga Las Lieurs. Cunquei che nies «Uspuff» ha giu ualti grondas preschas ha el buca mo mussau il text al president, el ha schizun surdau il qual ad el! Suenter ch'in auter commember da Trun ha dumandau in Vagabund per agid e lez ha snegau eis ei vegniu tier l'explosiun.
Cheu ei tut aunc stau en uorden. Seniester in da Trun, dretg duas Vagabundas. Las «Lieurs» han effectiv discussiunau da rudien sur dalla suandonta decisiun, ch'ei denton buca aunc stada definitiva: La ponderaziun ei stada d'envidar ora ils Vagaunds dil til da tschel, er a Trun.
Ina provisorica decisiun ch'ils da Trun han communicau a nus la sera duront far fiasta. Nus eran naturalmein fetg surstai da quei relativ dir pass e havein aschia naturalmein stuiu prender si contact cun els per discussiunar quella nunacceptabla decisiun en tutta seriusadad. Tgei ch'ei propi vegniu discussiunau e tgei decisiun ch'ei vegnida prida vegnis Vus a saver leger ella proxima Tuatschiha.
Tscheiver medelin
Las «tschinellas» cun dapli pussonza?
Il tscheiver a Medel ei adina in dils megliers. Uonn en special! Ils 4 motivs? Primo: Datier da Tujetsch. Secundo: Ina pintga halla decorada. Terzo. Ina massa glieud, e quarto: Las tschinellas. Gie bein, las tschinellas han dau il punct sigl i dil tscheiver medelin! Avon che nus seradunein mintgamai enta Medel vegnan tut ils commembers ensemen per absolver in cuort trenament communabel da gugga e per dar si colur lur fatschas. Silsuenter va ei liber. Tuttas e tuts selegran per seradunar aschi spert sco pusseivel enta Medel! Aschia era uonn! Mo uonn el bus viers Medel ei schabegiau enzatgei ch'ei ha aunc mai dau ella historia dils Vagabunds. Als dus tschinellists ha ei buca pli plaschiu ella gugga. Cunzun las persunas cun pussonza han dau silla gnarva ad els. Per numnar ils nums: Il dirigent, il cassier, il president ed empau era la «stifta» dallas tschinellas.
E tgei fan ins en aschia ina situaziun? Naturalmein, ir en opposiziun! Exact quei han ils dus tschinellists fatgs. El bus ei l'emprema attacca vegnida lantschada.
Pigl artechel «Tscheiver Trun, rebelliun dallas Vagabundas» ha il temps deplorablamein buca aunc tunschiu, mo era la curascha ei buca propi aunc stada cheu da scriver in andant text che plai era allas Vagabundas! Denter auter retschevis Vus era ella proxima Tuatschina la decisiun dils da Trun, la quala ei era vegnida prida al tscheiver Medelin.
Aschia fuss quei stau la secunda part Jeu sperel che hagies era giu cheu empau legras minutas duront leger. Dapli historias davos las culissas ella proxima Tuatschina culs suandonts temas:
- (2) Tscheiver Medelin   Vagabunds al til da Trun, gie ni na? 
- Tscheiver Trun  Rebelliun dallas Vagabundas   
- La risposta sigl artechel    Emanzipaziun e treis tschinellas cun in nas ault
Salids tscheivrils 
René, la tschinella

 

Tscheiver 2006/07 ils Vagabunds
René Epp
Historias davos las culissas, impressiuns, decisiuns, maletgs e cumplicaziuns incl. risposta sigl artechel «emancipaziun e treis tschinellas cun in nas ault»
3. part
Davos las culissas dils Vagabunds. La tiarza... En questa Tuatschina, preziai lecturs, vi jeu aunc inagada resumar e ventscher la «triologia» dil cumbat denter Trun e Sedrun, mirar sche l'opposiziun dallas tschinellas ha purtau fretg e co la rebelliun dallas Vagabundas ha entschiet. Buca munchentar astga naturalmein la risposta sigl artechel ch'ei staus publicaus avon entginas jamnas. En quei senn... Bien divertiment.
Revista dil passau, cuorta resumaziun Trun «triologia» 1-3
1. scena: Enqual Vagabund ha giu inventau in verset empau hanau, mo fetg humoristic ed ironic sur dils da Trun cul num: «Project Ischi». Cun consequenzas.
2. scena: Las «Lieurs» ein serescudi e priu ina decisiun provisorica d'envidar ora ils Vagabunds dil til da tscheiver Trun.
3. scena: Tscheiver medelin, Vagabunds al til da Trun; gie ni na?
Sco gia scret ella davosa Tuatschina havein stuiu prender si contact cun ils da Trun per saver discussiunar en tutta fuorma da quella zun dira e nunacceptabla decisiun.
Tscheiver Medelin
Davos las culissas! Suenter ina buna tscheina en ina dallas numerusas ustrias ch'ei dat enta Medel essan aunc stai in mumenet per sedivertir e haver legher in cun l'auter. Mo deplorablamein mo da cuort temps. Daco? Giebein, las «Lieurs» ein arrivadas ella medema ustria! Cun egls gits havein nus mirau sils da Trun sco sch'ei havessen si corns. Mo in da nus ha giu la curascha da semover tiels da Trun per discussiunar sur dalla problematica numnada. Temps a temps han lu era auters Vagabunds alzau lur peis per sediscussiunar e prender revista sur dil passau. Naturalmein ch'ei era gia tard la sera, aschia ch'igl ei plitost stau in tec ina discussiun hilarica. Mo ina discussiun cun in «happy-end». Nus havein puspei saviu mirar els egls in a l'auter e rir da tut cor sur dil schabegiau! Gie buiu e paterlau havein lu aunc ditg e liung, schizun legiu ensemen il verset «Project Ischi» havein il davos. Sun ualti fetg spanegiaus tgei ch'ei schabegial'auter onn, cura ch'ei ha forsa num: Dat ei consequenzas per las «Lieurs»?
PS Secapescha ei quei text mo per divertiment e da legher. Ils da Sedrun han pli u meins adina giu bien cun ils da Trun! A propos, havein naturalmein astgau prender part al til da Trun.
Tscheiver Trun, rebelliun dallas Vagabundas
Tscheiver Trun ei adina in tscheiver nua ch'ei marscha fetg bia! La damaun vegn colurau la fatscha e silsuenter vegn curriu sil buffet per aunc beiber enzatgei pauc, avon che serender cul tren viers Trun. Arrivai a Trun stuevan prender en nossa posiziun el til da tscheiver - engrazia Trun. Il bia essan adina d'anflar davostier enzanua. Il til entscheiva e cunquei eran las historias davos las culissas. Uonn giu Trun en  soecial! Las Vagabundas aulzav lur vusch. Dapertut ein ellas stadas presentas cun lur segn «Vagabundas», quei che la duas fotos muossan claramein! Las damas dalla gugga «ils Vagabunds» entscheivan a seriscuder. Mo daco? In dils motivs eisegir l'opposiziun dallas «tschinellas»! In secund ei da haver dapli dretgs ella gugga! Las «Vagabundas» han vuliu dapli pussonza, mo era las «Tschinellas». Il mument denton han aunc adina nies actual president, nies «uspuff» ed il cassier giu da dir tgei che marscha. La damonda ei mo pli: Con ditg aunc? Tgi ei il victur da quei cumbat. Tgi ha pli bia influenza? Las Vagabundas, las Tschinellas, ni tuttina l'actuala suprastonza? La rebelliun ha entschiet e la risposta retscheveis Vus ella proxima Tuatschina...
La sera essan lu aunc stai ditg e liung a tscheina. Ils auters schinunmai «freaks» da tscheiver sco era las guggas han schon gudiu lur tscheiver ella gronda halla da Trun. Quei denton mo entochen ch'ils Vagabunds ein vegni, ni silmeins dus dils «Vagabunds». Las suandontas duas persunas han schon fatg empau tema al publicum giu Trun.
Tard la notg essan lu carrai cul bus da notg viers Sedrun. Igl ei stau ina fetg legra e zun interessanta sera. Il rest dils «Vagabunds» - ils biars - ein lu pér arrivai la damaun cul tren si Sedrun. Quei ch'ei normal pil tscheiver da Trun. Enqualin ein forsa aunc ussa d'entupar el buffet.
La risposta sigl artechel «emanzipaziun e treis Tschinellas cun in nas ault»
Propi entschiet ha tut cun quei artechel ch'ei vegnius publicaus ella Tuatschina avon in per jamnas. Las historias davos las culissas ein en sesez nunimpurtontas. Las suandonta risposta dallas «Tschinellas» duess denton provocar enzatgei pli grond. In schinnumnau tiaratriembel.
Cheu la risposta
Preziai tuts, preziau commember dils Vagabunds
Il tscheiver ei finalmein alla fin! Nus havein effectiv giu in bi e legher temps da tscheiver ensemen. «Las sfendaglias en noss'unitad che ti numnas han gia giu entschiet naven dall'entschatta dil tscheiver 2006/07. Ti scrivas che treis commembers (Tschinellas) han procurau per empau malruasseivladad ord motivs da memia pauca honoraziun.
Gie preziau commember, quei ei aschia! Mintga trenament, mintga til, mintga tscheiver havein nus dau tut, essan semess en per la gugga cun tutta forza. E tgei survegnin nus? Nuot! Ni paga ni engraziaments»
Aschia eis ei stau uras da trer en offertas d'autras guggas! Mo era quei ha buca muentau Vus d'alzar la paga ni silmeins inagada engraziar a nus cun schenghegiar in viadi ni silmeins ina !buna tscheina. Schabegiau ei nuot! i Igl ei era aschia che Vus haveis encuretg novs tschinellists, mo deplorablamein senza success. Quei per nies plascher!
Nua che nus savein dar raschun a ti ei che quei exempel ha fatg scola. Nossas femnas ein semessas ella rebelliun encunter tei e tes collegas. Mo quei cun tutta raschun! Sch'ellas han denton dapli influenza che las «Tschinellas», •gliez dubetel jeu!
In niev logo cul num «Vagabundas» ei naschius. In logo che nus havessen mai astgau publicar! Mo ussa eis ei memia tard.
Dapli dretgs per las femnas? Tgei? Sco emprem inagada, preziau commember, fai aschi bien e mira cun tes collegas che las tschinellas vegnan honoradas cunvegnentamein.
Nossas pretensiuns ein las suandontas: 
- ina tscheina en mintga liug da tscheiver 
- in sitg per mintga trenament 
- in viadi per onn
Sche nus vegnin a s'accordar als puncts sura numnai sche vegnin nus eventualmein a desister dall'opposiziun. Sche quei ei denton buca il cass, sche stuein nus trer las consequenzas necessarias!
E per vus «Vagabundas» vala il suandont: Il meglier ei sche vus ressigneis e deis raschun allas «Tschinellas». Sche cuntrari vegnis era vus ad emprender d'enconuscher nus.
Spitgein bugen vossas rispostas.
Las Tschinellas
PS: Sco gia scret ell'emprema Tuatschina vi jeu cheu ed uss bugen menziunar a Vus, preziai lectus, il num dil scribent (commember dils Vagabunds): Pieder Hendry alias Uspuff!!!
Pli bia da nossas carplinas, dallas historias davos las culissas, las qualas ein buca seriusas, mobein cheu per sedivertir, vegnis Vus a saver leger ella proxima Tuatschina.
Forsa astgein gie schizun quintar cun ina ni duas rispostas. Mei legrass ei zun fetg!
Sco era adina cheu part quater culs suandonts temas:
- Tscheiver Sedrun, Vagabundas ni Tschinellas, tgi survegn dapli pussonza? 
- Tscheiver Breil, ils schnecs vegnan
- Tscheiver Mustér, ina Vagabunda va ell'uiara
Salids tscheivrils 
René, la Tschinella

