Vegls uordens da vischnaunca

Las fatschentas publicas sebasavan sin leschas ni statutas. Ils emprems uordens enconuschents dateschan dils onns 1811, 1814, 1818 e 1832. Els cuntegnan pli u meins la reglamentaziun da fatgs agricols, sco per exempel digl arver, dallas alps, pastiras ecetera. Interessants ei il fatg ch'il Tgom era ina alp da cavals. Sto esser ch'ei deva da gliez temps pli biars da quels animals che oz. In auter fatg remarcabel ei la prescripziun, tenor la quala il pigrer bergamasc da Nalps astgava buca star sur notg cun sias nuorsas sin territori da Tujetsch, nunch'el pagavi ina taxa per nuorsa ed asen. Surstar fa era igl artechel dils statuts da 1832, tenor il qual ei vegn ordinau da far mintg'onn ina devoziun «en consideraziun dil gron don che las talpas fon on e mintg'on». Ils uordens da vischnaunca plaidan era dallas autoritads communalas. La pli aulta era il schinumnau «Obercheit» che secumponeva dils geraus e dils cussegliers. Quella autoritad che corrispunda alla suprastonza hodierna, vegneva eligida mintga dus onns.
Tenor igl uorden da 1818 duei ella vegnir pagada «honestameing» per ses survetschs. Novs geraus havevan denton da pagar ina taxa alla vischnaunca per l'honur d'uffeci. Sper quellas prescripziuns pertuccont l'agricultura e las autoritads vulan ils uordens era influenzar la veta religiusa e morala. Aschia vegn scadin admonius da frequentar dumengias e firaus ed interessantamein era las sondas la messa e las devoziuns («s. offizis») e da buca far lavurs manilas quels dis. Era dueigi mintgin observar las leschas divinas ed ecclesiasticas, cass cuntrari vegni el admonius ni castigiaus digl «Obercheit». Ins capescha quellas ordinaziuns, sch'ins endriescha ch'il plevon ei staus gideivels enten stabilir ils uordens da vischnaunca. Probabel vegn el era ad haver influenzau il conclus tenor il qual neginas femnas («sentalli femnas ch'ein sin 13-14 onns e lau densi») astgien maner ellas alps ni sin mises.

 

 

Historia da Tujetsch sa era fascinar Tei!

0270
CuviartaAmerica

Historia dall’emigraziun tuatschina ell’America: Na, na, anora mass ju per de biè bétga plé. - cumpariu 2011 pdfAmerica

mp3AmericaTujetschL'emigraziun ell'America", emissiun d'Esther Berther ella Marella dil RR. Emissiun da Radioscola 1966 sur dall'emigraziun americana dad A.Maissen

Contact

Tarcisi Hendry
Via Dentervitgs 3
7188 Sedrun
Diese E-Mail-Adresse ist vor Spambots geschützt! Zur Anzeige muss JavaScript eingeschaltet sein!

historia-back-03.jpg