Tscheiver 2006/07 ils Vagabunds
Historias davos las culissas, impressiuns, decisiuns, maletgs e cumplicaziuns incl. risposta sigl artechel «emancipaziun e treis tschinellas cun in nas ault»
4. e davosa, part
La quarta e davosa part. En questa Tuatschina, preziai lecturs, vi jeu raquintar a vus sche la rebelliun dallas Vagabundas ni l'opposiziun dallas tschinellas ha purtau dapli influenza ella gugga. Si Breil ein ils schnecs vegni e sco pli davos va ina Vagabunda aunc eH'uiara! Tgei che tut quei munta vegnis vus a saver leger el suandont artechel...
Bien divertiment!
Revista dil passau, cuorta resumaziun Tscheiver Trun, rebelliun dallas Vagabundas
Las damas che senumnan da niev «Vagabundas» vulan haver dapli dretgs ella gugga. Mo era 1' opposiziun dallas tschinellas dat da patertgar ad ellas. Exact perquei ein ellas semessas ensemen. Sa sche quei ha purtau zatgei? Risposta suonda.
Tscheiver Sedrun, «Vagabundas» ni «Tschinellas», tgi survegn dapli pussonza?
Sco gia scret ella davosa Tuatschina han las «Vagabundas» priu l'iniziativa e fan il mument rebelliun encunter il rest dalla gugga per survegnir dapli dretgs e mussar pugn allas «Tschinellas». Mo anavos tier nies tscheiver tuatschin. Sco mintg'onn ha il bellezia til entschiet allas 13.30 uras silla staziun dil tren entochen amiez il vitg da Sedrun. Silsuenter ha la party ella halla entschiet. Sco mintg'onn ston mintgamai tut ils commembers luvrar quella sera per garantir alla cassaan gudogn, in tec in andant. Las discussiuns denter las Vagabundas, las Tschinellas e la suprastonza ha lu cul temps era entschiet.
Conclusiun
Ins ha bien in cun l'auter, mo vegni tier ina sligiaziun communabla ein ins buca! La consequenza da quei ei che las Tschinellas fan vinavon opposiziun entochen che lur pretensiuns vegnan ad ir en vigur e quei sch'ei cuoza aunc 10 onns. Mo era las Vagabundas calan buca da far rebelliun encunter l'actuala suprastonza. Lein mirar co quei va vinavon ella proxima sesiun da tscheiver 2007/08. Jeu sun spannegiaus!
Tscheiver Breil, ils schnecs vegnan
ll venderdis serendin mintgamai si Breil per far empau tscheiver. Era uonn essan parti naven da Sedrun cul tren. Arrivai si Breil ha ei dau per tuts in apéro, organisau dalla musica da tscheiver Breil. Cunquei che eran schon ualti baul si Breil havein aunc saviu guder in sitg ni era dus, avon che serender tiegl apéro. Biaras guggas eran presentas aschia ch'igl ei stau ualti hilaric e legher. Suenter quei zun bien apéro ed avon che ir a tscheina havein aunc stuiu presentar empau producziuns entuorn il vitg da Breil. E mira cheu, mttenina havevan enqual schnec denter nossas retschas. Gilebein, las paucas han priu lur instrument e fatg da schnec! Tuts han giu risadas e dils schnecs che mavan enmorn Breil vegn aunc oz dau la bucca. Entochen ch'il taxi ei vegnius per nus havein lu aunc fatg empau fiasta ensemen. 
Tscheiver Mustér, ina Vagabunda va ell'uiara
Sco davos vi aunc raquintar a vus co ei vesa ora cu ina Vagabunda va ell'uiara. Schabegiau ei quei duront il tscheiver a Mustér. Il program per la gugga ei mintg'onn il medem: Dar si colur, ir sil buffet, spitgar e beiber entochen ch'il tren arriva, bandunar Sedrun, arrivada a Mustér, guder leu la gervosa el buffet e silsuenter spitgar, spitgar ed aunc inagada spitgar, tochen ch'il til entscheiva finalmein. Suenter il til havein aunc dau enqual producziun sin halla plurivalenta avon che ir a tscheina. E duront tscheina eisi lu schabegiau: Ina da nossas femnas leva ir ell'uiara. La tema era gronda! Daco ch'ella leva ir ell'uiara ha negin propi saviu, mo l'uniforma ei gartegiada detg bein. Silsuenter havein aunc fatg empau party entochen baul la damaun. Cul bus da notg essan lu arrivai ualti staunchels a Sedrun.
Resumaziuin
Igl ei stau in nunemblidond e bellezia tscheiver 2006/07. Pli bia dallas historias davos las culissas, las qualas ei vegn segir era puspei a dar ella proxima stagiun da tscheiver, vegnis vus puspei a saver leger en biabein in onn.
Cun giavischar ina biala stad selegrel schon ussa sigl emprem exercezi e naturalmein stil'avertura dil tscheiver 2007/08. Tochen lu seruassei e trenei.
Vies Tschinellist René

 

La Tuatschina nr. 23, 2010
Onn da giubileum 25 onns Musica da tscheiver «ils Vagabunds»
Marc Berther

Sco biars han udiu la sonda vargada, ha il tscheiver 2010/2011 gia entschiet. Cun las treis guggas, ils Rambus da Rueras, las Zoclas da Sumvitg ed ils Vagabunds ei il tscheiver vegnius introducius en uorden cun bia musica da tscheiver.
Per ils Vagabunds in onn tut special, cunquei che nus astgein festivar il giubileum da 25 onns. A caschun da quei giubileum havein nus giu l'idea da scriver en mintga tuatschina in artechel davart il tscheiver ni da noss'uniun e quei entochen la Gievgia Grassa, il punct culminont da noss'uniun ed era dil tscheiver tuatschin. Avon ch'entscheiver cun tut las preparativas per nies giubileum essan nus sedecidi dad aunc far in viadi. Nies viadi ha menau nus ina fin d'jamna a Sölden. Cun in tec cletg havein schizun la fin da jamna ch' il cup mundial da skis ha entschiet en...
Musica da tscheiver Rs Vagabunds Sedrun a Sölden (22-24 d'october 2010) Venderdis baul la damaun, per esser exacts da mesa las sis, essan nus, la musica da tscheiver Ils Vagabunds serimnai avon casa communala. La gronda part veseva aunc ora pulit stauncla.
Nies bus, il Casanova da Siat, era semtgaus per nies viadi encunter Sölden.
Aschia essan nus semess sin viadi encunter Sölden. Giu Cuera ha nies aufist aunc stuiu rar in stop e cargar en tschun commembers da Cuera. Cura che nus eran tuts, havein nus saviu cuntinuar nies viadi encunter Sölden. Sin viadi havein nus aunc fatg ina pausa da caffe. Circa allas diesch essan nus anfivai avon nossa pensiun sur il vitg.
Gia leu han biars constatau che quei savess vegnir in grev viadi encunter casa questa notg. Cura che tuts havevan retratg lur combras, tratg en il vestgiu da skis ed eran pinai cun lur slondas ni lur skis, essan nus semess sin via encunter il glatscher da Sölden. Schizun l'aura ha manegiau bein cun nus quei di. Suenter biabein mes'ura essan nus arrivai sil glatscher. Nus havein bandunau il bus e havein mess si ils skis ni las slondas. Aschia essan serendi sin pista. Bellezia aura, bellezia pistas, bellezia cuntrada- propi super! Cura che tuts ein plaunsiu atras, essan nus sin la tscherca d'ina bar suenter skis (Après ski bar). Entuorn las tschun havein nus lu stuiu serender engiu, cunquei che nus levan ir a mirar la tratga da numeras dalla partenza dallas femnas. Nus essan pinai cun bandieras e dil tut sin che nossas atletas svizras vegnan presentadas. Mo cunquei che las prestaziuns dallas femnas daUa sesiun vargada ein buca stadas excellentas e mo las quendisch meglieras skiunzas dil mund ein vegnidas presentadas, havein deplorablamein cumprau nossas bandieras per nuot. Nus havein lu tuttina fatg il «fanen» per las bialas Suedas. Suenter quella tratga ein entgins ir a tscheina ed auters directamein en sortida. Igl ei stau ina fetg legra sera da cumpignia.
Ils pli serius ein i in tec pli baul a letg ed auters ein pér arrivai cun la levada dil sulegl anavos en nossa pensiun.
Denton han tuts dumignau siado dalla stentusa plaunca da Sölden. La damaun d'ensolver era lu mo la glieud pli seilusa d'entuorn. Il rest era aunc sin combra vid far vacca tscharva!!! Entuorn las endisch ei l'entira gugga puspei pinada. Planisau eis ei dad ir sil glatscher a mirar la cuorsa dallas femnas.
Mo cunquei che nus savevan che lezzas havevan buc aschi ina buna posiziun da start essan nus sedecidi dad ir a dar heighels tuts ensemen. Avon ch' entscheiver la battaglia da heighels essan aunc stai a magliar enzatgei. Suenter dar heighels essan puspei i a mirar la tratga da numeras dalla partenza dils umens. E quella gada ha ei rendiu da vegnir cun las bandieras. Igl ei propi stau ina biala atmosfera cura che nos dus skiunzs svizzers Carlo Janka e Didier Cuche ein vegni clamai si. Cunquei ch'ei era fetg freid quella sera, ha ei catschau nus spert enzanua endadens.
Nus essan puspei i en sortida ed era quella sera han tuts aunc dumignau anavos en pensiun. L' autra damaun essan nus levai, entgins cun pli grondas miserias, siult e semess plaunsiu sin via encunter casa. Sin viadi encunter la Svizra eis ei stau in ton pli ruasseivel ch'il venderdis. Jeu crei che ualti tuts eran atras. Plinavon sun jeu dil meini ch'igl ei stau in «lessig» viadi a caschun da nies giubileum da 25 onns. E tgisa, forsa puspei en tschun onns?!

 

La Tuatschina nr. 25, 2010
«Las Tschinellas» - Il punct sigl «i» tier ils Vagabunds
Ella davosa Tuatschina ha il dirigent Roman Cavegn descret in exercezi dalla musica da tscheiver «Ils Vagabunds».
Denter auter ha el menziunau il status singular dils dus tschinellists e lu manegiau che quei seigi mo il meini dils dus protagonists sezs e ch'els seigien commembers sco tut ils auters.
Nus tschinellists sesentin plidentai e sfurzai da sclarir in punct ni l'auter. Sch'ins persequitescha ils Vagabunds mo superficial san ins survegnir l'impressiun che las tschinellas seigien buca da fetg gronda impurtonza.
La finala ei la tschinella buca in instrument cul qual ins sa transportar gronds sentiments e melodias pompusas. Ils Vagabunds ein lu era ina dallas sulettas musicas da tscheiver che han schizun dus tschinellists.
Sch'ins va denton empauet ella profunditad san ins beinspert percorscher che las tschinellas giogan ina rolla centrala tiels Vagabunds. Cun dus tschinellists san ils Vagabunds sedifferenziar dallas ulteriuras «guggas». Lur coreografias procuran per eveniments mt specials sin las tribunas duront il tscheiver e caschunan per in'atmosfera tut speciala e bia lauds, Ins astga- senza seludar- pretender che las tschinellas ein il punct sigl «i» tiels Vagabunds. Per quei motiv han ils tschinellists el decuors dils  onns saviu baghegiar si in status singular. Ils Vagabunds ein pertscharts che las tschinellas ein in factur da success ed ein perquei era stai promts da conceder als tschinellists certs dretgs specials resp. certas libertads.
Il tscheiver 2011 cun il giubileum da 25 onns dils Vagabunds vegn era per las tschinellas ad esser in temps special. Dad ina vart vegn ei cun gronda probabladad ad esser il davos onn ch'ils tschinellists fan part dalla «gugga»schebein ei reussescha da remplazzar nus adequatamein fa gia ussa mal il venter a nus - e da l'autra vart vulein nus aunc inagada incantar il publicum.
Nus sperein dad haver saviu mussar si l'impurtonza dallas tschinellas pils Vagabunds e selegrein sil tscheiver 2011.
Las Tschinellas René Epp e Lucas Collenberg
 

La Tuatschina nr. 2, 2011
Onn da giubileum 25 onns musica da tscheiver "Ils Vagabunds"
En ina quarta seria davart la musica da tscheiver «Ils Vagabunds» less jeu raquintar co ils Vagabunds ein vegni fundai e co nossa gugga ei sesviluppada el decuors da quels 25 onns.
Co ha tut entschiet?
Sco introducziun less jeu gest publicar in scret ord la cronica dils Vagabunds cul datum dils 10.02.1992 da Robert Caduff che habitescha oz a Küssnacht am Rigi:
«Igl atun 1986 ein Alfred Monn e Robert Caduff, dus amaturs dil tscheiver vegni sin la stupent'idea, da fundar ina musica da tscheiver. Els hart ponderau empau la caussa ed ein ir sin la tscherca da musicants. En tut han els anflau 18 dels. Suenter ina radunonza vegn ei fixau in emprem exercezi. Las ideas da mintga musicant vegnan representadas.
Ei vegn decidiu da crear in costum da tscheiver. Gia suenter duas jamnas ha la suprastonza saviu presentar in vestgiu fatgs ord sacs da caffe. Il num dalla gruppa, «Ils Vagabunds», exista sin fundament da quei vestgiu da sac. La vendita da medaglias duei sligiar il problem finanzial. Robert Caduff ei dall'idea, ch'ins savess vender mintg'onn in bustab dil num SEDRUN.
Naven digl onn 1987 essan nus separticipai a differents tils e fiastas da tscheiver, per exempel Mustér, Segnas, Trun, Tavanasa, Crap Sogn Gion, Laax e secapescha era  a Sedrun. Dapi entgins onns organiseschan ils Vagabunds la Gievgia Grassa, ina sera da barlot cun differentas musicas da tscheiver. Nies motto ei: Legrar giuven e vegl e motivar da far in bi tscheiver» Suenter quei scret da Robert Caduff igl onn 1992 ein aunc enqual eveniments e puncts culminonts, sco per exempel giubileums, viadis egl exteriur, tscheivers ella Bassa succedi en nossa musica da tscheiver "Ils Vagabunds".
Ils giubileums ein e vegnan mintga tschun onns festivai a moda speciala. A caschun dil giubileum da 10 onns eis ei vegniu, sco quei che fotagrafias muossan, baghegiau in carr da til cun si ina butteglia da Vodka. Diesch onns pli tard, numnadamein cun 20 onns, ha ei medemamein dau in carr da til cun il tema giat, in giat tut special ord nies uclaun da Bugnei nunmaus «Pipo, die Bestie». Era uonn, sin nies giubileum da 25 onns, havein nus el senn da mantener quei usit e crear in carr pli special per il til. Jeu vi denton buc aunc tradir •damemia e tgi che ha marveglias astga secapescha contemplar quel da nies til da tscheiver da Gievgia Grassa. Ei fagess naturalmein grond plascher da veser enqual fatscha marvegliusa.
El decuors da quels 25 onns havein nus adina puspei priu part a differents tscheivers ordvart la Surselva sco per exempel ad Uznach, Grabs, Reichenburg, Realp, Saas Fee, Lachen, Sumiswald, Savognin, Landquart, Favugn e Zofingen. Era uonn essan nus envidai en dad ina musica da tscheiver giu Lucerna a Malters. Aschia han ins adina puspei la pusseivladad da veser co auters loghens festiveschan il bi usit da tscheiver. Vinavon lubeschan quels tscheivers era a nus da passentar bialas e legras uras da cumpignia enteifer nossa uniun.
Sper il far tscheiver, astgein nus circa mintga quater onns (sch'ils daners lubeschan quei a nus) guder in viadi d'ina fin d'jamna enzanua egl exteriur.
Quels viadis han gia menau nus a Sölden, egl Europa Park, a Garda ed a Strassburg. Vinavon organisein nus mintg'onn ina sera da passivs e sponsurs. Era uonn, a caschun da nies giubileum da 25 onns, organisein nus naturalmein ina tala sera per tut ils commembers passivs, anteriurs e sponsurs. Cun menar atras quella sera lein nus engraziar a tut quels che possibiliteschan a nus da menar atras il tscheiver tuatschin, respectiv che sustegnan en ina u l'autra moda nossa uniun. ENGRAZIEL FETG!!! Uonn ha quella liug ils 22 da schaner 2011 en sala da scola a Rueras. Sch'ei dat commembers passivs che han buca retschiert in'invitaziun persunala (quei che nus sperein denton buc), ein quels naturalmein era cordialmein envidai.

 

La Tuatschina nr. 3, 2011
Onn da giubileum - 25 onns musica da tscheiver «Ils Vagabunds»
Marc Berther
TSCH2011ProgramEn nies tschunavel artechel pertuccont nies giubileum da 25 onns, less jeu publicar a Vus nies program da tscheiver 2011 ed animar nies pievel tuatschin da separticipar a nies til da giubileum «25 onns - Ils Vagabunds».
Sco Vus tuts saveis segiramein, astgein nus festivar uonn nies giubileum da 25 onns. Quel vegnin nus cunzun a festivar a caschun da nossa tradiziunala Gievgia Grassa che ha liug ils 3 da mars 2011.
Tier ina tala fiasta astgan tuns da musicas da tscheiver, ina buna musica da sault, bia bials mascrai, confettis ed ornaziuns en tuttas colurs segiramein buca muncar. Mo buc emblidar astgan ins il til da tscheiver che fa mintgamai plascher e surstar giuven e vegl. En quels 25 onns ha ei dau bia bials tils.
Jeu seregordel aunc d'enqual til cura ch'jeu erel aunc in giuven buobet. In carr ei entochen oz staus specialmein en memoria a mi, numnadamein quel dalla dunna Holla. In carr monstrus e pompus cun massa confettis. Segiramein in grond «hit», cunzun per nus buobs.
Mo ils tradiziunals tils han entschiet a schar suenter ils davos onns, quei ch'ei fetg donn per la biala tradiziun dil tscheiver. Ed ord quei motiv less jeu appellar e motivar il pievel tuatschin da puspei separticipar a nies til. Seigi quei scolas, uniuns, fatschentas ni semplamein glieud che ha plascher dil tscheiver. Ils aspectaturs e visitaders dil til vegnan ad haver grond plascher. Nus sperein da puspei saver mussar alla glieud in gigantic e bi til e selegrel gia ussa sin nies di da tscheiver tuatschin.
Viva il tscheiver tuatschin! Sche nus essan ussa vegni da svegliar interess, quei che nus sperein, da separticipar al til, astgeis bugen prender si contact cun mei entochen ils 25 da fevrer 2011. Impurtont ein il num dalla gruppa, la persuna responsabla ed il diember da participonts. 
Plinavon less jeu gia uss engraziar a tut quellas gruppas che separticipeschan adina puspei al til e naturalmein era alla scola da Sedrun. ENGRAZIEL FETG!!!
En mia secunda part less jeu aunc publicar a vus il program da tscheiver 2011 dils Vagabunds. Naturalmein fagess ei grond plascher a nus da veser enqual fatscha ad ina u l'autra occurrenza.
Sperond sin stedia participaziun a nies tscheiver tuatschin salida Vus cordialmein,
ils Vagabunds, Marc Berther

La Tuatschina nr. 4, 2011
Ils Vagabunds - Ils rutiniers -ina retrospectiva sin 12 onns commembradi
Uonn astgein nus - Ils Vagabunds - festivar nies 25avel giubileum. Per quater da nus ei quei ussa gia il tierz giubileum al qual nus astgein far part. Nus savein mirar anavos sin entuorn 12 onns commembradi tier la musica da tscheiver. 12 onns. In dètg liung temps. In temps intensiv, stregn e divertent. E suenter tons onns commembradi eis ei mo giustificau che quels commembers astgan guder ina posiziun tut aparti. Numnadamein la posiziun dils rutiniers.
Tgei ei in rutinier?
Sco emprem lein nus bugen explicar co in rutinier vegn definaus. Las premissas per daventar rutinier ein in commembradi da minimum 10 onns, habilitads musicalas extraordinarias e naturalmein perserveronza. Aschi gleiti sco tut quellas premissas ein avon maun, han ins la honur dad esser in rutinier. Sco rutinier gaudan ins certs privilegis, ils quals ston vegnir respectai dil rest dalla musica:
- Il rutinier astga sco emprem schar dar si la colur sin fatscha e sto aschia buca spitgar minuta.
- Ils novizs dalla musica da tscheiver han da survir si ils rutiniers.
- Sch'in rutinier cloma per in glas aua sche ha il noviz da purtar in glas aua.
- Mintga commember muossa grond respect enviers in rutinier.
- Per far cuort: il rutinier astga tut.
Quellas reglas han ina grond'impurtonza en nossa musica da tscheiver e vegnan celebradas sco s'auda. Forsa buca tier tuts, denton silmeins tier nus rutiniers. Era sche las reglas vegnan mintgaton buca pridas aschi seriusas dals giuvens commembers, ei la tensiun duront ch'ils rutiniers raquentan da lur historias dils davos onns pli che gronda.
Nunemblideivels muments
Duront tons onns havein nus passentau entgins leghers muments en cuminonza. Nus seregurdein anavos 10 onns. Tscheiver a Favugn (Felsberg). Da quei temps possedeva mintga Vagabund in lismer mellen, quasi nossa «marca da reconuschientscha». La fiasta a Favugn era buna, per buca dir grondiusa. Aschia vulevan nus lu era buca semetter sin via a casa. Daco calar cu la fiasta ei aschi buna? Eis ei buca in proverbi che di: Ins duess «mai» calar cu igl ei il pli bi? Ils organisaturs enconuschevan denton buca quei proverbi ed han lu spert clamau ora: «Alli mit em gälbe Pulli usse!!» Tut ils «mellens» ein lu semess sin via entochen tier la proxima «spelunca», nua che nus havein lu tuttina aunc saviu finir giu endretg nossa fiasta.
Mirein nus ussa anavos 7 onns. In grond eveniment ha giu liug enta Savognin. Ina dallas pli grondas sentupadas da musicas da tscheiver dall'entira Svizra, inclusiv ina concurrenza da sunar. Bugen havein nus priu encunter l'invitaziun per quella fiasta. In di avon l'occurrenza han pli e pli biars commembers schau perstgisar. Il davos eran nus aunc entuorn 15 commembers. Denton muncava ei dapertut instruments. Nus havevan neginas cuschinas, bunamein neginas paucas e negins blocs. Ei ha giu num improvisar. Ina posauna ha lu surpriu ina pauca. In tambur ha surpriu la cuschina ed in trumbetist ils blocs. Ed aschia essan nus serendi a Savognin. In bus da posta cun plaz per 50 persunas - e la finfinala emplenius cun 15 commembers. Lein propi tradir sco il concert ei staus? Cun ina zun spectaculara «show» havein nus lu tuttina buca fatg il davos plaz. Na, nus essan vegni sil secund davos plaz. Tgei honur! La motivaziun era pintga la sonda endamaun avon che partir. Denton era la buna luna la sera sin il zenit. Igl ei stau ina dallas pli bialas fiastas el ravugl dalla musica da tscheiver.
Ei dess aunc entira massa autras historias da raquintar. Denton ein entginas buca fatgas per la publicitad. Igl ei meglier sche quellas vegnan dadas vinavon persunalmein da commember tier commember tier in bien glas «Zwätschge».
Nus, ils rutiniers« lein engraziar a tuts Vagabunds, ex-Vagabunds, fans e passivs per ils davos onns, per la cumpignia. Per las larmas dil rir. Nus selegrein sin la fiasta da giubileum e sperein da veser Vus tuts da Gievgia Grassa. Vegni e festivei cun nus!


La Tuatschina nr. 6, 2011
Giubileum 25 onns «lls Vagabunds»
Sodali, il tscheiver ei vargaus

Marc Berther
Il tscheiver 2011 s'auda gia tier il vargau e cunquei less jeu aunc schar passar ina davosa ga quei special tscheiver cun nies giubileum. Igl ei stau in fetg intensiv tscheiver, pulit stregns e jeu crei finalmein ein tuts stai leds, cura che quels strapazs ein stai davos ins.
Entschiet ha noss'entira historia en la biala Val Lumnezia, numnadamein enta Degen, nua che nus vein giu nossa emprema producziun. In tscheiver fetg pacific, gest igl endretg per dar l'entschatta.
Duas jamnas pli tard essan nus serendi encunter Lucerna, numnadamein a Malters, per cuntinuar nies tscheiver. Cunquei che nus essan aunc mai stai el cantun da Lucerna a far tscheiver ei quei stau per nus in tut special eveniment. E veramein, ils da Lucerna han buca trumpau nus. Na anzi, quels san aunc co ins festivescha tscheiver. Ei propi stau ina «super» fiasta che ha cuzzau aunc ditg viaden ella notg, e tgisa, forsa che in ni l'auter «Yeti» ei aunc uss giu Malters.
Basta, suenter quei bien tscheiver, essan turnai anavos el bi cantun Grischun. Nossa tura da tscheiver ha cuntinuau siu viadi el bi vitg da Sumvitg. Il tscheiver da Sumvitg ha giu liug uonn per l'emprema ga in venderdis. Ton sco quei ch'jeu hai udiu, eis ei era stau in bien tscheiver.
Gia in di pli tard, numnadamein la sonda, eis ei gia iu vinavon. Nus essan serendi encunter il Lucmagn, numnadamein al tscheiver medelin, a Curaglia. In fetg bien tscheiver. Cunquei che la sala ei pulit pintga vegnan ins cun sunar da procuar per ina buna atmosfera...
Basta, suenter quella fin d'jamna havein nus astgau seruassar in per dis, jeu vi buca saver, con plascher ch'ils «chefs» han giu d'enqualin da nus! La proxima fin d'jamna, ha per mei, in tscheiver preferiu, giu liug, il tscheiver a Trun.
In tscheiver cun bi til, mascradas e bia musica. Las Lieurs da Trun, che han astgau festivar uonn il giubileum da 20 onns, havevan preparau in tscheiver special. Per quei tscheiver hai giu num esser baul per peis, perquei ch'il til da «guggas» ha gia giu liug allas diesch a Trun. Silsuenter ha ei dau in prima gentar per las «guggas». Da mesa las duas ha il til principal entschiet al qual 26 gruppas han priu part. Suenter il til havein nus aunc sunau ina, duas canzuns per la casa da vegls, sil plaz scola e pli tard aunc ellas ustrias. Mo cunquei che nus havein stuiu levar aschi baul, eran ils biars gia da tscheina staunchels.
La gronda part (cunzun da menziunar ein cheu «ils rutiniers») ei ord quei motiv era gia serendida cugl emprem bus da notg a casa. Ton tier esser in bien «rutinier»!
La mesadad dil temps da tscheiver era suenter quei tscheiver gia vargada, mo la strentga part suonda aunc.

Il di special, nossa Gievgia Grassa, stat avon porta.
Biars eran gnervus e spannegiai sin ch'ei mondi liber. Aschia che tuts ein serendi Gievgia Grassa endamaun encunter nies magasin per schar colurar la fatscha. Duront che nus vein schau colurar ha la televisun romontscha fatg ina viseta a nus. Els han fatg ina biala contribuziun davart nies giubileum. Tgi che ha interess sa mirar quella sut www.rtr.ch (Telesguard dils 3.3.2011). Suenter ils schar colurar essan serendi encunter la staziun, nua ch'il til ha entschiet. Mesa las duas ei il til ius libers. Naturalmein ha quei til entschiet cun nus, Ils Vagabunds. In til cun 20 gruppas, e per mei ei quei propi stau in bellezia til.
Tut las gruppas han dau ina gronda breigia. Bravo!!! Suenter il til ei la damonda da medias ida vinavon. Il radio romontsch ha medemamein giu interess da far in'intervesta davart nies giubileum.
Suenter il til ha la fiasta da tscheiver, cunzun per il affons, cuntinuau en sala cun differentas producziuns dallas musicas da tscheiver. Era leu havein giu fetg bia glieud, quei che ha fatg plascher a mi e che muossa ch'il pievel sustegn aunc adina la tradiziun da tscheiver. Engraziel fetg.
La sera ha nossa sera da giubileum cun musica da sault e premiaziun da mascradas giu liug. Mo las mascradas eran deplorablamein fetg scartas.
Sulettamein quater differentas mascradas havein anflau quella sera ed era en sala haveva ei buca bia glieud. Mo tuttina essan nus per cletg vegni da far ina biala fiasta a caschun da nies giubileum. Cheu less jeu aunc prender la caschun ed engraziar a tut quels che han possibilitau a nus in bien tscheiver.
Basta strusch ch'ins era suenter quella liunga e strentga notg da letg en, scalinava gia puspei il svegliarin ed ei ha giu num levar e sepinar. Il venderdis havein nus cunscientamein giu in program empau pli pacific per che nos corps sappien serevegnir. El senn havevan nus dad ir sin pista. Cunquei che la sutgera enta Dieni ha denton pigliau schliet e funcziunava buca pli cura ch'ella ha viu nus, essan nus serendi ella Disco a sunar. Nus havein aunc sunau en in pèr ustrias e schau far l'aura per quei di.
Il proxim di, numnadamein la sonda ha igl usitau tscheiver a Mustér giu liug. Arrivai o Mustér, han Las Bagordas offeriu sil plaz dalla staziun in apéro a caschun da nies giubileum da 25 onns. Engraziel fetg! Suenter quei apéro ha il til entschiet. E tgei cletg che nus havein giu en nies bi ed emperneivel carr. Aschia havein saviu seser igl entir til entochen sil center da sport. Suenter havein aunc sunau en sala e suenter eran nossas producziuns o Mustér gia finidas, silmeins per quei di. Mintgin ha saviu far fiasta aschiditg ch'el ha pudiu.
Dumengia essan nus stai per las ustrias da Sedrun. Deplorablamein eran nus buca pli tons musicants dalla partida. Tgi era malsauns, auters haveva da luvrar ....
Cunquei che nus havevan, cun la dumengia, bunamein visitau tuttas ustrias a Sedrun, havein nus spontanamein planisau empau in special program per il Gliendisdis Tscheiver. Aschia che nus essan, meglier detg ils restai da nossa gugga (aunc 13 commembers, 2 paucas, 1 cuschina, 3 posaunas e 6 trumbettas), serendi cun il tren enviers Mustér, nua che la tradiziunala dertgira nauscha ha giu liug quei di. Igl emprem eis ei stau empau curios, cunquei che nus eran aunc mai stai a quella occurrenza.
Mo sil pli tard suenter nossa impulsiva producziun en halla ein tuts stai cuntents e sesentevan empau meglier.
Per mei ei quei stau ina dallas pli bialas producziuns. Il motiv ei che nus essan propi vegni da far cun paucs commembers ch'ina gronda part dalla sala era en buna «stimmig». Jeu crei che nos vischins da Mustér han giu plascher. Aschia havein nus ventschiu nies tscheiver 2011. Sco gia detg, in tscheiver intensiv, mo tuttina eis ei stau bien ed jeu selegrel gia ussa sil tscheiver 2012.
Sco finiziun resta ei a mi mo pli dad engraziar a tut quels che han procurau ch'il tscheiver 2011 ha fatg plascher a pign e grond ed a vegl e giuven. Jeu sperel ch'ei seigi l'auter onn aunc in pèr narrs dapli che lessen far tscheiver. Sch'enzatgi ha forsa plascher da far sez muscia da tscheiver e daventass bugen commember da nossa musica da tscheiver astga el/ella bugen s'annunziar.
Jeu havess grond plascher! Stau in super giubileum...ENGRAZIEL FETG!!

 

La Tuatschina nr. 22, 2011
Ils Vagabunds
11.11.2011 Hurra il tscheiver ha puspei Novitads dils Vagabunds
Sco entgins da Vus san forsa, ha cun il di dad oz la tschunavla stagiun digl onn puspei entschiet, numnadamein quella dil temps da tscheiver. Era nus dils Vagabunds havein gia dapi entgins meins cumenzau cun las preparativas per la sesiun da tscheiver 2011/2012. Cun quella contribuziun vi jeu raquintar a Vus, tgei che ei tut succediu en noss'uniun dapi la fin dil davos tscheiver.
Suenter il bi e nunemblideivel giubileum da 25 onns, il qual ei staus empau pli stregns per nus, essan nus tuts stai leds da schar il tscheiver empau dalla vart e far ina pintga pausa.
Il matg ha lu giu liug nossa usitada radunonza generala. A caschun da quella radunonza ha ei era dau in pèr midadas. Ina da quellas savess ins bunamein numnar «midada da generaziun». Quei vul dir, tut nos «Routiniers» (Routinier = commember ch'ei dapli che diesch onns ella uniun) han buca pli giu forzas e gust da cuntinuar cun far musica da tscheiver. Aschia han eis deplorablamein priu la decisun d'extrar ord nossa gugga suenter varga diesch onns. En quei connex less jeu tarmetter a quels tals (Pieder, Carla, René, Quno e Toni) in grond engraziament per quels bials onns da cumpignia e per tut la lavur prestada.
El futur ha sulettamein il Marc Graf la honur d'astgar representar ils «Routiniers» en nossa uniun. Mo buca tema Graf, jeu vegnel a suandar e dar a ti cumpignia egl onn proxim.
Suenter quellas abdicaziuns essan nus i alla tscherca da novs commembers. Entochen all'entschatta da nos exercezis havein nus cun grond plascher astgau prender encunter quater annunzias per entrar en nossa uniun. Cordial beinvegni a Sebastian, Lorianna, Manuela e Kevin. Aschia dumbra noss'uniun cun tut quellas midadas actualmein 26 commembers.
Era en suprastonza ha ei dau ina pintga midada. Sandro Muscas ha abdicau siu post da cassier e sco successur ei Angelo Giger vegnius eligius.
Plinavon ha Pascal Flury surpriu il post da vicedirigent.
Sch'jeu hai uss, quei ch'jeu sperel fetg, saviu svegliar tschaffen e gust da far tscheiver, haveis Vus gia damaun, a caschun dalla fiasta dall'avertura da tscheiver, la pusseivladad d'udir nus ed aunc autras guggas. Sco emprem sunein nus dallas otg ensemen cun ils Rambus avon Tgèsa communala e silsuenter ha liug sin sala da scola ina sera da tscheiver cun quater guggas e musica da sault, la quala vegn organisada dils Rambus. Ei fagess naturalmein grond plascher d'entupar enqualin da Vus a caschun da quella occasiun tscheivrila.

La Tuatschina nr. 2, 2012
Program da tscheiver 2012 ils Vagabunds Sedrun
Sco Vus saveis entscheivan els meins schaner e fevrer las fin d'jamna da tscheiver. Aschia lein era nus dils Vagabunds publicar nies program da tscheiver per igl onn 2012. Igl onn 2012 ei per nus in tscheiver cun pulit bia producziuns, quei che legra nus segiramein zun fetg.
Naven da questa fin d'jamna essan nus per las proximas tschun jamnas adina enzanua sin «Tournee», sco quei vegn numnau tiels pli gronds stars. Pli exactamein havein nus gia entschiet nossa «Tournee» la davosa fin d'jamna cun nossa sera da passivs. Igl ei stau ina sera pacifica, cun deplorablamein empau pauca glieud, denton cun entgins «buns» commembers passivs!!! Engraziel fetg per quella sera.
Sco finiziun less jeu menziunar ch'ins ha aunc adina la pusseivladad da s'annunziar per nies til da tscheiver da Gievgia Grassa che ha liug ils 16 da fevrer 2012 a Sedrun. Il talun d'annunzia anfleis Vus cheusut. Fagei aschi bien e s' annunziei sil pli tard entochen ils 10 da fevrer 2012.
En quei cass resta ei mo pli da giavischar a Vus in bi temps da tscheiver.
Sperond ch'ins sevesi ad ina ni l'autra occasiun da nossa uniun salidein nus Vus cordialmein.
Tscheiver a Vrin
21:30h Producziun en sala a Vrin
Tscheiver a Degen
23:15h 1 .Producziun en sala a Degen
00:15h 2. Producziun en sala a Degen
Tscheiver enta Medel
ca. 22:00h Producziun ella ustria Vallatscha
00:15h Producziunen sala a Curaglia
Tscheiver a Trun
13:30h Til da tscheiver a Trun
16:00h Producziun el center communal a Trun
21:30h Producziun en tenda avon center communal a Trun

Gievgia grassa a Sedrun
13:15h Rimnada dallas gruppas e guggas dil til silla staziun a Sedrun
13:30h Til da tscheiver a Sedrun
Silsuenter producziuns dallas musicas da tscheiver en sala da scola.
La sera divertiment cun las guggas, musica da sault e premiaziun da mascradas en sala da scola a Sedrun.
Differentas producziuns el territori da skis a Sedrun.
12:00h Ustria Milez
14:00h Las Palas
17:00h Disco Bar Capricorn Dieni
Tscheiver a Mustér
Til da tscheiver a Mustér
Silsuenter viadi encunter Breil
Tscheiver a Breil
20:00h Marsch da steila a Breil
01:00h Producziun en sala da scola a Breil
19/20.2. Differentas producziuns en las ustrias dalla Val Tujetsch

La Tuatschina nr. 5, 2012
Retrospectiva dalla Gievgia Grassa 2012
Il tscheiver 2012 s'auda gia tiel vargau e perquei lein nus dar in sguard anavos ed aunc inagada schar passar quei temps, en special la Gievgia Grassa.
Per nus dils Vagabunds ha la Gievgia Grassa gia entschiet la mesjamna sera cun las preparaziuns per quei di. Cura che tut era organisau e semtgau ha la Gievgia Grassa astgau entscheiver. All'entschatta dil di ein tut nos cornmembers vegni colurai en fatscha e silsuenter essan nus semess sin via encunter la staziun per prender part al tradiziunal til da tscheiver. Arrivai silla staziun havein entupau tschellas gruppas ch'ein separticipadas al til.
Massa bialas mascradas e guggas han ins saviu contemplar. Sco per exempel papagagls e pirats, capricorns, flurs, baus, giugadurs da ballapei ed aunc bia autras. Entginas gruppas da carschi ein sefatschentai pli intensiv cun temas actuals che pertuccan cunzun nossa regiun. Tgisa, forsa che quels tals han saviu schar anavos certas restonzas respectiv influenzas e nies lag e nies camping fusiuneschan e sesanflan aschia gleiti el medem liug! Lein sperar...
Sco empustau ei lu era, sin la partenza dil til, il sulegl semussaus ed aschia han ils aspectaturs saviu contemplar in bi til cun biabein vegn gruppas. Suenter il til ei la gronda part seradunada encunter sala, nua che las guggas han dau lur producziuns ed aschia fatg plascher a pign e grond.

La Tuatschina nr. 2, 2013
Tscheiver- La 5avla stagiun ha entschiet en
Novitads dils Vagabunds
Dapi duas jamnas ha il tscheiver gia puspei entschiet. Ord quei motiv hai priu la peda da scriver entginas lingias davart il vargau mo era vegnent da noss'uniun.
Suenter il tscheiver digl onn vargau havein nus tradiziunalmein giu la primavera nossa radunonza generala. Pli grondas midadas ha ei buca dau. Roman Monn ha daniev surpriu il post d'actuar e vice-president. Abdicau han treis commembers. Silvio Steger, Jasmin Epp e Simona Giossi ein sedecidi d'extrar ord noss'uniun.
Per la lavur prestada e las bialas uras da cumpignia less jeu en quei connex engraziar ad eis da cor.
Igl atun, all'entschatta da nos exercezis, havein astgau beneventar quater novs commembers. Rawin Monn, Rebecca Steger, Adrian Vincenz ed Anita Duff ein entrai en noss'uniun.
Jeu giavischel ad eis bia plascher da far musica e bialas e legras uras cun ils Vagabunds.
Sco gia menziunau essan dapi igl october mintga sonda vid exercitar nos tocs da musica. Nus sperein aschia da saver dar enqual bi concert alias differentas occasiuns dil tscheiver 2013. Cun in bien exercezi, mo era il plascher da far musica, sun jeu perschuadius che quei vegn a dar in bien tscheiver.
Sche Vus haveis gust da tedlar nus ad ina u l'autra occasiun anfleis Vus cheusut il program dils Vagabunds dil tscheiver 2013. Nus havessen plascher da sentupar cun Vus!

Program da tscheiver 2013
lls Vagabunds Sedrun
26.1.2013 Tscheiver Medelin
18:30h Producziun eil' ustria Vallatscha
02:30h Producziun en halla a Curaglia
02.02.2013 Tscheiver a Trun
13:30h Til da tscheiver a Trun
16:30h Producziun el center communal
20:00h Concert da guggas avon l' ustria Ischi
22:00h Producziun el center communal
07.02.2013 Gievgia Grassa a Sedrun
13:30h Tradiziunal til da tscheiver
Silsuenter differentas producziuns dallas musicas da tscheiver en sala da scola.
Naven dallas 21:00h: Sera da tscheiver e divertiment cun musica da sault e musicas da tscheiver.
Premiaziun da mascaradas cun bials premis.
Ulteriuras Infos mira «flyer»
8.2.2013 Venderdis tscheiver, Tscheiver a Breil
18:45h Marsch da steila enviers plaz Cadruvi a Breil
22:00h Producziun en sala da scola a Breil
9.2.2013 Tscheiver a Mustér
14:00h Til da tscheiver a Mustér
16:45h Producziun el center da sport e cultura 20:45h
«WarmUp» cun tut las guggas avon il center da sport e cultura
10.2.2013/11.2.2013 Tscheiver ella Val Tujetsch
cun producziuns ellas ustrias e differents concerts da plaz
19:00h Producziun speciala avon l' ustria Krüzli per nos commembers passivs
Finiziun dil tscheiver 2013 cun differentas producziuns en nossa Val.

La Tuatschina nr. 23, 2013
Ils Vagabunds
Tscheiver- La 5avla stagiun ha entschiet
Novitads dils Vagabunds
Cun ils 11-11-2013 ha la tschunavla stagiun entschiet, il Tscheiver. Aschia haiel aunc priu la peda da scriver in per lingias sur dil far e demanar en nossa uniun. Suenter il tscheiver digl onn vargau havein nus menau atras nossa usitada radunonza generala. Ellas retschas dalla suprastonza ha ei dau las suandontas midadas: Marc Berther ha surdau siu post da president suenter 4 onns ad Adrian Vincenz. I1 post da cassier ha Angelo Giger surdau a Kevin Flepp. Engraziel Marc ed Angelo per vossa lavur prestada. Abdicaziuns havein giu sis igl onn vargau. Petra Meier, Martina Cavegn, Loriana Mognetti, Michael Pfiffner, Flavian Krol, e Lucian Berther ein sedecidi d' extrar da nossa uniun. Per lur lavur engraziein nus ad eis da cor. Igl atun havein lu astgau far in beinvegni a quater novs commembers. Sarah Flury, Livio Decurtins, Tizian Albin e Timon Berther ein entrai en nossa uniun. Giavischein ad eis bia plascher e cuntentientscha en nossa uniun. Quei ei stau nossas pli grondas midadas digl onn 2013. Dapi igl october essan puspei mintga sonda vid trenar ed empruar ora novas caussas, per che nus astgeien sepresentar cun buna cunscienzia alias occurrenzas da tscheiver. Aschia sundel perschuadius che quei vegni a dar in bien tscheiver.
Sche Vus haveis forsa gust dad era i tedlar nus a caschun d' ina ni l'autra i occurrenza haiel publicau il program !i dils Vagabunds 2014 cheusut.

Program da tscheiver 2014
Ils Vagabunds Sedrun
11-01-2014 Guggatreff Milez 2014
Era el 2014 ha il Guggatreff puspei liug el territori da skis da Sedrun, damai che quei di ha giu aschin bien resun igl onn vargau. Informaziuns pli detagliadas suondan 01-02-2014
Tscheiver a Vrin
??? h Producziun en halla a Vrin
08-02-2014
15-02-2014
Tscheiver ad Inwil (Cantun Lucerna)
??? h Producziun en halla ad Inwil Tscheiver Medelin
??? h Producziun en halla a Curaglia
22-02-2014 Tscheiver a Trun
13:30h Til da tscheiver atras il vitg da Trun
20:00h Concert da guggas avon l'ustria Ischi
??? h Producziun en halla a Trun
27-02-2014 Gievgia Grassa Sedrun 
13:30h Til da tscheiver
Silsuenter differentas producziuns dallas guggas en halla: Naven dallas 21:00h sera da tscheiver cun musica da sauft e differentas musicas da tscheiver: Premiajun da mascras, naturalmein cun bials premis. Ulteriuras Infos mira «~yer».
28-02-2014 Venderdis tscheiver a Danis
??? h Producziun en sala da scola
01-03-2014 Tscheiver a Mustér
14:00h Til da tscheiver a Mustör
Suenter til producziun el Center da sport
20:45h Sunar al WarmUp avon Center da sport
21:45h Sunar alla sera da tscheiver el Center da sport
02 & 03-03-2014 Tscheiver ella Val Tujetsch
cun producziuns en las ustrias e differents concerts da plaz

Era per la Gievgia Grassa 2014 essan nus gia vid las preperaziuns. Haveis Vus forsa gust dad era separticipar cun in carr ni ina gruppa a nies til. Ei legrass ei nus zun fetg. Ei fagess denton era plascher da veser in ni l'auter costumau la sera en sala da scola. La Gievgia Grassa ha liug ils 27 da fevrer 2014 sco menziunau sura en nies program. Nus supplichein Vus da s'annunziar entochen ils 06 da fevrer 2014 cun il talun aschuntau.


La Taurschina 2015, nr. 2
Ils Vagabunds
Preziai amitgs dil tscheiver
En paucas jamnas stat la Gievgia Grassa gia puspei avon porta. Aschia ch'essan gia huslis vid preparar tut igl impurtont per quei eveniment ella Val Tujetsch. Cun quei rapport vulein nus presentar a Vus nies program per la sesiun da tscheiver 2014/2015 e gia descriver il schabegiau entochen ussa.

Ils 15-11-2014 ha giu liug la usitada avertura da tscheiver a Sedrun. Sin damonda dils Rambus essan sedeclarai prompts da segidar cun eis da menar atras la sera. En nos egls eis ei fetg impurtont da mantener quella fiasta ella Val Tujetsch.
Cun ils 24-01-2015 entscheiva nossa turnea da tscheiver. Nossa emprema producziun havein a Sumvitg.
Cheu aunc nies program che havein avon nus las proximas jamnas.

24-01-2015 Tscheiver Sumvitg
20:00h Producziun sin plaz Cadruvi
23:00h Producziun en halla

31-01-2015 Tscheiver a Kriens (cantun Lucerna)
09:00h Concert da guggas sil "Dorfplatz"
19:30h Til encunter halla (Krauerhalle)
20:00h Producziun en halla

07-02-2015 Tscheiver a Trun
13:30h Til da tscheiver atras il vitg da Trun 
20:00h Concert da guggas avon l'ustria Ischi 
23:15h Producziun en Halla a Trun

12-02-2015 Gievgia Grassa Sedrun
- 14:00h Til da tscheiver (niev naven da S.Onna)
- Silsuenter differentas producziuns dallas guggas en halla
- Allas 20:00h concert da guggas avon la GKB
- Naven dallas 21:00h sera da tscheiver cun musica da sau# e differentas musicas da tscheiver
- Premaziun da rnascras naturalmein cun bials premis
- Ulteriuras infos mira «flyer»

Nova ruta dil til da tscheiver Sedrun

13-02-2015 Venderdis tscheiver a Breil
20:00h Marsch da steilas encunter plaz Cadruvi 
23:00h Producziun en sala da scola

14-02-2015 Tscheiver a Muster
14:00h Til da tscheiver a Mustér
20:45h Sunar al WarmUp avon Center da sport
01:30h Sunar alla sera da tscheiver el Center da sport

15 e 16-02-2015 tscheiver ella Val Tujetsch
cun producziuns en las ustrias e differents concerts da plaz
 

La Tuatschina 2015, nr. 25
Rapport dils Vagabunds
Preziai amitgs dil tscheiver
En paucas jamnas stat la Gievgia Grassa gia puspei avon porta. Uonn aunc inaga duas jamnas pli baul ch'igl onn vargau. Aschia essan nus gia puspei vid preparar tut igl impurtont per quei eveniment ella Val Tujetsch. Cun quei rapport vulein nus presentar a Vus nies program per la sesiun da tscheiver 2015/2016 e gia descriver il schabegiau entochen ussa.

A caschun dalla radunonza da delegai dalla HEFARI (organisaziun tetgala dil tscheiver en Svizra) ils 03-10-2015 essan nus sepresentai gia l'emprema ga quei onn.
Ils 13-11-2015 havein nus a caschun dil giubileum organisau la sera da recreaziun per nos commembers passivs ed anteriurs. En tut han 41 persunas dau suatientscha a nies invit che ha era fatg plascher a nus. Quella sera havein gudiu da star da cumpignia ed era da tedlar historias da pli baul.

Il proxim di, ils 14-11-2015 ha giu liug la usitada avertura da tscheiver a Sedrun. Quei onn havein nus surpriu l'organisaziun dalla fiasta, damai ch'ils Rambus han stuiu dar giu quella fiasta.
En tut eis ei stau ina liunga e strentga fin d'jamna.
Cun ils 09-01-2016 entscheiva nossa turnea da tscheiver. Nossa emprema producziun havein el territori da skis a Sedrun cun differentas producziuns sigl Alpsu, a Dieni ed era si Milez.

Program per las proximas jamnas
16-01-2016 Tscheiver Sumvitg
20:00h producziun sin plaz Cadruvi
01:35h producziun en halla
23-01-201 Tscheiver ad Inwil (cantun Lucerna)
20:15h producziun en halla
30-01-2016 Tscheiver a Trun
10:00h marsch da guggas
13:30h til da tscheiver atras il vitg da Trun
15:00h concert avon il center communal
20:00h concert da guggas avon l'ustria Ischi
21:30h producziun en halla a Trun
04-02-2016 Gievgia Grassa Sedrun/30 onns Vagabunds
- "morgenstreich"
- 14:00h til da tscheiver (niev naven da s.Onna) 
- silsuenter differentas producziuns dallas guggas en halla 
- allas 20"00h concert da guggas avon la GKB 
- dallas 21:00h sera da tscheiver cun differentas musicas 
- premiaziun da mascras naturalmein cun bials premis ulteriuras infos mira «flyer»
05-02-2016 Venderdis tscheiver a Danis
20:00h marsch da steilas e concert monstrus, silsuenter producziun en sala da scola
06-02-2016 Tscheiver a Mustér
14:00h til da tscheiver a Muster
20:45h sunar al WarmUp avon Center da sport sunar alla sera da tscheiver el Center da sport
07/08-02-2016 Tscheiver ella Val Tujetsch
cun producziuns en las ustrias e differents concerts da plaz 08-02-2015 20:00h dertgira nauscha a Mustér

Era per la Gievgia Grassa 2016 essan nus gia vid las preperaziuns. Haveis forsa era Vus gust da separticipar cun in carr ni ina gruppa a nies til, legrass ei nus zun fetg. Ei fagess denton era plascher da veser in ni l'auter costumau la sera en sala da scola. La Gievgia Grassa ha liug ils 4 da fevrer 2016 sco menziunau sura en nies program.
Nus supplichein Vus da s' annunziar entochen ils 18 da schaner 2016 cun il talun aschuntau. Nus selegrein gia ordavon d' astgar beneventar Vus a nies tscheiver e giavischein ina buna preparaziun a Vus.
Salids tscheivrils
ILS VAGABUNDS

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-02.jpg